Sessió 25/05/2012, a l'ESCOLA. Reunió pare alumna de P4.

Partint del cas exposat la sessió del 10/05/2012, convoquem al pare per informar-lo de la derivació i intervenció psicopedagògica que es realitzarà amb la seva filla.

Com ja vaig comentar anteriorment es tractava d'un cas de violència de gènere, la custòdia de la nena la té la mare, i el pare té concertats dos caps de setmana amb la nena.

La situació prèvia era molt angoixant, ja que com a tutora de la nena ja coneixia el cas, i al pare, i es tracta d'un individu què es va presentar a l'escola abans de finalitzar el primer trimestre, va organitzar un rebombori sobre els drets que tenia ell sobre la nena, i què volia parlar amb mi com a tutora. Vam acordar una visita al mes de febrer, un dia extraordinari, aprofitant que era divendres i baixava a buscar a la nena, i finalment quan va arribar el dia no es va presentar, ni va avisar per cancelar la reunió. El vaig trucar per a veure què passava i va començar a criticar a la mare de la nena, que si la nena estava malalta i millor que es quedés aquell cap de setmana a casa. Vaig tallar-li el tema, ja que ell el què havia de fer era avisar-me, i no justificar-se criticant a un altre. I li vaig dir que ja em truqués ell i m'avisaria per quedar si volia parlar de la seva filla.

En fi, durant aquesta setmana passada (21 al 27 de maig, tres mesos després), va trucar per dir-me que no l'havia convocat, quan ja li vaig deixar clar que jo no el trucaria més, i volia parlar de la nena. I per això vam quedar aquest divendres.

Amb la informació que tenia sobre aquest individu, més la informació que ens va donar la mare, la veritat, no em feia gens de gràcia estar sola durant la reunió, vaig comentar-ho al director del centre i a la Clara com a psicopedagoga i companya, i tots dos em van respondre el mateix, que millor que no fes sola la reunió i que assistís també la mestra d'Educació Especial, que a més també estava asseventada del cas.

L'entrevista va ser breu, sobretot perquè li vam tallar els peus quan intentava posar-se amb la mare, que era cada cop que obria la boca (que si la madre la maltrata, que si su abuela hacia lo mismo con su madre i por eso ella no tiene personalidad, que si cuando levanto la mano agacha la cabeza como si le fuera a pegar eso es porqué su madre la pega... ), segons ell tota la culpa dels problemes de la nena eren per culpa de la mare.

Vam abstendre'ns per respecte de dir-li que la nena ens havia dit que el seu pare la tancava sola al garatge quan es portava malament, o què eren els caps de setmana quan la nena estava amb ell que augmentaven les conductes violentes.

També vam informar-lo del treball que s'havia fet des de l'EAP i va estar d'acord en que la nena assistís al psicòleg, a més de plantejar-li realitzar activitats de mediació entre els pares, pel benefici de la nena. Va respondre malament, ja que va dir que els seus fills d'amics separats no tenen aquest tipus de problemes. I vam comunicar-li que les conductes dels infants amb pares separats podien manifestar-se de moltíssimes maneres, sobretot, segons la relació que hi hagi entre la parella.

En aquest veiem que hi ha ocultisme d'informació per part de la família, cosa que no facilita gens les coses, ni pel benefici de la nena, ni per la intervenció psicopedagògica.

Sessió 10/05/2012, a l'ESCOLA. Continuar AVALUA-6 alumnes 6è.

Continuem amb les proves AVALUA-6 als alumnes de 6è, igual que la vegada anterior ens repartim la mestra d'Educació Especial i jo en cadascuna de les aules. Els apartats que van quedar pendents, i que realitzarem aquesta sessió són els apartats de Resolució de problemes, reflexivitat, pensament analògic, organització perceptiva, memòria-atenció, nivells d'adaptació.

Un cop finalitzades les proves de l'AVALUA-6 en gran grup, continuarem en estones que tinguem lliures per acabar de passar les proves de velocitat lectora, als pocs alumnes què ens queden, i ja podrem donar per enllestit.

Sessió 10/05/2012, a l'ESCOLA. Alumna de P4 i reunió amb la mare.

Aquesta sessió es centra en una de les meves alumnes, la què vaig realitzar la demanda anteriorment. Ja vaig comentar a la Clara, com a psicopedagoga l'actitut de la nena (violenta i agressiva amb companys i adults, ansietat, manca d'atenció, inseguretat que manifesta copiant activitats dels companys en lloc d'intentar a fer-ho per ella mateixa...), a més d'altres aspectes com traç fort i repetitiu en l'escriptura, separar amb punts el seu nom de cadascun dels cognoms (tot i què no s'ha explicar a l'aula la utilitat del punt), dibuix de la família omet el pare...

Aquest cop la Clara em comenta que li faci realitzar un dibuix de la seva família: primer dibuixa a la mare, després al company de la mare, i per acabar es dibuixa ella al mig. Com què el pare no surt per cap lloc li comento, i si ara fem un dibuix on surti el pare, ja que la Clara m'ho va recomanar. Llavors dibuixa al pare primer, a l'àvia, i ella al mig. En ambdòs casos ella es dibuixa la última agafada de la mà dels acompanyants, i sempre al mig, per la manca de seguretat que demostra, i per la necessitat del vincle d'unió.

Un cop recollida aquesta nova informació sobre el dibuix de la família, fem la reunió amb la mare. La Clara com a psicopedagoga de l'EAP i jo li expliquem què és l'EAP, i la seva funció d'orientació i assessorament psicopedagògic a centres educatius i comunitat educativa, en col·laboració amb altres serveis i professionals.

A continuació, la mare descriu el cas, i mostra preocupació per la nena, que ja va manifestar anteriorment. Es tracta d'un cas en què la parella es va separa quan la nena tenia dos mesos, el motiu principal de la separació fou la violència de gènere. La mare va assistir a serveis d'atenció a la dona, fins que fa dos anys se li va donar l'alta amb opció de tornar quan ho necessités. Actualment té una parella, què fa de figura paterna de la nena, i amb el què la nena està molt contenta.

Per altra banda el pare veu a la nena cada dos setmanes, tal i com està acordat pel jutjat.

La relació entre el pare i la mare és molt dolenta, i tot i què diuen que no ho fan constar davant d'ella.

La Clara proposa què pares de la nena assisteixen a un centre de mediació familiar, pel bé de la nena. A més, de derivar a la nena a un psicoleg, no pot ser al CDIAP, ja que ja no entra per edat, però es proposa derivar al CSMIJ o a un psicoleg privat. Li exposem els avantatges i inconvenients de cada cas:

• CSMIJ: Sessions amb el psicoleg amb menys freqüència, però hi ha la coordinació amb els diferents serveis: EAP, Serveis Socials (quan vaig realitzar la demanda, el cas va passar a Serveis Socials, concretament porta el cas l'Educadora Social, ja què es tracta d'un cas de violència de gènere. )..., amb més opcions de derivar a un altre servei si fos necessari. El servei és gratuït.

• Psicoleg privat: Sessions més freqüents que al CSMIJ, no hi ha coordinació amb altres serveis, a no ser què es concerti prèviament. No és gratuït, tot i què es pot demanar una beca, que no cobreix el 100% de les despeses.

A la mare se li deixa uns dies per valorar quin servei prefereix i realitzar la derivació el més aviat possible.

Sessió 8/05/2012, a l'EAP TERRES DE L'EBRE, coordinació amb la Logopeda i correcció CUMANIN.

Durant aquesta sessió a l'EAP comencem amb la coordinació amb la Logopeda, aquesta setmana té la coodinació amb el Logopeda privat, i fan el traspàs d'informació amb la Psicopedagoga de l'EAP, a més de la seva valoració.

Es tracta d'una nena de set anys que presenta dislèxia per via auditiva. Té un nivell de maduresa per sota de l'edat, i problemes per via fonològica, per via visual rep la informació correctament. També té problemes de conducta. La nena està fent logopèdia per via privada, mitjançant una beca, i ara també es demanarà una beca per continuar el tractament a nivell psicològic.

Algunes de les proves que se li han passat són el Bender, HTC, WISK, GALC, Caras,...

L'han derivat a l'ATEA-TE, Associació Trastorns de l'Espectre Autista Terres de l'Ebre. La nena també està pendent de la realització d'una audiometria, per intentar derivar al CREDA.

A continuació comencem amb la correcció del CUMANIN de la nena de P5, què vam realitzar la setmana passada.

Comencem per la prova d'atenció, què és el que més li costa mantenir a la nena, el resultat és baix.

Pel que fa a la lectura i escriptura fa omissions, substitucions, inversions b/p.

Un cop corregits els diferents apartats comencem amb la valoració:

• Resultat baix pel fa a l'atenció, que pot causar els problemes i/o dificultats.

• Dificultats a nivell articulatori.

• A nivell de psicomotricitat tot molt correcte.

• Coeficient de desenvolupament baix però dins dels límits, no significa una deficiència perquè aquestes són quan el coeficient és menor a 69.

• Revisió de dictamen, què l'anterior era per dificultats a tots els nivells, aquest cop es centrarà en aspectes més concrets.


La Clara i jo ens alegrem moltíssim de que la nena no presenti una deficiència.

Sessió 3/05/2012, a l'ESCOLA. Passar el CUMANIN alumna P5.

Durant aquesta sessió passem part del CUMANIN a una de les nenes en qual es centra el Pràcticum II. No podem acabar de realitzar-lo ja que la nena és molt moguda i li costa centrar-se en les diferents ordres que se li donen i sobretot les activitats de caire més cognitiu.

El CUMANIN, Questionari de Maduresa Neuropsicòlica Infantil, és per realitzar de manera individual a infants entre 3 i 6 anys. La durada de la prova normalment oscil·la entre els 30 i els 50 minuts, tot i que aquest cas no el podem realitzar ni en una hora i mitja.

Les puntuacions obtingudes mitjançant percentils són per observar l'índex de desenvolupament.

El CUMANIN es divideix en dos blocs, escala principal que inclou: psicomotricitat, llenguatge articulatori, llenguatge comprensiu, llenguatge expressiu, estructuració espacial, visopercepció, memòria icònica, ritme. El segon apartat, escala auxiliar: atenció, fluidesa verbal, lectura, escriptura i lateralitat. Un total de 13 escales, que constitueixen un ampli repertori de proves que permeten avaluar el grau de maduresa neuropsicològica de l'infant, així com la possible presència de signes de disfunció cerebral, especialment en aquells casos en què les puntuacions siguin significativament més baixes que les corresponents a l'edat cronològica.

El CUMANI es passa a infants amb dificultats d'aprenentatge. La necessitat de previndre i identificar els signes neurològics serà molt útil detectar-ho durant aquest franja d'edat, ja que és entre els tres i sis anys quan major desenvolupament cognitiu s'observa en els infants.

El CUMANI es passa a infants quan es detecta algun tipus de trastorn en el procés d'aprenenatge de lectura, escriptura, ortografia, raonament o càlcul, tot i què la intel·ligència estigui dins de límits normals, ja que pot existir una disfunció en el sistema nerviós central, o deficiències. A més, també poden existir altres deficiències sensorials, psíquiques, socioculturals o pedagògiques que acompanyin les dificultats d'aprenentatge, però cap d'aquestes és la causa de les dificultats d'aprenentatge. És important perquè aquestes dificultats persisteixen en l'individu quan passa a l'edat adulta.

Alguns dels factors de risc dels infants amb dificultats d'aprenentatge en edat preescolar són:

• Antecents familiars amb Dificultats d'aprenentatge.

• Trastorns perinatals.

• Trastorns del desenvolupament psicomotor.

• Retraç del llenguatge.

• Trastorns de conducta.

• Baixa consciència fonèmica.

• Trastorns de lateralitat.

• Deficiències en l'aprenentatge de preescriptura i prelectura.

Els principals signes neurològics poden ser:

• Trastorns psicomotrius: hiperactivitat, alteracions del to muscular, reflexos anormals o asimètrics, trastorns de coordinació i equilibri, trastorns de la motricitat fina o gruixuda, altres trastorns motrius com (sincinesies, nistegmies, tremolors, etc.).

• Trastorns sensorio-perceptius:agnosies visuals, espacials, auditives o tàctils; trastorns viso-perceptius, desorientació espacial, baixa discriminació audioperceptiva, alteracions de l'esquema corporal.

• Altres signes trastorns del llenguatge, dificultats d'aprenentatge, alteracions en els processos cognitius (atenció, memòria i raonament), lleugeres alteracions en l'exploració neurològica i neurofisiològica, trastorns de conducta.

La finalitat de l'avaluació neuropsicològica en la infància consisteix en constatar les conseqüències que té el funcionament alterat del sistema nerviós sobre la conducta i les funcions cognitives. El CUMANIN és un sitema integrat d'exploració neuropsicològica que ens permet conèixer el grau de desenvolupament maduratiu aconseguit en cadascuna de les àrees explorades. Es pot utilitzar la prova per valorar el procés de maduració aconseguit pel nen al llargdel templs, mitjançant avaluacions periódiques, i igualment pot servir com línia de base per realitzar programes de rehabilitació i desenvolpuament neuropsicològic.

Sessió 26/04/2012, a l'ESCOLA. Proves AVALUA-6 alumnes 6è.

Aquesta tarda comencem a passar les proves AVALUA-6 als alumnes de 6è, com que hi ha dos aules ens repartim la mestra d'Educació Especial i jo. El factor temps ens limita, una hora i mitja, i durant aquesta sessió passem les proves de Comprensió Lectora i Càlcul i numeració.

La bateria diagnòstica consta de diferents apartats: comprensió lectora, velocitat lectora, càlcul i numeració, problemes i atenció. I en la majoria del casos, hi ha un temps limitat per realitzar les diferents activitats dels apartats.

 

Un cop finalitzada la primera tanda de l'AVALUA-6 ens organitzem per passar la prova de velocitat lectora, que és més recomanable passar a nivell individual. Els apartats que queden pendents es realitzaran en un altra sessió.

Sessió 15/03/2012, a l'ESCOLA. Coordinació amb la mestra d'Educació Especial, traspàs d'informació CDIAP.

El passat dimarts la Clara, psicopedagoga de l'EAP, va assistir a la reunió amb els membres del CDIAP a Deltebre. Avui dijous assiteix al centre i traspassa la informació a la mestra d'Educació Especial, per a que informi als tutors dels alumnes que hi assisteixen.

Els alumnes d'Educació Infantil són:

-A.J.: La nena va començar a assistir al CDIAP per Logopèdia, i més endavant també per Psicoleg. Té un retard de la parla, a més de molta contaminació del castella, la seva llengua materna. Li costa generalitzar els sons /k/ i /g/. A la última reunió la psicologa va comentar que a part dels problemes de parla la nena tenia un caràcter molt fred, i no mostrava les emocions.

Des de l'EAP plantegen un alta favorable al mes de maig, encara que el seu llenguatge sigui molt infantil. Al maig o juny es confirmarà. 
 

-A.M.: Mostra una bona disposició, generalitza, tot i què mostra dificultats en processos fonològics en els sons que van a finals de síl·laba. També se li farà l'alta favorable, al juny. Només assisteix per logopèdia i no es considera cap problema.

-A.M.: Un altre alumne amb problemes de parla, se li farà seguiment de logopèdia, i es proposa fer l'alta al febrer de 2013.

-U.C.: Alumne molt mogut, però treballa a nivell individual. És un nen poc expressiu emocionalment. Tenen dubte que sigui un possible TDAH, o per pautes familiars. Es farà l'alta poc favorable al juny. Tot i què s'insitirà que continuï.

Dels diferents alumnes que van al CDIAP, dos són alumnes meus, la nena A.J. i el nen U.C., li comento que no estic gens d'acord en l'alta que es proposa, la nena amb problemes de parla ha millorat molt poc, tot i què fa més d'un any que assisteix al logopeda del CDIAP, a més es tracta d'una nena de pares separats amb moltes angoixes, poca seguretat i baixa resposta emocional. Pel que fa al nen es tracta d'un alumne què se li ha d'estar a sobre i dificulta el treball en gran grup, per ell mateix i amb els altres. Com a tutora puc dir què la seva conducta ha millorat al llarg del curs, al segon trimestre va començar a mirar-me a la cara i dirigir-me la paraula, però quan canvia l'adult de referència es perd i s'altera moltíssim. La mare és molt receptiva, i està molt implicada i segueix les tècniques i orientacions que li donen al CDIAP. Per aquest motiu insisteixo que aquests dos alumnes continuïn al CDIAP. 


La Clara em comenta que l'alta dels alumnes del CDIAP es fa quan els infants compleixen 5 anys, i després del CDIAP si és necessari es pot realitzar la derivació mitjançant el CDIAP i l'EAP al servei que els infants requereixin. La psicopedagoga també em comenta que els alumnes poden assistir al servei de Logopèdia, per vía pública, fins als 6 anys.

Dels altres alumnes que assisteixen al CDIAP i no s'han anomenat en aquesta reunió continuaran amb els serveis que reben.

Es torna a tractar el tema d'alguns dels alumnes de sisè.

-J.M.: El nen i la seva família van assistir al centre d'altes capacitats. En principi estava una mica espantat, però va sortir molt content. Els pares es van implicar molt, i continuaran assitint. La mestra d'Educació Especial comenta que des de l'Escola, com a escola inclusiva, el proper curs col·laboraran amb el projecte Escolta'm.

Per més informació sobre el projecte Escolta'm podeu consultar:

http://www.gencat.cat/benestarsocialifamilia/publica/butlletiDGAIA/num51/projecte_escoltam.htm

http://www.xtec.cat/se-vallesoccidental7/plaformacio/berenars/PROJECTE%20ESCOLTA%27M.pdf

-A.H.: Tot i venir tres dies en tot el curs, aquesta setmana ha tornat a l'Escola. La inspectora de la zona vol venir a reunir-se amb la tutora i la mestra d'Educació Especial, per veure el PI de la nena. Però amb tres dies d'assistència no s'ha pogut avaluar. La psicopedagoga comenta que s'hauran de fer adaptacions metodològiques centrades en habilitats socials.

A partir de la setmana que vé la nena assistirà a l'escola el dimarts, dimecres i dijous, i la resta a l'aula hospitalària. La setmana següent s'ampliarà un dia més a l'escola.


Tot i què ja coneixia el CDIAP i quina tasca realitza a trets generals, en aquesta sessió he conegut més aspectes sobre aquest servei els àmbits d'intervenció, quan realitzar altes, què fer després del CDIAP els nens i nenes que continuen tenint dificultats, i segons el cas, a quin tipus de servei públic poden ser derivats: CSMIJ, CREDA... o a altres serveis privats.


Pel que fa als casos dels alumnes de 6è, el fet de tenir novetats sobre aquests casos implica reorganitzar la intervenció psicopedagògica. Amb això vull comentar què la feina dels psicopedagogs de l'EAP no és una feina líneal i estàtica, al contrari, una feina dinàmica, que suposa modificar intervencions, realitzar noves observacions, avaluació i seguiment dels casos, coordinació amb altres professionals, etc., la qual cosa requereix una constància i gran implicació i dedicació per part del psicopedagogs.

Orientacions i recomanacions bàsiques sobre la dislèxia.

Tal i com havíem acordat al pla de treball vam preparar una xerrada amb els mestres del centre sobre la dislèxia. La mestra d'Educació Especial i la psicopedagoga em van recomanar unes webs amb una sèrie de documents sobre la dislèxia, per fer un buidatge i traspassar-ho al professorat del centre.

Després de l'exposició els meus companys d'Educació Infantil em van comentar que la majoria d'orientacions per a l'etapa d'Educació Primària, aquest fet es degut a què en etapes com Educació Infantil, i fins i tot, el primer curs cicle inicial es quan els alumnes van assolint el procés de lectoescriptura, i pot ser què tinguin un infant dislèxic a l'aula i passi desapercebut.

Amb aquesta tasca vaig intentar trencar una mica els diferents mites sobre la dislèxia: només es centra amb la lectoescriptura, s'aprepecia molt amb l'escriptura quan l'alumne gira lletres, etc...

Estic molt contenta amb el què he aprés durant aquesta tasca, perquè m'ha enriquit a nivell personal, i són aprenentatges i recursos que podré utilitzar com a futura psicopedagoga.

Us faig arribar el document que vaig elaborar amb la supervisió i rectificació de la mestra d'Educació Especial i la Clara, sobre recomanacions per al professorat amb alumnes amb dislèxia, espero que us sigui útil.

Dislèxia: Recomanacions bàsiques per mestres i educadors.

Què és?

•  La dislèxia és un trastorn neurobiològic que es caracteritza per una dificultat específica per llegir i escriure.

•  Pot venir acompanyada per altres trastorns (comorbilitat). Els trastorns associats més comuns en la dislèxia, i que repercuteixin directament en l'aprenentatge, agreujant més les dificultats manifestes són: el Trastorn per Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDAH); el trastorn del càlcul (discalcúlia); el trastorn de la coordinació i destresa per executar moviments (dispràxia); els trastorns afectius i/o comportamentals.

•  La gran majoria d'alumnes dislèxics que són a les aules pateixen trastorn emocionals associats. És per aquesta raó que els sistemes de reforç positiu, les adaptacions curriculars i una sensibilitat de cadascun dels professionals que treballen amb aquests alumnes són indispensables.

•  De totes formes, l'equip docent pertinent haurà d'adequar les mesures a prendre, en funció de les necessitats específiques de cada alumne amb dislèxia perquè, de fet, tal com hem dit, no existeixen dos dislèxics iguals.

•  La dislèxia no és visible, no té seqüeles físiques, però hi és.

•  El dislèxic no té problemes de memòria, ni de lletra inintel·ligible perquè sigui mandrós.

•  No podem fer-los sentir culpables i responsables del seu problema.

•  Aquest tipus d'alumnat té necessitats específiques de suport educatiu com s'especifica a la LOE (article 71) i ha de rebre una atenció adequada a les seves dificultats.

Mesures d'atenció i recomanacions amb aquests alumnes.

Una dinàmica integradora:

•  Introduir el tema de la dislèxia al grup classe mitjançant personatges famosos que ho han estat (Walt Disney, Michael Jordan, Orlando Bloom, Keira Knightley, Pablo Picasso, etc.)

Quan introduïm el tema de la dislèxia dins de l'aula ho fem perquè:

• L'alumne dislèxic se sent millor entès i acceptat tant pels professionals com pels seus propis companys.

• El grup classe entengui i accepti a l'alumne dislèxic i no consideri les adaptacions curriculars que rep com un privilegi. Ens sensebilitzarem tots i a tots.

• Es crea un sistema educatiu més inclusiu per a l'alumne dislèxic.

Dinàmica dins de la classe:

•  Procurar que l'alumne estigui assegut a les primeres files.

•  Permetre la utilització de la gravadora com a eina complementària a l'agenda o com a recurs addicional a l'estudi.

•  Permetre l'ús de correctors ortogràfics així com l'ordinador per a la realització de treballs. És una bona eina per alumnes amb disgrafia (lletra inintel·legible).

•  Evitar la correcció sistemàtica de tots els errors ortogràfics de la seva escriptura i no fer-ho en públic per preservar la seva motivació i autoestima. Només li farem notar aquella norma i possibles errades ortogràfiques que estem treballant a cada moment.

•  Reduir la quantitat de deures i eliminar activitats repetitives o complementàries.

•  Evitar que l'alumne llegeixi en públic contra la seva voluntat.

•  Si ha de llegir en veu alta a classe, donar-li el text a llegir amb antelació.

•  Proporcionar el temps necessari per completar les activitats.

•  Evitar que l'alumne hagi de copiar de la pissarra i facilitar-li el material per escrit.

•  Avaluar a l'alumne repecte els propis avenços i esforços.

•  Evitar que copiï els enunciats del llibre de text al quadern i permetre que realitzin activitats al llibre mateix si és possible.

•  Facilitar-li esquemes, llistat de conceptes clau, apunts simplicats..., del que s'exposarà a classe abans que s'iniciï l'explicació, i incloure colors, imatges, dibuixos...

•  Fer observacions positives del seu treball per afavorir l'autoestima.

•  Control d'agenda continu.

•  Horaris visuals si és possible.

•  Verbalització d'accions i autoinstruccions (per a l'organització del pupitre o com a recordatori del material que ha d'emportar-se a caa cada dia). Fer-li repetir-se com a si mateix el que està fent, ho ha de fer mentre ho fa o abans de fer-ho.

Examens, treballs, lectures, exercicis i proves en general:

•  Donar a conèixer les dates dels examens amb una setmana d'antelació perquè es puguin organitzar amb temps.

•  Evitar que l'alumne tingui més d'un examen per dia i més de dos per setmana.

•  Reduir la matèria d'examen assenyalant els objectius mínims.

•  Donar les preguntes d'examen per escrit, que no les hagi de copiar de la pissarra.

•  Reduir la quantitat d'exercicis o problemes del mateix tipus.

•  Reduir la quantitat de preguntes d'examen i treure aquelles que no facin referència als objectius mínims.

•  Un cop començat l'examen, apropar-se a l'alumne i llegir oralment les preguntes de l'examen, assegurant-nos que ha comprès l'enunciat de totes les preguntes.

•  Proporcionar temps addicional durant els exàmens escrits, ja que el seu ritme és més lent.

•  Avaluar els examens i treballs en funció del seu contingut (no de la seva forma o presentació). Les faltes d'ortografia no han d'influir en la puntuació o resultat final.

•  Si s'ha de fer un dictat, donar-li un temps per preparar-ho amb anticipació.

•  Adequar el format del dictat, o oferint-li a realitzar per escrit, deixant espais buits per aquelles paraules que facin referència a la regla ortogràfica que s'estigui treballant en aquell moment.

•  Als dictats, corregir únicament les faltes d'ortografia que s'estiguin treballant a classe.

•  Contemplar la possibilitat de realitzar exàmens orals o tipus test.

•  Evitar els exàmens de resposta múltiple o de doble entrada.

•  Evitar preguntes de desenvolupament.

•  Optar per preguntes de completar, associar o de resposta molt breu.

•  Quan les qualificacions siguin baixes en un examen escrit se li permetrà una segona oportunitat.

•  Completar les respostes de l'examen oralment de forma individual.

•  Permetre que pugui completar les preguntes d'examen mitjançant dibuixos o gràfics.

•  Augmentar la grandària de la lletra i/o l'espai de l'interlineat, fer servir colors diferents que facilitin l'estructura visual de la prova.

•  Adaptar el contingut del text, simplificant el vocabulari i/o l'estructura sintàctica.

•  Fragmentar el text i després de cada part afegir les preguntes de comprensió que facin referència a aquell fragment.

•  Reduir el nombre de llibres de lectura obligatòria a dos al llarg del curs (un de llengua catalana i un altre de llengua castellana).

•  Procurar que els llibres estiguin adaptats al seu nivell lector.

•  Avaluar-li els mateixos mitjançant l'entrega d'un treball prèviament estructurat.

•  Evitar que les faltes d'ortografia als exàmens li baixin la nota final dels mateixos o de l'avaluació, o bé, que siguin motiu de suspens.

•  A qualsevol exercici pràctic, disposar d'un exemple davant.

•  Permetre que pugui respondre a les preguntes en la seva llengua materna (castellà o català), independentment de la llengua que en sigui impartida aquella assignatura.

•  Entendre que presenti interferències entre totes dues llengües (català-castellà) a l'hora d'expressar-se a nivell escrit i/o oral, així com no sancionar-li per aquest motiu.

Matemàtiques:

•  Si és necessari, permetre que l'alumne tingui accés a les taules de multiplicar, tant a classe com als exàmens.

•  Permetre l'ús de la calculadora si és possible.

•  Valorar el procés de càlcul d'operacions bàsiques i no els errors de càlcul mental.

•  Al primer cicle de primària es recomana assenyalar les paraules clau dels problemes i proporcionar dibuixos que representin el problema.

•  A segon i tercer cicle de primària, animar a l'alumne a que assenyali les paraules claus dels problemes, i que realitzi dibuixos per a la resolució dels mateixos.

• Permetre que tingui un petit esquema clarificador de les diferents funcions que te cada opració a l'hora de realitzar problemes matemàtics.

• Als exàmens es aconsellable que aconsegueixi els objectius establerts, plantejant-li directament el que ha de resoldre, en comptes de fer-ho amb problemes o enunciats que impliquin raonament i comprensió lectora.

Assignatures amb alt contingut teòric (Medi):

•  Reduïr la matèria d'examen de forma individual, assenyalant-li els objectius mínims.

•  Planteig de preguntes específiques i concretes.

•  No tenir en compte els errors d'expressió escrita (dissintaxi) i d'ortografia a l'hora de corregir l'examen.

Llengua estrangera:

•  Assenyalar de cada tema el vocabulari bàsic i les estructures gramaticals mínimes.

•  Adaptar els exàmens: presentar: presentar les preguntes d'examen amb llengua materna, així com exercicis i frases senzilles, tant a nivell de vocabulari com de gramàtica.

•  No corregir les faltes d'ortografia als exàmens, ni baixar nota o suspendre per aquest motiu (per exemple: father/fader; orange/orach, etc.).

Tot això permetrà que aquests nens i nenes arribin a l'èxit escolar.

Aquest text s'ha basat en els documents següents de les webs:

http://www.arta-web.com/iesarta/departaments/orientacio/index.htm

http://www.xtec.cat/web/serveis/serveis/sez/eap?p_p_id=3&p_p_lifecycle=0&p_p_state=maximized&p_p_mode=view&_3_struts_action=%2Fsearch%2Fsearch&_3_keywords=disl%C3%A8xia&tabs1=XTEC

Sessió 8/03/2012, a l'ESCOLA. Coordinació amb la mestra d'Educació Especial.

El tema principal de la coordinació és tractar el traspàs d'informació que es farà entre l'Escola, amb l'IES i la Llar d'Infants, que es realitzarà al mes de juny. La psicopedagoga demana estar, ja que hi ha molta diversitat al grup de sisè de Primària. La mestra d'Educació Especial comenta que la Inspectora de la zona també demana estar a la reunió del traspàs d'informació.

Alguns alumnes de les aules de sisè que s'ha de tenir en compte són set en total:

-J.M.: Alumne que es derivarà al ICE per valorar altes capacitats. De moment les orientacions que se li han donat a la tutora són seguir dins de l'aula, però estirar-lo més a les àrees que més li agraden.

L'alumne té un dictamen anterior, per altes capacitats i possible TDAH, destaca pel bon nivell verbal, manipulatiu i alta creativitat, pel que fa a idees, dibuix i manipulació. Però també mostra mancances a nivell emocional, i té dificultats per relacionar-se amb els companys.

-O.M.: Alumne que mostra trastorns greus d'aprenentatges en totes les àrees, a més de trastorn afectiu.

-M.P.: És una alumna que mostra dificultats d'aprenentatge i haurà de passar a secundària amb unes orientacions metodològiques molt clares.

-G.F.: Alumne amb dificultats, en principi per a passar a secundària passarà amb una sèrie d'orientacions, tot i què no es descarta que durant el proper curs s'hagi de realitzar un dictamen.

-J.M.: Alumne que té una escolarització compartida. Per al proper curs es plantejarà a la família passar d'escolarització compartida a escolarització total al centre que ja va actualment.

-S.J.: Alumna amb problemes d'angoixa i desconfiança. Es plantejarà una derivació. L'alumna necessita un referent femení, una orientadora al centre, a més d'atenció psicològica.

-A.H.: Alumna que ha assistit tres dies al llarg del curs al centre, no va a l'escola perquè diu que els companys la molesten i no la volen. Mostra problemes psicològics, arran de problemes familiars, la nena ha anat assistint a l'Aula Hospitalària al llarg del curs. Passarà a secundària amb dictàmen.

Tot i això s'acorda passar les proves AVALUA-6 a ambdòs grups de sisè.

Amb aquesta sessió he aprés moltes coses sobre serveis que no coneixia, com l'Aula Hospitalària o que l'ICE realitza valoracions a alumnes amb altes capacitats. I com s'organitza el traspàs d'informació en un canvi de centre. El fet que la psicopedagoga sigui la mateixa en ambdós centres, i conegui els casos de ben a prop és un avantatge tant per la propia feina de la psicopedagoga de l'EAP; com per als alumnes ja que ja hi ha prou novetats al passar a secundària i està molt bé que tinguin a la Clara com a punt de referència;  i pel professorat que comptaran amb les orientacions pertinents per cadascun dels casos.

Crec que aquest és un avantatge que no sempre podem trobar com a futurs psicopedagogs, el fet de treballar en un poble petit, on només hi ha un centre educatiu de cada (Llar d'Infants, Escola i IES). En canvi, en una ciutat i quan els alumnes amb dificultats canvien de centre, perquè tenen un ventall més ample de possibilitats per continuar la seva escolarització a secundària, fa que no sempre coincideixin amb el mateix psicopedagog, i això pot suposar certa pèrdua d'informació d'algun dels casos, la necessitat de crear un nou vincle de referència, i el fet de guanyar-se la confiança de l'alumnat.

Sessió 28/02/2012, a l'EAP TERRES DE L'EBRE.

Comentem la intervenció psicopedagògia què he realitzat a la nena de 1r, a la Clara li sembla prou correcta, tot i què em fa adonar d'altres aspectes què no havia tingut en compte.

Avaluem conjuntament les proves EVALUA-6 passades a alumnes de 2n d'ESO del IES de l'Ametlla de Mar. Avaluem la Competència Matemàtica, Raonament i Competència Lectora.

L'EVALUA-6 es una prova psicopedagògia per avaluar diferents capacitats de: reflexivitat, pensament analògic, organització perceptiva, memòria-atenció, nivells d'adaptació, comprensió lectora, exactitut lectora, escriptura: grafia i ortografia, càlcul i numeració, i ressolució de problemes. Es una bateria de proves que es poden realitzar a nivell individual o col·lectiu, i té un temps d'aplicació de tres hores.

Aquesta bateria de proves ens permet avaluar aprenentatges instrumentals bàsics, funcions d'ordre superior (atenció, concentració, memòria, percepció i llenguatge) i dimensions de l'àrea socio-afectiva. 

 

La bateria consta de dos grans blocs:

-Base del raonament inductiu: on es valora el rendiment en les tasques que exigeixen processos d'observació analítica, comparació i pensament analògic, que habitualment solen ser considerats els components bàsics essencials del raonament en general i en especial del caràcter de cada individu.

-Memòria i atenció: Permet valorar la capacitat de l'alumnat per mantindre una atenció concentrada en tasques que requereixen observació analítica a partir d'estímuls visuals. A més, també es valora la capacitat de memòria a curt plaç en tasques de reconeixement.

Em sembla una sessió molt interessant, i em sorprèn la informació que podem obtenir a partir d'aquestes proves, ja que podem obtenir dades rellevants que ens poden ajudar a millorar els processos educatius, a més aquesta informació pot ser utilitzada de forma complementària amb altres instruments d'avaluació.

Sessió 23/02/2012, a l'ESCOLA. Entrevista amb psicòleg privat i coordinació amb la mestra d'Educació Especial.

Habitualment els dijous la psicopedagoga de l'EAP assisteix al centre, i des de les 12.30 fins les 14.30 realitza coordinacions amb la mestra d'educació especial, on segueixen diferents casos del centre, a més de coordinar-se amb altres professionals. En aquest cas vaig poder assistir a la coordinació amb un psicòleg privat Martí Prades, d'un dels casos que realitzem la intervenció l'alumna de P5. També assisteix a la reunió la tutora de P5.

El psicòleg privat partia de la informació que se li va traspassar de la psicopedagoga, més del CDIAP, on assistia la nena des de la seva arribada a Catalunya.

El psicoleg partint de les tres sessions que ha treballat amb la nena insisteix en què:
-Cal ficar límits.

-Té l'atenció molt dispersa, cal treballar l'atenció anticipada i atenció de treball breu.

-Mostra immaduresa.

Comenta que farà arribar a la tutora diferents materials per treballar amb la nena. I què en breu li passarà el WIPSY. El psicòleg dona el seu mail a les diferents assistents per posar-se en contacte amb ell en cas que necessitessin qualsevol cosa.

La psicopedagoga acorda quedar amb la tutora de P5 per observar una sessió de psicomotricitat, què és on la nena és mostra més dispersa. La Clara també proposa treballar els sentiments i emocions. També comenta que li passarà diferents proves, el CUMANIN i el BENDER.

Crec què el fet que es tracti d'un psicoleg privat què porta el cas fa que es perdi molta informació en ambdós sentits, ja que la coordinació és menys puntual que no pas amb el CSMIJ, a més que no hi ha la mateixa confiança. A més, els comentaris que aporta el psicoleg privat no són cap novetat, i la tutora no veu que la nena progressi o millori el seu comportament a l'aula des que hi assisteix. Al contrari, quan se li fan preguntes al psicoleg sobre certs comportaments de la nena com fer punta constantment o borrar sovint ha d'acabar responent la psicopedagoga de l'EAP, ja que ell diu que no ho fa durant les seves sessions, cosa que a classe ho fa molt sovint.
 

Un cop tractat el cas de la nena de P5 passem a comentar altres casos, començant per la segona de les intervencions que realitzem en aquest Pràcticum, la nena de 1r de primària.

L'alumna mostra:

-Manca d'atenció i concentració.

-És molt inquieta a nivell motriu.

-Molta desorganització.

-Li costa donar-se quan se li crida l'atenció.

-Sempre està en mig de totes les baralles i discussions.

-Sovint està castigada, i no es queixa.

La tutora veu la importància de fer la demanda pel seu comportament a l'aula, a més la mare també ho demana a la reunió realitzada al mes de febrer.

També es tracta un altre cas d'una alumna de 6è, que mostra dificultats de llenguatge, conciència fonològica, tot i què la família també mostra dificultats a nivell oral, es derivarà al CREDA. A més, caldrà realitzar unes orientacions ben concretes des de l'escola per passar a la ESO.

Primer es descartarà la dislèxia i a continuació es descartarà qualsevol problema auditiu, derivant al pediatra per la realització d'una audiometria.

La Clara m'encomana que realitzi diferents observacions d'alumnes durant l'hora del pati, un context educatiu més lliure, per veure com es relacionen els nens amb els iguals i quines activitats realitzen.



D'aquesta sessió m'agradaria comentar un punt negatiu o dificultat què es troben els psicopedagogs de l'EAP com pot ser treballar amb certs professionals, siguin externs, de centre, públics, privats... Per començar entre els diferents implicats en intervencions educatives ha d'haver confiança, traspassar les dades fiables i no ometre informació, de l'infant, context, situació, actuacions, etc... A més d'estar disposats a participar i reunir-se amb altres per realitzar una correcta intervenció. Perquè, al fi i al cap, tots els professionals implicats només busquem el benefici dels infants.