Sessió 10/05/2012, a l'ESCOLA. Alumna de P4 i reunió amb la mare.

Aquesta sessió es centra en una de les meves alumnes, la què vaig realitzar la demanda anteriorment. Ja vaig comentar a la Clara, com a psicopedagoga l'actitut de la nena (violenta i agressiva amb companys i adults, ansietat, manca d'atenció, inseguretat que manifesta copiant activitats dels companys en lloc d'intentar a fer-ho per ella mateixa...), a més d'altres aspectes com traç fort i repetitiu en l'escriptura, separar amb punts el seu nom de cadascun dels cognoms (tot i què no s'ha explicar a l'aula la utilitat del punt), dibuix de la família omet el pare...

Aquest cop la Clara em comenta que li faci realitzar un dibuix de la seva família: primer dibuixa a la mare, després al company de la mare, i per acabar es dibuixa ella al mig. Com què el pare no surt per cap lloc li comento, i si ara fem un dibuix on surti el pare, ja que la Clara m'ho va recomanar. Llavors dibuixa al pare primer, a l'àvia, i ella al mig. En ambdòs casos ella es dibuixa la última agafada de la mà dels acompanyants, i sempre al mig, per la manca de seguretat que demostra, i per la necessitat del vincle d'unió.

Un cop recollida aquesta nova informació sobre el dibuix de la família, fem la reunió amb la mare. La Clara com a psicopedagoga de l'EAP i jo li expliquem què és l'EAP, i la seva funció d'orientació i assessorament psicopedagògic a centres educatius i comunitat educativa, en col·laboració amb altres serveis i professionals.

A continuació, la mare descriu el cas, i mostra preocupació per la nena, que ja va manifestar anteriorment. Es tracta d'un cas en què la parella es va separa quan la nena tenia dos mesos, el motiu principal de la separació fou la violència de gènere. La mare va assistir a serveis d'atenció a la dona, fins que fa dos anys se li va donar l'alta amb opció de tornar quan ho necessités. Actualment té una parella, què fa de figura paterna de la nena, i amb el què la nena està molt contenta.

Per altra banda el pare veu a la nena cada dos setmanes, tal i com està acordat pel jutjat.

La relació entre el pare i la mare és molt dolenta, i tot i què diuen que no ho fan constar davant d'ella.

La Clara proposa què pares de la nena assisteixen a un centre de mediació familiar, pel bé de la nena. A més, de derivar a la nena a un psicoleg, no pot ser al CDIAP, ja que ja no entra per edat, però es proposa derivar al CSMIJ o a un psicoleg privat. Li exposem els avantatges i inconvenients de cada cas:

• CSMIJ: Sessions amb el psicoleg amb menys freqüència, però hi ha la coordinació amb els diferents serveis: EAP, Serveis Socials (quan vaig realitzar la demanda, el cas va passar a Serveis Socials, concretament porta el cas l'Educadora Social, ja què es tracta d'un cas de violència de gènere. )..., amb més opcions de derivar a un altre servei si fos necessari. El servei és gratuït.

• Psicoleg privat: Sessions més freqüents que al CSMIJ, no hi ha coordinació amb altres serveis, a no ser què es concerti prèviament. No és gratuït, tot i què es pot demanar una beca, que no cobreix el 100% de les despeses.

A la mare se li deixa uns dies per valorar quin servei prefereix i realitzar la derivació el més aviat possible.

Sessió 19/04/2012, a l'ESCOLA. Coordinació amb la mestra d'Educació Especial.

Un cop finalitzat l'intercanvi d'informació amb les membres del SIFE, i aquest cas com a rol de tutora de P4, faig una demanda d'una alumna.

Durant el primer i segon trimestre es mostrava molt absent, i puntualment mostrava comportaments molt violents, insults, agredia als seus companys, no tolerava que els adults li cridessin l'atenció i responia autoagredint-se, estava sovint en tensió, mostra certes dificultats d'aprenentatge... Després de reunir-me amb la seva mare i comentar-li aquestes actuacions va semblar molt sorpresa, em va comentar que s'havia separat del pare de la nena quan ella tenia dos mesos, i que la relació no era massa bona. Més endavant va aparèixer el pare de la nena sense avisar, amb un caràcter prou nerviós i que va passar-se l'estona culpant i malparlant a la mare, fins que li vaig parar dels nens, ja que ell venia a parlar de la seva filla, i de res més. Quinzenalment la nena mostrava aquest tipus de comportaments, normalment quan venia d'estar amb el pare, i darrerament era molt sovint, per això, tot i les estratègies psicopedagògiques que utilitzava dins l'aula, no eren sufients. Per aquest motiu vaig parlar amb la Clara, com a psicopedagoga, i amb la mestra d'Educació Especial per realitzar la demanda, per començar la intervenció.

Amb les dades de la nena vaig realitzar la demanda, a la Clara li va preocupar molt el cas, i va intentar prioritzar-lo, ja que en aquest tipus de casos que hi ha cert ocultisme per part de la família.

Aquest és un dels casos que vam decidir incloure a la memòria.

Sessió 28/02/2012, a l'EAP TERRES DE L'EBRE.

Comentem la intervenció psicopedagògia què he realitzat a la nena de 1r, a la Clara li sembla prou correcta, tot i què em fa adonar d'altres aspectes què no havia tingut en compte.

Avaluem conjuntament les proves EVALUA-6 passades a alumnes de 2n d'ESO del IES de l'Ametlla de Mar. Avaluem la Competència Matemàtica, Raonament i Competència Lectora.

L'EVALUA-6 es una prova psicopedagògia per avaluar diferents capacitats de: reflexivitat, pensament analògic, organització perceptiva, memòria-atenció, nivells d'adaptació, comprensió lectora, exactitut lectora, escriptura: grafia i ortografia, càlcul i numeració, i ressolució de problemes. Es una bateria de proves que es poden realitzar a nivell individual o col·lectiu, i té un temps d'aplicació de tres hores.

Aquesta bateria de proves ens permet avaluar aprenentatges instrumentals bàsics, funcions d'ordre superior (atenció, concentració, memòria, percepció i llenguatge) i dimensions de l'àrea socio-afectiva. 

 

La bateria consta de dos grans blocs:

-Base del raonament inductiu: on es valora el rendiment en les tasques que exigeixen processos d'observació analítica, comparació i pensament analògic, que habitualment solen ser considerats els components bàsics essencials del raonament en general i en especial del caràcter de cada individu.

-Memòria i atenció: Permet valorar la capacitat de l'alumnat per mantindre una atenció concentrada en tasques que requereixen observació analítica a partir d'estímuls visuals. A més, també es valora la capacitat de memòria a curt plaç en tasques de reconeixement.

Em sembla una sessió molt interessant, i em sorprèn la informació que podem obtenir a partir d'aquestes proves, ja que podem obtenir dades rellevants que ens poden ajudar a millorar els processos educatius, a més aquesta informació pot ser utilitzada de forma complementària amb altres instruments d'avaluació.

Sessió 23/02/2012, a l'ESCOLA. Entrevista amb psicòleg privat i coordinació amb la mestra d'Educació Especial.

Habitualment els dijous la psicopedagoga de l'EAP assisteix al centre, i des de les 12.30 fins les 14.30 realitza coordinacions amb la mestra d'educació especial, on segueixen diferents casos del centre, a més de coordinar-se amb altres professionals. En aquest cas vaig poder assistir a la coordinació amb un psicòleg privat Martí Prades, d'un dels casos que realitzem la intervenció l'alumna de P5. També assisteix a la reunió la tutora de P5.

El psicòleg privat partia de la informació que se li va traspassar de la psicopedagoga, més del CDIAP, on assistia la nena des de la seva arribada a Catalunya.

El psicoleg partint de les tres sessions que ha treballat amb la nena insisteix en què:
-Cal ficar límits.

-Té l'atenció molt dispersa, cal treballar l'atenció anticipada i atenció de treball breu.

-Mostra immaduresa.

Comenta que farà arribar a la tutora diferents materials per treballar amb la nena. I què en breu li passarà el WIPSY. El psicòleg dona el seu mail a les diferents assistents per posar-se en contacte amb ell en cas que necessitessin qualsevol cosa.

La psicopedagoga acorda quedar amb la tutora de P5 per observar una sessió de psicomotricitat, què és on la nena és mostra més dispersa. La Clara també proposa treballar els sentiments i emocions. També comenta que li passarà diferents proves, el CUMANIN i el BENDER.

Crec què el fet que es tracti d'un psicoleg privat què porta el cas fa que es perdi molta informació en ambdós sentits, ja que la coordinació és menys puntual que no pas amb el CSMIJ, a més que no hi ha la mateixa confiança. A més, els comentaris que aporta el psicoleg privat no són cap novetat, i la tutora no veu que la nena progressi o millori el seu comportament a l'aula des que hi assisteix. Al contrari, quan se li fan preguntes al psicoleg sobre certs comportaments de la nena com fer punta constantment o borrar sovint ha d'acabar responent la psicopedagoga de l'EAP, ja que ell diu que no ho fa durant les seves sessions, cosa que a classe ho fa molt sovint.
 

Un cop tractat el cas de la nena de P5 passem a comentar altres casos, començant per la segona de les intervencions que realitzem en aquest Pràcticum, la nena de 1r de primària.

L'alumna mostra:

-Manca d'atenció i concentració.

-És molt inquieta a nivell motriu.

-Molta desorganització.

-Li costa donar-se quan se li crida l'atenció.

-Sempre està en mig de totes les baralles i discussions.

-Sovint està castigada, i no es queixa.

La tutora veu la importància de fer la demanda pel seu comportament a l'aula, a més la mare també ho demana a la reunió realitzada al mes de febrer.

També es tracta un altre cas d'una alumna de 6è, que mostra dificultats de llenguatge, conciència fonològica, tot i què la família també mostra dificultats a nivell oral, es derivarà al CREDA. A més, caldrà realitzar unes orientacions ben concretes des de l'escola per passar a la ESO.

Primer es descartarà la dislèxia i a continuació es descartarà qualsevol problema auditiu, derivant al pediatra per la realització d'una audiometria.

La Clara m'encomana que realitzi diferents observacions d'alumnes durant l'hora del pati, un context educatiu més lliure, per veure com es relacionen els nens amb els iguals i quines activitats realitzen.



D'aquesta sessió m'agradaria comentar un punt negatiu o dificultat què es troben els psicopedagogs de l'EAP com pot ser treballar amb certs professionals, siguin externs, de centre, públics, privats... Per començar entre els diferents implicats en intervencions educatives ha d'haver confiança, traspassar les dades fiables i no ometre informació, de l'infant, context, situació, actuacions, etc... A més d'estar disposats a participar i reunir-se amb altres per realitzar una correcta intervenció. Perquè, al fi i al cap, tots els professionals implicats només busquem el benefici dels infants.