Mostrando entradas con la etiqueta FASE 3. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta FASE 3. Mostrar todas las entradas

domingo, 27 de mayo de 2012


Sessió 17/05/2012, a l'ESCOLA. Continuació CAD.

Continuem la sessió anterior de la CAD, aquest cop a més de les assistents anteriors, assiteixen la Logopeda i la l'auxiliar d'Educació Especial.

Comencem amb l'alumnes de 1r,

Alumnes de 1r:

Cas1: Infant amb TEA a més d'altres dificultats afegides, aquest curs s'ha continuat amb l'atenció individualitzada dins el grup, com a suport compta amb l'auxiliar i els mestres.
Ha realitzat avenços importants i positius respecte el curs anterior. El paper de l'auxiliar és imprescindible, sinó mostra conductes de dispersió, més cansament, augmenta l'excitació...
Ja s'ha realitzat la valoració de suport extens i s'ha demanat l'auxiliar d'educació especial. En aquest curs l'auxiliar està 15 hores amb el nen, només als matins, i amb aquesta valoració s'ha demanat si pot estar 23 hores, ja que a les tardes està molt cansat i més dispers.
L'auxiliar comenta que no li espanten o té por dels canvis, ja que se li anticipa i ja comença a tolerar-ho. En aquest cas ha estat molt important el paper de l'auxiliar.
Les valoracions de la vetlladora són enviades a la Fundació Pere Tarrés, es demanarà que ho facin arribar als Serveis Territorials de les Terres de l'Ebre per adjuntar-ho a la valoració.
Cas 2: Nena marroquí, el germà de la qual ja mostrava aversió i odi cap a les dones i ho exterioritzava, és una nena molt valenta, poc expressiva, quan un alumne marroquí li crida l'atenció o li diu alguna cosa li fa cas, si ho fa un altre no. És un cas que porta l'Educadora Social. La psicopedagoga diu que li farà fer uns dibuixos per valorar-ho, dibuix de la família inventada, primer, i després, el dibuix de la família real.
Es gestionarà, mitjançant l'Educadora Social, ja que és un possible cas de maltractament o de violència de gènere.
Cas 3: Alumna que mostra molta desorganització, dificultats d'atenció i concentració. Es mostra molt inquieta i necessita moures per la classe. Li costa acceptar i seguir les normes. S'ha anat recollint informació i està pendent de realitzar algunes proves. Segons quins siguin els resultats es faran orientacions a més de derivar al CSMIJ. Aquest és un dels casos de la memòria.
Alumne de 2n: Alumna amb dificultats per organitzar-se, dificultats en la memòria de treball. S'intentarà derivar al CSMIJ, a més de demanar beca per assistir al psicoleg privat. Continuarà el treball amb la logopeda. Es farà el reconeixement de trets dislèxics.
Alumne de 3r: Alumne amb dificultats del llenguatge, últimament no progressa. Se li adapten els textos, activitats, etc., però només treballa mecàniment, no utilitza el raonament. S'agobia quan algo no li surt bé, i per tant disminueix la comprensió i el raonament. Assistia al CREDA, però ja no hi va. Es proposarà a la família anar al logopeda, a més de proposar la realització d'un informe de disminució pel què fa a les ajudes.
Alumne de 5è: Alumne que està en situació d'acollida amb la seva àvia, ja que la mare el va abandonar, recentment es va intercanviar informació amb el SIFE i el centre. L'alumne continuarà assistint al CSMIJ i es demanarà beca per assitir a psicoleg privat.

Sessió 10/05/2012, a l'ESCOLA. Correcció proves AVALUA-6.

Després de l'escola ens tornem a quedar la psicopedagoga, la mestra d'Educació Especial i jo per acabar de corregir les proves de l'AVALUA-6.

Amb l'experiència de la sessió anterior, que ens vam quedar a corregir, vam veure que vam perdre molt de temps apuntat el nom dels apartats de cada prova, vaig elaborar una graella per a què la recollida d'informació fos més àgil i pràctica, i d'aquesta manera simplificar la feina. A la Clara li va semblar perfecte.


Durant la correcció anavem comentant els resultats d'alguns alumnes en diferents apartats, i ens sorprenem, sobretot perquè a més dels diferents alumnes de 6è, què ja hem anomenat anteriorment, què el proper curs passaran a l'IES amb orientacions i/o informes de reconeixement, ens hem trobat amb alguns possibles casos que també caldrà realitzar orientacions sobretot en l'àrea de llenguatge.


Us adjunto a continuació i espero que us sigui d'utilitat.



FULL DE REGISTRE DE RESULTATS EVALÚA-6

Alumne:                                                                                             Nivel:

Curs:                                                                                                 Data:


  1. BASES DEL RAONAMENT
  1. Reflexivitat

PD

PC


  1. Pensament Analògic
PD

PC


  1. Organització Perceptiva
PD

PC


Resultat total Bases del Raonament
PD

PC




  1. MEMÒRIA-ATENCIÓ
PD

PC



  1. NIVELLS D’ADAPTACIÓ
  1. Actitud/motivació
PD

PC


  1. Autocontrol i autonomia
PD

PC


  1. Conductes pro-socials
PD

PC


  1. Autoconceptes i autoestima
PD

PC




  1. LECTURA
  1. Comprensió Lectora
PD

PC


  1. Velocitat Lectora
PD

PC




  1. ESCRIPTURA
  1. Ortografia Visual i Reglada
PD

PC


  1. Grafisme i Ortografia Fonética
PD

PC




  1. APRENENTATGES MATEMÀTICS
  1. Càlcul i numeració
PD

PC


  1. Resolució de Problemes
PD

PC




OBSERVACIONS:


Sessió 8/05/2012, a l'EAP TERRES DE L'EBRE, coordinació amb la Logopeda i correcció CUMANIN.
Durant aquesta sessió a l'EAP comencem amb la coordinació amb la Logopeda, aquesta setmana té la coodinació amb el Logopeda privat, i fan el traspàs d'informació amb la Psicopedagoga de l'EAP, a més de la seva valoració.
Es tracta d'una nena de set anys que presenta dislèxia per via auditiva. Té un nivell de maduresa per sota de l'edat, i problemes per via fonològica, per via visual rep la informació correctament. També té problemes de conducta. La nena està fent logopèdia per via privada, mitjançant una beca, i ara també es demanarà una beca per continuar el tractament a nivell psicològic.
Algunes de les proves que se li han passat són el Bender, HTC, WISK, GALC, Caras,...
L'han derivat a l'ATEA-TE, Associació Trastorns de l'Espectre Autista Terres de l'Ebre. La nena també està pendent de la realització d'una audiometria, per intentar derivar al CREDA.


A continuació comencem amb la correcció del CUMANIN de la nena de P5, què vam realitzar la setmana passada.
Comencem per la prova d'atenció, què és el que més li costa mantenir a la nena, el resultat és baix.
Pel que fa a la lectura i escriptura fa omissions, substitucions, inversions b/p.
Un cop corregits els diferents apartats comencem amb la valoració:
Resultat baix pel fa a l'atenció, que pot causar els problemes i/o dificultats.
Dificultats a nivell articulatori.
A nivell de psicomotricitat tot molt correcte.
Coeficient de desenvolupament baix però dins dels límits, no significa una deficiència perquè aquestes són quan el coeficient és menor a 69.
Revisió de dictamen, què l'anterior era per dificultats a tots els nivells, aquest cop es centrarà en aspectes més concrets.


La Clara i jo ens alegrem moltíssim de que la nena no presenti una deficiència.


Sessió 3/05/2012, a l'ESCOLA. Correcció proves AVALUA-6.

Després de l'escola ens quedem la psicopedagoga, la mestra d'Educació Especial i jo a corregir les proves de l'AVALUA-6 realitzada pels alumnes de 6è. En sessions anterior hem pogut organitzar-nos per passar les proves de velocitat lectora.

La Clara, com a psicopedagoga i experta en el tema ens explica com es corregeixen, puntuen i com es calcula la puntuació de cada apartat. Un cop corregides observem el percentil a partir de la guia de correcció del AVALUA-6. Anem apuntant les puntuacions i algunes observacions què ens criden l'atenció, com per exemple, si l'alumne no ha tingut temps d'acabar l'apartat per qüestió de temps.

Quedem per la pròxima setmana continuar corregint, ja que es tracten de proves molt feixugues i hi ha molts alumnes.


Sessió 26/04/2012, a l'ESCOLA. Reunió CAD.

Durant aquesta sessió he pogut participar en la Comissió d'Atenció a la Diversitat que s'ha realitzar a l'escola. Els participants i membres de la Comissió són la Cap d'Estudis, la mestra d'Educació Especial, la psicopedagoga de l'EAP, la Coordinadora LIC i la Logopeda (tot i què aquesta sessió no ha pogut assistir).

La psicopedagoga ha començat comentant sobre la nova normativa respecte els dictàmens, de la Resolució del 20/02/12 (podeu trobar més informació al link del post anterior) i com pot afectar aquesta nova normativa al centre, a partir del curs 2012/13.

Els dictamens, o informes de reconeixement, que anteriorment es realitzaven a Educació Infantil o Educació Primària en qualsevol moment de l'escolarització, a partir d'ara només podran realitzar-se:
A inici de P3 (des de la Llar d'Infants o al l'Escola), i quan es realitza el canvi a secundària, quan els alumnes passen de 6è a 1r d'ESO (annex 1 de la resolució).
Quan es passi d'una escolarització ordinària a una escolarització compartida.
I quan es realitza un canvi de centre.

Els trastorns d'aprenentatge no són motiu de dictamen. I els grups SED, alumnes social i econominament desfavorits, també desapareix. La psicopedagoga també afegeix que a partir d'ara es donarà a la família tota la documentació referent a l'informe d'escolarització.

Els informes de reconeixement inclouen els diferents ítems que els dictàmens, més altres de nous, tot i què desapareix l'apartat de valoració psicopedagògica, que es realitzarà a partir de l'Annex 4 del document. Des del centre s'haurà de reconèixer que hi ha dificultats, i la psicopedagoga realització la valoració i orientacions pertinents, a més, l'escola haurà de justificar què s'està fent per l'alumne, quines mesures d'atenció, diferents agrupaments, etc., es duen a terme per l'alumnat que ho requereixi.
Els passos a seguir seran:

  1. Detecció, per part dels mestres.
  2. Valoració psicopedagògica.
  3. Fer arribar l'informe de la valoració a les famílies.

En referència als alumnes que tenen dictamen es pot demanar un suport complementari, un auxiliar d'educació especial. Caldrà realitzar un informe de reconeixement de la nova situació, Annex 2 de la resolució, on es valorarà els recursos de centre, les dificultats de l'alumnat, etc. Com més puntuació obtinguin els alumnes amb els diferents ítems, més possibilitats d'obtenir el suport complementari.

Al centre ja comptem amb un alumne que disposa d'un suport complementari, un total de 15 hores setmanals. A més, hi ha tres alumnes més els quals requeririen suport complementari, dels diferents casos, la psicopedagoga creu que potser potser només se'n podrà obtenir un.


Un cop explicat la normativa es passen a comentar els diferents casos del centre, i quines mesures s'han dut aterme i què es realitzarà de cara al proper curs.

Alumnes de P3: Els infants d'aquests grups, que ja hi assisteixen, continuaran al CDIAP.

Alumnes de P4: Altes del CDIAP, per edat. Els alumnes que assisteixen al CDIAP es derivaran al CSMIJ, en un dels casos es valorarà el dictamen, i es passaria la bateria del WIPSI. Pel que fa a la nova demanda de P4 la Educadora Social derivarà la nena al CSMIJ.

Alumnes de P5: Dels dos casos (un dels quals es el què consta a la memòria) es realitarà una revisió de dictamen i es demanarà una auxiliar d'educació especial. En l'altre cas, valorat i reunit amb la mare, es deriva al CSMIJ per mitjà de la pediatra.

Alumnes de 6è: Caldrà recollir tota la informació de les diferents actuacions que es realitza en aquests alumnes per elaborar els informes de reconeixement.
Cas 1: Alumne en procés de diagnòstic al CSMIJ, nen molt angoixat, té molts dubtes, li costa que l'ajudin..., en principi donava indicators de TDAH, es farà l'informe de reconeixement per elaborar el dictamen, per passar de 6è a 1r ESO.

Cas 2: Escolarització compartida, el proper curs dos dies al IES, els altres a l'altre centre. Caldrà fer dictamen perquè canvia de centre.

Cas 3: Després de la coordinació amb els psicolegs privats, es demanarà una beca perquè continuï assistint, ja que té problemes a nivell de personalitat. Es derivarà al CSMIJ.

Cas 4: Alumne amb altes capacitats, derivat al CSMIJ, a més assisteix al centre d'altes capacitats, a Barcelona. Es realitzarà un diagnòstic de TDAH mitjançant serveis externs. Caldrà elaborar orientacions per proper curs. Per tant no s'haurà d'elaborar dictamen, perquè amb la normativa nova desapareixen les altes capacitats, però sí un PI.

Cas 5: Alumne amb trastorn de personalitat, personalitat ansiosa de base, caldrà elaborar un dictamen amb diagnòstic clínic.

Cas 6: Alumna que assisteix molt poc a l'escola. Assisteix a l'Aula Hospitalària, s'intentarà que no li donin l'alta. La nena tenia molts problemes amb els companys del centre. Es va proposar què fes la preinscripció a l'IES de la localitat veïna, però a l'escola no es sap on ha fet la preinscripció.

Cas 7: Es demanarà coordinació amb la logopeda, i es demanarà una beca per al proper curs. L'alumna passarà al IES amb orientacions: reforç en la comprensió literal i l'expressió escrita, orientacions sobre la dislèxia. Al juny es realitzarà la coordinació amb el psicopedagog del CREDA.

Per qüestions de temps es continuarà la CAD el proper dijous, que a més comptarem amb la logopeda i l'auxiliar d'educació especial del centre, perquè hi ha diferents casos en els quals han d'aportar la seva valoració.

viernes, 25 de mayo de 2012


Sessió 24/04/2012, a l'EAP TERRES DE L'EBRE.

Al llarg de la sessió la Clara col·laboro amb la Clara amb la realització d'una derivació al CDIAP.

La demanda arriba d'una Llar d'Infants de la zona, es tracta d'un nen què fa dos setmanes que arriba a la Llar, s'observa hipertonia, va nèixer prematur, a les 20 setmanes, amb un pes 900 g.

A partir de la demanda la psicopedagoga i la fisioterapeuta de l'EAP realitzen una observació del nen, partint dels ítems de detecció per valoració psicopedagògica per observar diferents fases per edat. I també una entrevista amb la mare. La mare està molt afectada, ja que es tractava d'un embaràs de bessons i la germana del nen va morir als pocs dies de nèixer. Tampoc pot veure la immaduresa i les dificultats dels seu fill, i comenta que el seu fill camina, còrrer, salta... quan li costa molt aguantar-se dret. El mateix amb altres aspectes com és la parla.

A partir de les dades obtingudes, la psicopedagoga de l'EAP, contacta amb el CDIAP.

Per començar es realitza el traspàs de dades (edat, dades personals, adreça, nom dels pares, telèfon...). A continuació es descriu el motiu, família procedent d'un altra ciutat, que fa dues setmanes que han arribat al centre. S'informa del naixement a les 20 setmanes de gestació, i s'informa d'un document elaborat pel pediatra del nen en el qual consta que l'infant rebia atenció primerenca, i es recomana que la continuï: massatges infantils, psicomotricitat,...). El nen també mostra desorientació i té necessitats logopèdiques.

Finalment s'acorda que l'infant ha rebre atenció psicològica, de logopèdia i de fisioterapeuta, per part del CDIAP.


Un cop realitzada la derivació continuem amb la realització d'un Informe de Reconeixement de Necessitats Educatives Especials, partint del nou model de la nova normativa sobre les actuacions psicopedagògiques.

Es tracta d'un alumne d'ESO que fou derivat al CSMIJ per trastorns greus de conducta. La Clara com a psicopedagoga de l'EAP disposa de molta informació del alumne i ja té recollida una sèrie d'informació mitjançant bateries diagnòstiques, observacions de l'alumne, entrevistes amb el professorat i la família, coordinació amb el professorat del centre, etc. 

L'Informe de Reconeixement consta de diferents apartats:

-Dades bàsiques de l'alumne, i on ha de constar quan es va realitzar la derivació.

-Indicar el tipus de NEE de l'alumne, en aquest cas: possible trastorn greu de conducta.
-Informes aportats per la família, en aquest cas no se'n disposen.

-Suports externs de què disposa l'alumne, derivació al CSMIJ el dia 8/11/11.

-Suport educatiu complementari, en aquest cas no en requereix, es tracta d'auxiliar d'educació especial.

-Pla Individualitzat i actuacions realitzades aquest curs i anteriors per les necessitats de l'alumne, es va realitzar el full de demanda d'assessorament de l'EAP i després la valoració psicopedagògica de l'alumne en funció de les seves competències. S'ha determinat que caldrà l'aplicació al centre d'un Pla Individualitzat, que començarà a aplicar-se a partir d'emetre l'informe de reconeixement de NEE, on haurà de quedar constància per escrit.

-Suports que s'estan realitzant al centre, la psicopedagoga del centre, especialista en educació i, a més, assisteix a la USE.

-Actuacions, les actuacions previstes són: buscar un referent per a l'alumne al centre, i no expulsar-lo del centre, màxim que surti 15 minuts de l'aula.


A diferència dels anteriors Dictàmens, els Informes de reconeixement es caracteritzen per què involucren més al professorat del centre i a la seva feina, limiten i fan concretar moltíssim la tasca dels psicopedagogs, i la família n'ha de disposar d'una còpia, i s'ha de tenir molt en compte la informació què contè o com està explicat.


Us adjunto un link amb la nova normativa que estableix el procediment a seguir i els protocols que han d’utilitzar els equips d’orientació i assessorament psicopedagàgic, per a l’elaboració dels dictàmens d’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials, i d’informes d’alumnat amb necessitats educatives específiques derivades de situacions socioecòmiques o socioculturals desfavorides, per al curs 2012-2013.Podeu trobar el model d'un informe de reconeixement de NEE a l'Annex 6 del document.

lunes, 21 de mayo de 2012


Sessió 19/04/2012, a l'ESCOLA. Reunió SIFE (Servei d'Informació d'Acollida de Família Extensa).

La Clara no pot assistir al traspàs d'informació de l'equip del SIFE perquè té un altra reunió al IES i hi assisteixo jo com a representant. Els assistents són l'equip del SIFE, el tutor de 5è, la mestra d'Educació Especial, i jo com representant de l'EAP.

El SIFE forma part del ICIF (Institucions Col·laboradores d'Integració Familiar), es tracta d'entitats sense ànim de lucre, constituïdes legalment, que tenen com a finalitat la protecció de menors; reuneixen els requisits previstos i estan acreditades d'acord amb el Decret 337/1995, de 28 de desembre, per desenvolupar les funcions de mediació que els atribueix la llei per integrar els infants en una família.

Funcions encomanades a les ICIF:
  • Estudi, valoració i preparació de les famílies que han sol·licitat l'acolliment d'un infant.
  • Recerca de famílies acollidores per a l'infant proposat.
  • Acoblament de l'infant en la família acollidora mitjançant l'equip especialitzat.
  • Seguiment posterior de l'infant d'acord amb les directrius de l'organisme competent.
  • Formació de les famílies acollidores candidates.
  • Promoció de l'acolliment.
  • Col·laboració en la gestió del finançament del servei prestat per les famílies acollidores en la manera com s'estableixi mitjançant conveni.
Us adjunto el link del Consell Comarcal del Baix Ebre, on consta l'ICIF com a Serveis Comarcals http://www.baixebre.cat/adopcions-que-es.asp




Es tracta d'una situació difícil i molt desagradable, es el cas d'un nen, que fou abandonat per la seva mare, i de pare desconegut. La mare va conviure a casa amb el nen fins que la mare va deixar-lo amb la seva àvia, sense cap tipus d'explicació, dient-li que tornaria. Les últimes notícies que va rebre de la mare, va ser que estava a Amèrica del Sud i què havia canviat de sexe.

El cas del nen era tractat per l'EAIA fins l'any 2010. La situació actual és regularitzar l'acolliment.

El nen va ser criat per l'àvia, amb una situació no regulada o legal, sinó mitjançant un pacte.

Es va renovar l'acolliment per un informe l'any 2010/11, abans de què el cas hagi estat estudiat, l'àvia era la responsable idònia pel nen.

Al domicili de l'àvia viuen el nen, l'àvia i el company de l'àvia, que actua com a referent patern.

El nen està angoixat per la identitat del pare, i per altra banda, també li preocupa no tenir contacte amb la mare, alhora que n'està avergonyit pel canvi d'identitat i abandó per part d'aquesta.

El mestre comenta que les relacions socials amb els altres són complicades, sobretot per origens socials. Diu que al nen es posa amb els altres, i també s'hi posen, sovint és qüestionat i poc acceptat.

L'objectiu del mestre durant el curs ha estat integrar-lo al grup, mitjançant diferents tipus d'agrupaments, reforçar-lo quan realitza accions positives, però sempre dins dels límits, perquè veu que el nen està molt marginat.

Des del CSMIJ es va proposar un canvi de centre, però finalment el nen no va voler. L'infant està a gust, tot i que no estigui acceptat.

Actualment sembla que estigui més tranquil. Abans estava prou preocupat perquè quan se li va plantejar el canvi de centre pensava que era pel motiu de les baralles i discussions freqüents.

No es tracta d'un nen molt agressiu, sinó que no sap relacionar-se d'un altra manera, es tracta d'una conducta prou infantil.

El mestre també informa del rendiment acadèmic, és just, bastant baix, té molt poca actitut de treball. El treball és lent i no porta els deures de casa. Sembla que hagi millorat, però molt poc. Li agrada molt l'assignatura de coneixement del medi. I no li agraden gens les matemàtiques, ni les llengües. Té mals hàbits com no apuntar-se les coses a l'agenda, sempre és l'últim en portar les coses, etc.

La seva assistència a l'escola és correcta, i sovint es queda al menjador.

Pel que fa a les adaptacions curriculars segueix el currículum ordinari, tot i què li costa, perquè és mandrós i no fa la feina.

Al centre es realitzen activitats multinivells, el nen segueix les activitats de dificultat baixa, no s'ha elaborat un PI, ja que no hi ha molta diferència.

L'Equip del SIFE tenen una reunió amb l'àvia la propera setmana, parlaran amb l'àvia per veure què sap de la mare.

El mestre comenta que diferents estats d'ànim del nen vergonya, pena, tristor... A més del tema morbós de la seva situació, a vegades els companys li treuen en cara. També comenta que el propi mestre té dificultats per resoldre aquests conflictes quan es produeixen a l'aula.

Del SIFE aporten els resultats del BASC, una prova d'avaluació de conducta, que se li va passar al nen el juliol del 2011, el resultats van ser: actitut negativa cap als mestres, dificultats de control, estrés social, ansietat i depressió, desajustament social i clínim, relacions internacionals baixes.

El curs passat el nen va tenir molta ansietat per por de la mort de l'àvia. L'àvia va comentar la possibilitat de passar l'acollida a un altra filla, germana de la mare, que viu a Vilafranca i té tres fills.

Es proposa continuar al CSMIJ, a més d'un psicòleg privat del DGAIA, amb l'ajuda d'una beca, ja que la situació econòmica de l'àvia no és molt favorable.

Un dels objectius de regular l'acolliment es perquè d'aquesta manera, les famílies poden cobrar ajudes.
 

domingo, 20 de mayo de 2012


Sessió 17/04/2012, a l'EAP TERRES DE L'EBRE.

En aquesta sessió la Clara m'ha presentat el cas d'una demanda per dificultats d'aprenentatge d'una alumna de secundària.

Se li han passat una sèrie de proves:

· AVALUA-6: Prou bé, tot i què li manca temps.

· BENDER: A partir del Bender podem extreure certa informació útil per la valoració psicopedagògica:
-Tendència a la impulsivitat.
-Perfeccionisme.
-Necessitat de finalitzar una tasca abans de realitzar-ne un altra.
-Realitza un repàs del traç, per a que quedi bé.
-Té una activitat molt metòdica i ordenada.
-Extrema estructuració.

· WISC IV: S'avalua la comprensió verbal, memòria de treball, raonament perceptiu, veloccitat de processament. El resultat tenim una memòria de treball baix, que requereix més temps.
Se li realitzarà una adaptació metodològica. No es consideren Necessitats Educatives Especials.

· CARES: No mostra dificultats d'atenció.

· PROLEC: Relaciona paraula/frase amb dibuix, velocitat lectora, comprensió i lectura de paraules i pseudoparaules. El seu nivell és mitjà.

A partir dels resultats obtinguts i les observacions recollides per la psicopedagoga durant la realització de les proves, podem extreure una sèrie d'Orientacions metodològiques i assessorament:

1.- Espai interlineat que no sigui senzill, 1,5 o més.

2.- Poques preguntes a contestar en el mateix foli.

3.- Deixar-li el seu temps.

4.- Aconsellar que abans de començar una tasca respiri o conti fins a tres, i després comenci (per la impulsivitat).

5.- Treure el suport d'acompanyar-se amb el dit durant la lectura.

6.- Proposar preguntes curtes o amb alternatives.

7.- Evitar els exàmens orals.

8.- Comentar-li els seus punts forts.

9.- Ajudar si ho requereix en l'organització de tasques que estiguin molt desestructurades.


Aquesta sessió m'he disfrutat moltíssim, ja que en sessions anterior havia sentit a parlar de demandes, alumnes amb dificultats, correcció de bateries diagnòstiques, etc... però és aquí quan és comença a veure el fruit de tota la tasca de la psicopedagoga. Partint del recull d'informació i, sobretot, dels resultat de les proves diagnòstiques podem elaborar les orientacions i assessorament. 


Molts cops en treballs al llarg de la carrera hem realitzat activitats d'orientació i assessorament partint de certa informació que se'ns donava o què ficavem de la nostra mà. Però el fet de realitzar-ho a partint d'un cas real, partint d'una sèrie de resultats de bateries diagnòstiques em sembla més que genial. A més, la Clara em va deixar revisar l'informació recollida i els resultats de les proves, cosa què em fer molt partícip en l'elaboració d'aquestes orientacions metodològiques i assessorament.

Sessió 27/03/2012, a l'EAP TERRES DE L'EBRE.

Avui la Clara m'ha ensenyat com es fa una demanda d'intervenció fisioterapeutica, partint de dos casos.

CAS 1: Alumne de P4 amb dictamen. La demanda inclou les dades bàsiques de l'alumne, a més del motiu de la demanda. Les dificultats observades, en aquest cas problemes de motricitat fina i motricitat gruixuda.
Els pares no podem portar a la nena a la fisioterapeuta del CDIAP, perquè no tenen mitjà de transport. També s'adjunta l'informe realitzat pel pediatra del CAP.
Es farà una derivació interna a la fisioterapeuta del EAP.

CAS 2: Alumne de P3 sense dictamen. El motiu de la demanda és baixa coordinació de moviments, mal control postural, baixa coordinació oculo-motriu. Al primer trimestre havia d'assistir a la fisioterapeuta del EAP però no ho van fer perquè estaven al Marroc. S'adjunta a la demanda un informe amb observacions realitzades per la mestra i per la psicomotricista del nen.


Un cop elaborades les demandes, ajudo a la Clara amb la correcció de les proves EFAI 1. L'EFAI 1 és una prova què passa col·lectivament a alumnes de 2n fins a 4t de primària, hi ha continguts de memòria, raonament, numèric i verbal, raonament perceptiu, raonament espaial, a més d'una autoavaluació sobre com ha anat la prova.

L'EFAI avalua la intel·ligència general, s'avalua la capacitat d'actuar de l'individu per resoldre àgilment diferents tipus de problemes que puguin implicar aspectes verbals, numèrics o conceptes abstractes i simbòlics. En general reflexa la seva agilitat i aptitut per raonar i establir judicis, comprendre relacions i utilitzar eficaçment el coneixementadquirit. Pot predir el seu potencial per adquirir nous coneixements de forma àgil i efectiva.

En cas d'obtenir resultats baixos:
· Pot haver la presència de certes limitacions per executar processos mentals complexos que requereixin abstracció i treballar mentalment amb diferent tipus d'informació.

· Baixa capacitat per jutjar, comprendre i raonar amb diferents tipus de contingut o lentitut en el processament de la informació.

· Certes dificultats a l'hora d'adquirir nous coneixements i informacions. Pot requerir més temps i un ensenyament més directe i supervisat per adquirir determinats coneixements.

Si s'obtenen alts resultats:

· La capacitat per executar àgilment processos mentals complexos que impliquin la conceptualització i transformació de la informació.

· Satisfactòria capacitat i agilitat per jutjar, comprendre i raonar amb diferents tipus de continguts.
· Bon potencial per adquirir nous coneixements.



La Clara m'explica altres proves què es realitzen amb alumnes d'Educació Primària:

· TALEC (Test d’Anàlisi de Lectura i Escriptura en Català): Bateria diagnòstia per l'avaluació i diagnòstic del llenguatge, parla i veu. És una prova d'aplicació individual dirigida a nens amb un aprenentatge de la lecto-escriptura insuficient o anòmala. L'edat d’administració està compresa entre 6 i 10 anys, o més grans si hi ha dificultats lectores. La duració depèn de les característiques del subjecte avaluat, normalment entre 30-40 minuts. Té per objectius determinar els nivells generals i les característiques específiques de la lectura i l’escriptura d’infants en edat d’adquisició del procés lector i escriptor.
La prova consta d’una versió en llengua castellana (T.A.L.E.) i d’una en llengua catalana (T.A.L.E.C.). El material amb què compta és: 4 Cartolines de lletres, síl·labes i paraules, textos per a la lectura, comprensió i dictat. A més de plantilles de correcció i llibreta de resultats.
S'avalua la lectura a partir de: lletres, síl·labes, paraules, comprensió i velocitat lectora. I l'escriptura mitjançant: lletres, sil·labes, paraules, frases, redacció dictat i còpia.
Al TALEC es puntuen les omissions, substitucions, addicions, inversions, entre d’altres. També l’ortografia arbitrària i natural i la cal·ligrafia. Utilitzant les plantilles de correcció es calcula la puntuació directa (PD). S’han de tenir en compte tant els errors comesos com el temps que s`ha tardat en fer la prova. Les taules de la llibreta de resultats ens serveixen per passar la PD a la puntuació percentil. Si el resultat és inferior al percentil 20, aproximadament, ens trobem davant d’un cas preocupant de lecto-escriptura.

· PROLEC-R: La bateria PROLEC és un dels referents més importants per l'avaluació de la lectura. Està basada en el model cognitiu, i es centra en els processos que intervenen en la comprensió del material escrit: identificació de lletres, reconeixement de paraules, processos sintàctics i processos semàntics. El PROLEC-R segueix la mateixa filosofia, tractar de saber quins components del sistema lector no funcionen en els nens que no consegueixen aprendre a llegir. En primer lloc, es consideren els temps d'execusió juntament amb els acerta per poder determinar la precisió i eficiència lectores. Per altra banda, s'han eliminat les tàsques poc discriminatives i modificat l'estructura d'altres per millorar les seves propietats psicomètriques. Es pot passar a partir de 1r de Primària, i s'ha ampliat l'àmbit d'aplicació als últims nivells d'Educació Primària (5è i 6è). També s'ha incorporat a l'avaluació un nou mecanisme a destacar: la comprensió oral.

· PROLEC-SE: Bateria diagnòstica adreçada a infants de 10 a 16 anys, que té per objectiu l'avaluació dels processos lectors que intervenen en la comprensió lectora.


El fet de conèixer i poder treballar amb diferents bateries diagnòstiques és un fet nou per a mi, ja que tot i què n'havia sentit a parlar d'alguna d'elles, en desconeixia la seva utilitat, i mai les havia pogut veure en persona. Com a psicopedagogs competents hem de saber dels diferents recursos que disposem i com s'utilitzen, i les bateries diagnòstiques en són un de molt útil i important per a descartar o detectar alguna dificultat.


Per acabar també m'informa del canvi de normativa sobre la seva tasca com a psicopedagoga de l'EAP, que començarà a aplicar-se el proper curs.

Actualment s'elaboren dictàmens en els següents casos: canvi d'etapa, canvi de centre, escolarització compartida, inici d'escolarització i per dictamen de reconeixement. A partir d'ara només s'elaboraran en cas de canvi de centre o canvi d'etapa.

Els antics dictàmens de reconeixement, quan els mestres realitzen la demanda, passaran a ser informes de reconeixement, els quals necessitaran més implicació per part del centre. Tot informe haurà de tenir un PI que s'haurà de realitzar com a mínim dos mesos abans de fer l'informe de reconeixement. Tindrem en compte que el PI es realitza quan hi ha un cicle de retard o un curs de repetició. Caldrà adjuntar sempre, si n'hi ha, infomres de psicolegs privats, CSMIJ... Si els psicolegs elaboren un informe, per casos socials, també se li entregarà a la psicopedagoga per adjuntar-ho al PI.

El primer trimestre els psicopedagogs s'hauran de dedicar a la detecció de P3 i realitzar les derivacions al CDIAP i elaborar els informes de reconeixement pertinents.

Els anomenats trastorns greus d'aprenentatge desapareixeran i s'englobaran dins dels trastorns de desenvolupament. Tampoc estaran incloses les altes capacitats.