Sessió 25/05/2012, a l'ESCOLA. Reunió pare alumna de P4.

Partint del cas exposat la sessió del 10/05/2012, convoquem al pare per informar-lo de la derivació i intervenció psicopedagògica que es realitzarà amb la seva filla.

Com ja vaig comentar anteriorment es tractava d'un cas de violència de gènere, la custòdia de la nena la té la mare, i el pare té concertats dos caps de setmana amb la nena.

La situació prèvia era molt angoixant, ja que com a tutora de la nena ja coneixia el cas, i al pare, i es tracta d'un individu què es va presentar a l'escola abans de finalitzar el primer trimestre, va organitzar un rebombori sobre els drets que tenia ell sobre la nena, i què volia parlar amb mi com a tutora. Vam acordar una visita al mes de febrer, un dia extraordinari, aprofitant que era divendres i baixava a buscar a la nena, i finalment quan va arribar el dia no es va presentar, ni va avisar per cancelar la reunió. El vaig trucar per a veure què passava i va començar a criticar a la mare de la nena, que si la nena estava malalta i millor que es quedés aquell cap de setmana a casa. Vaig tallar-li el tema, ja que ell el què havia de fer era avisar-me, i no justificar-se criticant a un altre. I li vaig dir que ja em truqués ell i m'avisaria per quedar si volia parlar de la seva filla.

En fi, durant aquesta setmana passada (21 al 27 de maig, tres mesos després), va trucar per dir-me que no l'havia convocat, quan ja li vaig deixar clar que jo no el trucaria més, i volia parlar de la nena. I per això vam quedar aquest divendres.

Amb la informació que tenia sobre aquest individu, més la informació que ens va donar la mare, la veritat, no em feia gens de gràcia estar sola durant la reunió, vaig comentar-ho al director del centre i a la Clara com a psicopedagoga i companya, i tots dos em van respondre el mateix, que millor que no fes sola la reunió i que assistís també la mestra d'Educació Especial, que a més també estava asseventada del cas.

L'entrevista va ser breu, sobretot perquè li vam tallar els peus quan intentava posar-se amb la mare, que era cada cop que obria la boca (que si la madre la maltrata, que si su abuela hacia lo mismo con su madre i por eso ella no tiene personalidad, que si cuando levanto la mano agacha la cabeza como si le fuera a pegar eso es porqué su madre la pega... ), segons ell tota la culpa dels problemes de la nena eren per culpa de la mare.

Vam abstendre'ns per respecte de dir-li que la nena ens havia dit que el seu pare la tancava sola al garatge quan es portava malament, o què eren els caps de setmana quan la nena estava amb ell que augmentaven les conductes violentes.

També vam informar-lo del treball que s'havia fet des de l'EAP i va estar d'acord en que la nena assistís al psicòleg, a més de plantejar-li realitzar activitats de mediació entre els pares, pel benefici de la nena. Va respondre malament, ja que va dir que els seus fills d'amics separats no tenen aquest tipus de problemes. I vam comunicar-li que les conductes dels infants amb pares separats podien manifestar-se de moltíssimes maneres, sobretot, segons la relació que hi hagi entre la parella.

En aquest veiem que hi ha ocultisme d'informació per part de la família, cosa que no facilita gens les coses, ni pel benefici de la nena, ni per la intervenció psicopedagògica.