CONCLUSIONS
DEL PRÀCTICUM.
Al llarg
del Pràcticum II he pogut viure, conèixer, participar i enriquir-me
amb moltes experiències sobre la tasca dels psicopedagogs de l'EAP.
Amb aquesta
experiència, per començar, he pogut conèixer en profunditat què
és un EAP, saber quins professionals hi formen part, quines
actuacions realitzen dins de l'àmbit escolar, conèixer les funcions
i àmbits d'intervenció dels psicopedagogs de l'EAP, saber amb quins
professionals d'altres serveis realitzen tasques de detecció,
valoració i derivació, saber dels recursos què disposen, conèixer
la normativa nova i les diferències respecte l'anterior, etc.
A més,
directament he pogut conèixer i treballar amb altres professionals
de serveis específics (CREDA), altres serveis: CDIAP, CSMIJ, EAIA,
SIFE, ICIF, Servei Pediàtric, Aula Hospitalària, ATEA-TE, SIAD
(Servei d'Informació i Atenció a la Dona), Serveis Socials
(concretament la figura de la Educadora Social), Serveis de Mediació,
etc. A més d'altres serveis de caràcter privat, com poden ser
logopedes i psicòlegs.
Un altre
dels aspectes sobre els què he pogut aprendre, revisar, avaluar i
participar en la seva realització i valoració són les diferents
proves i bateries diagnòstiques. Aquest aspecte era una de les meves
assignatures pendents com a futura psicopedagoga, ja que al llarg de
la carrera hem sentit a parlar molt d'aquestes i personalment mai
n'havia vist. Algunes proves més conegudes com el BENDER, HTC,
TALE/TALEC o WISC, i d'altres que no n'havia sentit a parlar mai:
PROLEC, GALC, CARAS, CUMANIN, EVALUA, EFAI, WIPSY, BASC...
El més
interessant i del què més he gaudit és de realitzar, a partir de
les valoracions, l'assessorament i orientacions metodològiques. I el
fet de que després d'un treball tant llarg i feixuc com és passar
diferents proves, invertir temps en corregir-lo, calcular les
diferents puntuacions i percentils, es pot recollir tanta informació
què podem aplicar en benefici de l'alumnat.
A més,
crec que el fet de conèixer (com s'utilitza, aplica, valora... cada
prova) i poder associar uns ítems de valoració a cada una de les
bateries diagnòstiques ha de ser quelcom habitual en la tasca diària
d'un psicopedagog/a.
També
m'agradaria destacar que al llarg de les pràctiques he pogut viure
de primera mà i participar activament quan i com es realitza una
intervenció, des que es produeix la demanda a l'escola, com li
arriba al Psicopedagog/a de l'EAP, quines actuacions realitza, com i
amb qui recull la informació de cada cas, segons el cas quina
actuació és creu més pertinent (derivació a un altre servei,
orientacions al centre, informes de reconeixement...), com es fa el
seguiment, i un dels passos, més durs i importants, és realitzar el
traspàs d'informació a altres professionals, però, sobretot a la
família.
En aquest
punt que anomenem a la família, cal dir què aquest és un tema prou
delicat, i que al llarg del Pràcticum, per respecte, m'he abstès de
participar en reunions amb famílies on havia temes difícils per
tractar, com donar valoracions a les famílies, sobretot quan els
resultats o la informació que se'ls traspassa moltes vegades no és
allò què s'esperen, quan s'ha hagut de comunicar que els seus
fills/es manifestaven conductes de caire sexual, o quan a vegades
l'origen de les conductes negatives o dificultats dels infants prové
del nucli familiar... Per tot això els psicopedagogs hem de tenir
certes habilitats professionals i humanes, ja que al fi i al cap
treballem amb persones, amb l'objectiu d'obtenir el major benefici
pels infants.
Al llarg de
les diferent sessions us he pogut descriure diferents intervencions
que hem realitzat al llarg del Pràcticum II, i us he comentat que ha
hagut casos nous, modificacions en casos anteriorment plantejats, i
que hi ha diferències en les propostes metodològiques plantejades
al Projecte inicial.
Per acabar
també m'agradaria afegir que he pogut aprendre i disfrutar tant del
Pràcticum II perquè he pogut comptar amb una tutora de pràctiques
excel·lent, la Clara és una persona i professional molt implicada
amb la seva feina i què m'ha apropat al màxim a la seva feina com a
Psicopedagoga de l'EAP. Veient l'esforç, sacrifi i gran implicació
que realitza al llarg del dia, m'ha fet adonar del mal vist que pot
estar des dels centres i de la família, la figura dels psicopedagogs
de l'EAP. El fet de només poder assistir un dia, o mig en el nostre
cas, per setmana a un centre, haver de prioritzar demandes,
reorganitzar intervencions, implicar més al professorat i famílies
amb alumnes i fills amb necessitats educatives, ..., és més per
culpa de criteris organitzatius que no pas per gust, perquè el fet
de disposar de quatre o cinc psicopedagogs per atendre els centres de
tot una comarca, és quelcom ben just, al meu parer.
En fi, que
he gaudit molt de tots els aprenentatges i tasques realitzades fins
ara amb el Pràcticum II, ja que m'ha enriquit moltíssim com a
professional i com a persona, espero que vosaltres també hagueu
gaudit d'aquesta experiència.
Una
abraçada i fins aviat!
