CONCLUSIONS DEL PRÀCTICUM.

Al llarg del Pràcticum II he pogut viure, conèixer, participar i enriquir-me amb moltes experiències sobre la tasca dels psicopedagogs de l'EAP.

Amb aquesta experiència, per començar, he pogut conèixer en profunditat què és un EAP, saber quins professionals hi formen part, quines actuacions realitzen dins de l'àmbit escolar, conèixer les funcions i àmbits d'intervenció dels psicopedagogs de l'EAP, saber amb quins professionals d'altres serveis realitzen tasques de detecció, valoració i derivació, saber dels recursos què disposen, conèixer la normativa nova i les diferències respecte l'anterior, etc.

A més, directament he pogut conèixer i treballar amb altres professionals de serveis específics (CREDA), altres serveis: CDIAP, CSMIJ, EAIA, SIFE, ICIF, Servei Pediàtric, Aula Hospitalària, ATEA-TE, SIAD (Servei d'Informació i Atenció a la Dona), Serveis Socials (concretament la figura de la Educadora Social), Serveis de Mediació, etc. A més d'altres serveis de caràcter privat, com poden ser logopedes i psicòlegs.

Un altre dels aspectes sobre els què he pogut aprendre, revisar, avaluar i participar en la seva realització i valoració són les diferents proves i bateries diagnòstiques. Aquest aspecte era una de les meves assignatures pendents com a futura psicopedagoga, ja que al llarg de la carrera hem sentit a parlar molt d'aquestes i personalment mai n'havia vist. Algunes proves més conegudes com el BENDER, HTC, TALE/TALEC o WISC, i d'altres que no n'havia sentit a parlar mai: PROLEC, GALC, CARAS, CUMANIN, EVALUA, EFAI, WIPSY, BASC...

El més interessant i del què més he gaudit és de realitzar, a partir de les valoracions, l'assessorament i orientacions metodològiques. I el fet de que després d'un treball tant llarg i feixuc com és passar diferents proves, invertir temps en corregir-lo, calcular les diferents puntuacions i percentils, es pot recollir tanta informació què podem aplicar en benefici de l'alumnat.

A més, crec que el fet de conèixer (com s'utilitza, aplica, valora... cada prova) i poder associar uns ítems de valoració a cada una de les bateries diagnòstiques ha de ser quelcom habitual en la tasca diària d'un psicopedagog/a.

També m'agradaria destacar que al llarg de les pràctiques he pogut viure de primera mà i participar activament quan i com es realitza una intervenció, des que es produeix la demanda a l'escola, com li arriba al Psicopedagog/a de l'EAP, quines actuacions realitza, com i amb qui recull la informació de cada cas, segons el cas quina actuació és creu més pertinent (derivació a un altre servei, orientacions al centre, informes de reconeixement...), com es fa el seguiment, i un dels passos, més durs i importants, és realitzar el traspàs d'informació a altres professionals, però, sobretot a la família.

En aquest punt que anomenem a la família, cal dir què aquest és un tema prou delicat, i que al llarg del Pràcticum, per respecte, m'he abstès de participar en reunions amb famílies on havia temes difícils per tractar, com donar valoracions a les famílies, sobretot quan els resultats o la informació que se'ls traspassa moltes vegades no és allò què s'esperen, quan s'ha hagut de comunicar que els seus fills/es manifestaven conductes de caire sexual, o quan a vegades l'origen de les conductes negatives o dificultats dels infants prové del nucli familiar... Per tot això els psicopedagogs hem de tenir certes habilitats professionals i humanes, ja que al fi i al cap treballem amb persones, amb l'objectiu d'obtenir el major benefici pels infants.

Al llarg de les diferent sessions us he pogut descriure diferents intervencions que hem realitzat al llarg del Pràcticum II, i us he comentat que ha hagut casos nous, modificacions en casos anteriorment plantejats, i que hi ha diferències en les propostes metodològiques plantejades al Projecte inicial.

Per acabar també m'agradaria afegir que he pogut aprendre i disfrutar tant del Pràcticum II perquè he pogut comptar amb una tutora de pràctiques excel·lent, la Clara és una persona i professional molt implicada amb la seva feina i què m'ha apropat al màxim a la seva feina com a Psicopedagoga de l'EAP. Veient l'esforç, sacrifi i gran implicació que realitza al llarg del dia, m'ha fet adonar del mal vist que pot estar des dels centres i de la família, la figura dels psicopedagogs de l'EAP. El fet de només poder assistir un dia, o mig en el nostre cas, per setmana a un centre, haver de prioritzar demandes, reorganitzar intervencions, implicar més al professorat i famílies amb alumnes i fills amb necessitats educatives, ..., és més per culpa de criteris organitzatius que no pas per gust, perquè el fet de disposar de quatre o cinc psicopedagogs per atendre els centres de tot una comarca, és quelcom ben just, al meu parer.

 

En fi, que he gaudit molt de tots els aprenentatges i tasques realitzades fins ara amb el Pràcticum II, ja que m'ha enriquit moltíssim com a professional i com a persona, espero que vosaltres també hagueu gaudit d'aquesta experiència.

 

Una abraçada i fins aviat!