Pràcticum II: Participació en els processos d'intervenció de l'EAP

Orientacions i recomanacions bàsiques sobre la dislèxia.

Tal i com havíem acordat al pla de treball vam preparar una xerrada amb els mestres del centre sobre la dislèxia. La mestra d'Educació Especial i la psicopedagoga em van recomanar unes webs amb una sèrie de documents sobre la dislèxia, per fer un buidatge i traspassar-ho al professorat del centre.

Després de l'exposició els meus companys d'Educació Infantil em van comentar que la majoria d'orientacions per a l'etapa d'Educació Primària, aquest fet es degut a què en etapes com Educació Infantil, i fins i tot, el primer curs cicle inicial es quan els alumnes van assolint el procés de lectoescriptura, i pot ser què tinguin un infant dislèxic a l'aula i passi desapercebut.

Amb aquesta tasca vaig intentar trencar una mica els diferents mites sobre la dislèxia: només es centra amb la lectoescriptura, s'aprepecia molt amb l'escriptura quan l'alumne gira lletres, etc...

Estic molt contenta amb el què he aprés durant aquesta tasca, perquè m'ha enriquit a nivell personal, i són aprenentatges i recursos que podré utilitzar com a futura psicopedagoga.

Us faig arribar el document que vaig elaborar amb la supervisió i rectificació de la mestra d'Educació Especial i la Clara, sobre recomanacions per al professorat amb alumnes amb dislèxia, espero que us sigui útil.

Dislèxia: Recomanacions bàsiques per mestres i educadors.

Què és?

La dislèxia és un trastorn neurobiològic que es caracteritza per una dificultat específica per llegir i escriure.

Pot venir acompanyada per altres trastorns (comorbilitat). Els trastorns associats més comuns en la dislèxia, i que repercuteixin directament en l'aprenentatge, agreujant més les dificultats manifestes són: el Trastorn per Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDAH); el trastorn del càlcul (discalcúlia); el trastorn de la coordinació i destresa per executar moviments (dispràxia); els trastorns afectius i/o comportamentals.

La gran majoria d'alumnes dislèxics que són a les aules pateixen trastorn emocionals associats. És per aquesta raó que els sistemes de reforç positiu, les adaptacions curriculars i una sensibilitat de cadascun dels professionals que treballen amb aquests alumnes són indispensables.

De totes formes, l'equip docent pertinent haurà d'adequar les mesures a prendre, en funció de les necessitats específiques de cada alumne amb dislèxia perquè, de fet, tal com hem dit, no existeixen dos dislèxics iguals.

La dislèxia no és visible, no té seqüeles físiques, però hi és.

El dislèxic no té problemes de memòria, ni de lletra inintel·ligible perquè sigui mandrós.

No podem fer-los sentir culpables i responsables del seu problema.

Aquest tipus d'alumnat té necessitats específiques de suport educatiu com s'especifica a la LOE (article 71) i ha de rebre una atenció adequada a les seves dificultats.

Mesures d'atenció i recomanacions amb aquests alumnes.

Una dinàmica integradora:

Introduir el tema de la dislèxia al grup classe mitjançant personatges famosos que ho han estat (Walt Disney, Michael Jordan, Orlando Bloom, Keira Knightley, Pablo Picasso, etc.)

Quan introduïm el tema de la dislèxia dins de l'aula ho fem perquè:

• L'alumne dislèxic se sent millor entès i acceptat tant pels professionals com pels seus propis companys.

• El grup classe entengui i accepti a l'alumne dislèxic i no consideri les adaptacions curriculars que rep com un privilegi. Ens sensebilitzarem tots i a tots.

• Es crea un sistema educatiu més inclusiu per a l'alumne dislèxic.

Dinàmica dins de la classe:

Procurar que l'alumne estigui assegut a les primeres files.

Permetre la utilització de la gravadora com a eina complementària a l'agenda o com a recurs addicional a l'estudi.

Permetre l'ús de correctors ortogràfics així com l'ordinador per a la realització de treballs. És una bona eina per alumnes amb disgrafia (lletra inintel·legible).

Evitar la correcció sistemàtica de tots els errors ortogràfics de la seva escriptura i no fer-ho en públic per preservar la seva motivació i autoestima. Només li farem notar aquella norma i possibles errades ortogràfiques que estem treballant a cada moment.

Reduir la quantitat de deures i eliminar activitats repetitives o complementàries.

Evitar que l'alumne llegeixi en públic contra la seva voluntat.

Si ha de llegir en veu alta a classe, donar-li el text a llegir amb antelació.

Proporcionar el temps necessari per completar les activitats.

Evitar que l'alumne hagi de copiar de la pissarra i facilitar-li el material per escrit.

Avaluar a l'alumne repecte els propis avenços i esforços.

Evitar que copiï els enunciats del llibre de text al quadern i permetre que realitzin activitats al llibre mateix si és possible.

Facilitar-li esquemes, llistat de conceptes clau, apunts simplicats..., del que s'exposarà a classe abans que s'iniciï l'explicació, i incloure colors, imatges, dibuixos...

Fer observacions positives del seu treball per afavorir l'autoestima.

Control d'agenda continu.

Horaris visuals si és possible.

Verbalització d'accions i autoinstruccions (per a l'organització del pupitre o com a recordatori del material que ha d'emportar-se a caa cada dia). Fer-li repetir-se com a si mateix el que està fent, ho ha de fer mentre ho fa o abans de fer-ho.

Examens, treballs, lectures, exercicis i proves en general:

Donar a conèixer les dates dels examens amb una setmana d'antelació perquè es puguin organitzar amb temps.

Evitar que l'alumne tingui més d'un examen per dia i més de dos per setmana.

Reduir la matèria d'examen assenyalant els objectius mínims.

Donar les preguntes d'examen per escrit, que no les hagi de copiar de la pissarra.

Reduir la quantitat d'exercicis o problemes del mateix tipus.

Reduir la quantitat de preguntes d'examen i treure aquelles que no facin referència als objectius mínims.

Un cop començat l'examen, apropar-se a l'alumne i llegir oralment les preguntes de l'examen, assegurant-nos que ha comprès l'enunciat de totes les preguntes.

Proporcionar temps addicional durant els exàmens escrits, ja que el seu ritme és més lent.

Avaluar els examens i treballs en funció del seu contingut (no de la seva forma o presentació). Les faltes d'ortografia no han d'influir en la puntuació o resultat final.

Si s'ha de fer un dictat, donar-li un temps per preparar-ho amb anticipació.

Adequar el format del dictat, o oferint-li a realitzar per escrit, deixant espais buits per aquelles paraules que facin referència a la regla ortogràfica que s'estigui treballant en aquell moment.

Als dictats, corregir únicament les faltes d'ortografia que s'estiguin treballant a classe.

Contemplar la possibilitat de realitzar exàmens orals o tipus test.

Evitar els exàmens de resposta múltiple o de doble entrada.

Evitar preguntes de desenvolupament.

Optar per preguntes de completar, associar o de resposta molt breu.

Quan les qualificacions siguin baixes en un examen escrit se li permetrà una segona oportunitat.

Completar les respostes de l'examen oralment de forma individual.

Permetre que pugui completar les preguntes d'examen mitjançant dibuixos o gràfics.

Augmentar la grandària de la lletra i/o l'espai de l'interlineat, fer servir colors diferents que facilitin l'estructura visual de la prova.

Adaptar el contingut del text, simplificant el vocabulari i/o l'estructura sintàctica.

Fragmentar el text i després de cada part afegir les preguntes de comprensió que facin referència a aquell fragment.

Reduir el nombre de llibres de lectura obligatòria a dos al llarg del curs (un de llengua catalana i un altre de llengua castellana).

Procurar que els llibres estiguin adaptats al seu nivell lector.

Avaluar-li els mateixos mitjançant l'entrega d'un treball prèviament estructurat.

Evitar que les faltes d'ortografia als exàmens li baixin la nota final dels mateixos o de l'avaluació, o bé, que siguin motiu de suspens.

A qualsevol exercici pràctic, disposar d'un exemple davant.

Permetre que pugui respondre a les preguntes en la seva llengua materna (castellà o català), independentment de la llengua que en sigui impartida aquella assignatura.

Entendre que presenti interferències entre totes dues llengües (català-castellà) a l'hora d'expressar-se a nivell escrit i/o oral, així com no sancionar-li per aquest motiu.

Matemàtiques:

Si és necessari, permetre que l'alumne tingui accés a les taules de multiplicar, tant a classe com als exàmens.

Permetre l'ús de la calculadora si és possible.

Valorar el procés de càlcul d'operacions bàsiques i no els errors de càlcul mental.

Al primer cicle de primària es recomana assenyalar les paraules clau dels problemes i proporcionar dibuixos que representin el problema.

A segon i tercer cicle de primària, animar a l'alumne a que assenyali les paraules claus dels problemes, i que realitzi dibuixos per a la resolució dels mateixos.

Permetre que tingui un petit esquema clarificador de les diferents funcions que te cada opració a l'hora de realitzar problemes matemàtics.

Als exàmens es aconsellable que aconsegueixi els objectius establerts, plantejant-li directament el que ha de resoldre, en comptes de fer-ho amb problemes o enunciats que impliquin raonament i comprensió lectora.

Assignatures amb alt contingut teòric (Medi):

Reduïr la matèria d'examen de forma individual, assenyalant-li els objectius mínims.

Planteig de preguntes específiques i concretes.

No tenir en compte els errors d'expressió escrita (dissintaxi) i d'ortografia a l'hora de corregir l'examen.

Llengua estrangera:

Assenyalar de cada tema el vocabulari bàsic i les estructures gramaticals mínimes.

Adaptar els exàmens: presentar: presentar les preguntes d'examen amb llengua materna, així com exercicis i frases senzilles, tant a nivell de vocabulari com de gramàtica.