CONCLUSIONS DEL PRÀCTICUM.

Al llarg del Pràcticum II he pogut viure, conèixer, participar i enriquir-me amb moltes experiències sobre la tasca dels psicopedagogs de l'EAP.

Amb aquesta experiència, per començar, he pogut conèixer en profunditat què és un EAP, saber quins professionals hi formen part, quines actuacions realitzen dins de l'àmbit escolar, conèixer les funcions i àmbits d'intervenció dels psicopedagogs de l'EAP, saber amb quins professionals d'altres serveis realitzen tasques de detecció, valoració i derivació, saber dels recursos què disposen, conèixer la normativa nova i les diferències respecte l'anterior, etc.

A més, directament he pogut conèixer i treballar amb altres professionals de serveis específics (CREDA), altres serveis: CDIAP, CSMIJ, EAIA, SIFE, ICIF, Servei Pediàtric, Aula Hospitalària, ATEA-TE, SIAD (Servei d'Informació i Atenció a la Dona), Serveis Socials (concretament la figura de la Educadora Social), Serveis de Mediació, etc. A més d'altres serveis de caràcter privat, com poden ser logopedes i psicòlegs.

Un altre dels aspectes sobre els què he pogut aprendre, revisar, avaluar i participar en la seva realització i valoració són les diferents proves i bateries diagnòstiques. Aquest aspecte era una de les meves assignatures pendents com a futura psicopedagoga, ja que al llarg de la carrera hem sentit a parlar molt d'aquestes i personalment mai n'havia vist. Algunes proves més conegudes com el BENDER, HTC, TALE/TALEC o WISC, i d'altres que no n'havia sentit a parlar mai: PROLEC, GALC, CARAS, CUMANIN, EVALUA, EFAI, WIPSY, BASC...

El més interessant i del què més he gaudit és de realitzar, a partir de les valoracions, l'assessorament i orientacions metodològiques. I el fet de que després d'un treball tant llarg i feixuc com és passar diferents proves, invertir temps en corregir-lo, calcular les diferents puntuacions i percentils, es pot recollir tanta informació què podem aplicar en benefici de l'alumnat.

A més, crec que el fet de conèixer (com s'utilitza, aplica, valora... cada prova) i poder associar uns ítems de valoració a cada una de les bateries diagnòstiques ha de ser quelcom habitual en la tasca diària d'un psicopedagog/a.

També m'agradaria destacar que al llarg de les pràctiques he pogut viure de primera mà i participar activament quan i com es realitza una intervenció, des que es produeix la demanda a l'escola, com li arriba al Psicopedagog/a de l'EAP, quines actuacions realitza, com i amb qui recull la informació de cada cas, segons el cas quina actuació és creu més pertinent (derivació a un altre servei, orientacions al centre, informes de reconeixement...), com es fa el seguiment, i un dels passos, més durs i importants, és realitzar el traspàs d'informació a altres professionals, però, sobretot a la família.

En aquest punt que anomenem a la família, cal dir què aquest és un tema prou delicat, i que al llarg del Pràcticum, per respecte, m'he abstès de participar en reunions amb famílies on havia temes difícils per tractar, com donar valoracions a les famílies, sobretot quan els resultats o la informació que se'ls traspassa moltes vegades no és allò què s'esperen, quan s'ha hagut de comunicar que els seus fills/es manifestaven conductes de caire sexual, o quan a vegades l'origen de les conductes negatives o dificultats dels infants prové del nucli familiar... Per tot això els psicopedagogs hem de tenir certes habilitats professionals i humanes, ja que al fi i al cap treballem amb persones, amb l'objectiu d'obtenir el major benefici pels infants.

Al llarg de les diferent sessions us he pogut descriure diferents intervencions que hem realitzat al llarg del Pràcticum II, i us he comentat que ha hagut casos nous, modificacions en casos anteriorment plantejats, i que hi ha diferències en les propostes metodològiques plantejades al Projecte inicial.

Per acabar també m'agradaria afegir que he pogut aprendre i disfrutar tant del Pràcticum II perquè he pogut comptar amb una tutora de pràctiques excel·lent, la Clara és una persona i professional molt implicada amb la seva feina i què m'ha apropat al màxim a la seva feina com a Psicopedagoga de l'EAP. Veient l'esforç, sacrifi i gran implicació que realitza al llarg del dia, m'ha fet adonar del mal vist que pot estar des dels centres i de la família, la figura dels psicopedagogs de l'EAP. El fet de només poder assistir un dia, o mig en el nostre cas, per setmana a un centre, haver de prioritzar demandes, reorganitzar intervencions, implicar més al professorat i famílies amb alumnes i fills amb necessitats educatives, ..., és més per culpa de criteris organitzatius que no pas per gust, perquè el fet de disposar de quatre o cinc psicopedagogs per atendre els centres de tot una comarca, és quelcom ben just, al meu parer.

 

En fi, que he gaudit molt de tots els aprenentatges i tasques realitzades fins ara amb el Pràcticum II, ja que m'ha enriquit moltíssim com a professional i com a persona, espero que vosaltres també hagueu gaudit d'aquesta experiència.

 

Una abraçada i fins aviat!

Sessió 25/05/2012, a l'ESCOLA. Reunió pare alumna de P4.

Partint del cas exposat la sessió del 10/05/2012, convoquem al pare per informar-lo de la derivació i intervenció psicopedagògica que es realitzarà amb la seva filla.

Com ja vaig comentar anteriorment es tractava d'un cas de violència de gènere, la custòdia de la nena la té la mare, i el pare té concertats dos caps de setmana amb la nena.

La situació prèvia era molt angoixant, ja que com a tutora de la nena ja coneixia el cas, i al pare, i es tracta d'un individu què es va presentar a l'escola abans de finalitzar el primer trimestre, va organitzar un rebombori sobre els drets que tenia ell sobre la nena, i què volia parlar amb mi com a tutora. Vam acordar una visita al mes de febrer, un dia extraordinari, aprofitant que era divendres i baixava a buscar a la nena, i finalment quan va arribar el dia no es va presentar, ni va avisar per cancelar la reunió. El vaig trucar per a veure què passava i va començar a criticar a la mare de la nena, que si la nena estava malalta i millor que es quedés aquell cap de setmana a casa. Vaig tallar-li el tema, ja que ell el què havia de fer era avisar-me, i no justificar-se criticant a un altre. I li vaig dir que ja em truqués ell i m'avisaria per quedar si volia parlar de la seva filla.

En fi, durant aquesta setmana passada (21 al 27 de maig, tres mesos després), va trucar per dir-me que no l'havia convocat, quan ja li vaig deixar clar que jo no el trucaria més, i volia parlar de la nena. I per això vam quedar aquest divendres.

Amb la informació que tenia sobre aquest individu, més la informació que ens va donar la mare, la veritat, no em feia gens de gràcia estar sola durant la reunió, vaig comentar-ho al director del centre i a la Clara com a psicopedagoga i companya, i tots dos em van respondre el mateix, que millor que no fes sola la reunió i que assistís també la mestra d'Educació Especial, que a més també estava asseventada del cas.

L'entrevista va ser breu, sobretot perquè li vam tallar els peus quan intentava posar-se amb la mare, que era cada cop que obria la boca (que si la madre la maltrata, que si su abuela hacia lo mismo con su madre i por eso ella no tiene personalidad, que si cuando levanto la mano agacha la cabeza como si le fuera a pegar eso es porqué su madre la pega... ), segons ell tota la culpa dels problemes de la nena eren per culpa de la mare.

Vam abstendre'ns per respecte de dir-li que la nena ens havia dit que el seu pare la tancava sola al garatge quan es portava malament, o què eren els caps de setmana quan la nena estava amb ell que augmentaven les conductes violentes.

També vam informar-lo del treball que s'havia fet des de l'EAP i va estar d'acord en que la nena assistís al psicòleg, a més de plantejar-li realitzar activitats de mediació entre els pares, pel benefici de la nena. Va respondre malament, ja que va dir que els seus fills d'amics separats no tenen aquest tipus de problemes. I vam comunicar-li que les conductes dels infants amb pares separats podien manifestar-se de moltíssimes maneres, sobretot, segons la relació que hi hagi entre la parella.

En aquest veiem que hi ha ocultisme d'informació per part de la família, cosa que no facilita gens les coses, ni pel benefici de la nena, ni per la intervenció psicopedagògica.

24/05/2012. Xerrada TEA, Trastorn d'Espectre Autista.

Tot i què està fora del Pràcticum, em sembla interessant de comentar-vos-ho, perquè la veritat es què ha estat genial. Aquesta tarda a l'escola ha assistit una psicologa del CDIAP i membre de ATEA, Associació Trastorns de l'Espectre Autista a les Terres de l'Ebre, a fer una xerrada dirigida a docents i famílies.

Aquesta xerrada ha estat organitzada per la Clara, la psicopedagoga de l'EAP, i la Pilar, la psicologa del CDIAP i membre de ATEA han organitzat la xerrada en dos sessions, una primera de caràcter més teòric: característiques, signes d'alerta, estratègies bàsiques, orientacions sobre els TEA, i un altra sessió de caràcter més pràctic, que farem el dia 7 de juny.

Els nens i nenes amb Trastorn de l'Espectre Autista són bons, afectuosos, intel·ligents, originals i tenen una memòria excepcional, però tenen dificultat per jugar amb nens de la seva edat, ploren i s'enrabien sovint, i de tant en tant es comporten sense malícia, de manera inapropiada al moment o al lloc.

No paren de parlar en to alt i peculiar, de tot allò que els interessa especialment (cotxes, nombres, trens, dinosaures, planetes,...) i poden tenir algunes manies i pors no justificades.

A l'escola solen tenir un mal comportament, els mestres es queixen, molt sovint el infants no están atents i semblen estar en un altre món. Al pati semblen jugar sols.

L'ATEA-TE és una associació de famílies que tenen fills amb transtorn del desenvolupament en la interacció social.

En formen part famílies en fills amb Síndrome d'Asperger i Autisme d'alt funcionament.

Des d'ATEA-TE poden ajudar a:

• Donar a conèixer aquest trastorn a tots els professionals de la salut, l'educació i la psicologia.

• Facilitar la millora d'informació i l'assessorament.

• Afavorir la relació i el recolzamen mutu entre les famílies.

• Realització de xerrades informatives per a les famílies.

• Activitats de lleure per als infants, adolescents i tota la família.

• Espai de trobada lúdic i educatiu.

• Promoure la sensibilització social i la integració en els serveis i activitats de la comunitat.

Us adjunto un parell de webs per si és del vostre interès.

http://www.associacioaprenem.org/Cataleg.pdf

http://www.aspergercat.es/viewpage.php?page_id=1

Sessió 17/05/2012, a l'ESCOLA. Continuació CAD.

Continuem la sessió anterior de la CAD, aquest cop a més de les assistents anteriors, assiteixen la Logopeda i la l'auxiliar d'Educació Especial.

Comencem amb l'alumnes de 1r,

• Alumnes de 1r:

Cas1: Infant amb TEA a més d'altres dificultats afegides, aquest curs s'ha continuat amb l'atenció individualitzada dins el grup, com a suport compta amb l'auxiliar i els mestres.

Ha realitzat avenços importants i positius respecte el curs anterior. El paper de l'auxiliar és imprescindible, sinó mostra conductes de dispersió, més cansament, augmenta l'excitació...

Ja s'ha realitzat la valoració de suport extens i s'ha demanat l'auxiliar d'educació especial. En aquest curs l'auxiliar està 15 hores amb el nen, només als matins, i amb aquesta valoració s'ha demanat si pot estar 23 hores, ja que a les tardes està molt cansat i més dispers.

L'auxiliar comenta que no li espanten o té por dels canvis, ja que se li anticipa i ja comença a tolerar-ho. En aquest cas ha estat molt important el paper de l'auxiliar.

Les valoracions de la vetlladora són enviades a la Fundació Pere Tarrés, es demanarà que ho facin arribar als Serveis Territorials de les Terres de l'Ebre per adjuntar-ho a la valoració.

Cas 2: Nena marroquí, el germà de la qual ja mostrava aversió i odi cap a les dones i ho exterioritzava, és una nena molt valenta, poc expressiva, quan un alumne marroquí li crida l'atenció o li diu alguna cosa li fa cas, si ho fa un altre no. És un cas que porta l'Educadora Social. La psicopedagoga diu que li farà fer uns dibuixos per valorar-ho, dibuix de la família inventada, primer, i després, el dibuix de la família real.

Es gestionarà, mitjançant l'Educadora Social, ja que és un possible cas de maltractament o de violència de gènere.

Cas 3: Alumna que mostra molta desorganització, dificultats d'atenció i concentració. Es mostra molt inquieta i necessita moures per la classe. Li costa acceptar i seguir les normes. S'ha anat recollint informació i està pendent de realitzar algunes proves. Segons quins siguin els resultats es faran orientacions a més de derivar al CSMIJ. Aquest és un dels casos de la memòria.

• Alumne de 2n: Alumna amb dificultats per organitzar-se, dificultats en la memòria de treball. S'intentarà derivar al CSMIJ, a més de demanar beca per assistir al psicoleg privat. Continuarà el treball amb la logopeda. Es farà el reconeixement de trets dislèxics.

• Alumne de 3r: Alumne amb dificultats del llenguatge, últimament no progressa. Se li adapten els textos, activitats, etc., però només treballa mecàniment, no utilitza el raonament. S'agobia quan algo no li surt bé, i per tant disminueix la comprensió i el raonament. Assistia al CREDA, però ja no hi va. Es proposarà a la família anar al logopeda, a més de proposar la realització d'un informe de disminució pel què fa a les ajudes.

• Alumne de 5è: Alumne que està en situació d'acollida amb la seva àvia, ja que la mare el va abandonar, recentment es va intercanviar informació amb el SIFE i el centre. L'alumne continuarà assistint al CSMIJ i es demanarà beca per assitir a psicoleg privat.

Sessió 10/05/2012, a l'ESCOLA. Correcció proves AVALUA-6.

Després de l'escola ens tornem a quedar la psicopedagoga, la mestra d'Educació Especial i jo per acabar de corregir les proves de l'AVALUA-6.

Amb l'experiència de la sessió anterior, que ens vam quedar a corregir, vam veure que vam perdre molt de temps apuntat el nom dels apartats de cada prova, vaig elaborar una graella per a què la recollida d'informació fos més àgil i pràctica, i d'aquesta manera simplificar la feina. A la Clara li va semblar perfecte.

Durant la correcció anavem comentant els resultats d'alguns alumnes en diferents apartats, i ens sorprenem, sobretot perquè a més dels diferents alumnes de 6è, què ja hem anomenat anteriorment, què el proper curs passaran a l'IES amb orientacions i/o informes de reconeixement, ens hem trobat amb alguns possibles casos que també caldrà realitzar orientacions sobretot en l'àrea de llenguatge.

Us adjunto a continuació i espero que us sigui d'utilitat.

FULL DE REGISTRE DE RESULTATS EVALÚA-6

Alumne:                                                                                             Nivel:

Curs:                                                                                                 Data:

1. BASES DEL RAONAMENT

1. Reflexivitat

PD

PC

2. Pensament Analògic

PD

PC

3. Organització Perceptiva

PD

PC

Resultat total Bases del Raonament

PD

PC

2. MEMÒRIA-ATENCIÓ

PD

PC

3. NIVELLS D’ADAPTACIÓ

1. Actitud/motivació

PD

PC

2. Autocontrol i autonomia

PD

PC

3. Conductes pro-socials

PD

PC

4. Autoconceptes i autoestima

PD

PC

4. LECTURA

1. Comprensió Lectora

PD

PC

2. Velocitat Lectora

PD

PC

5. ESCRIPTURA

1. Ortografia Visual i Reglada

PD

PC

2. Grafisme i Ortografia Fonética

PD

PC

6. APRENENTATGES MATEMÀTICS

1. Càlcul i numeració

PD

PC

2. Resolució de Problemes

PD

PC

OBSERVACIONS:

Sessió 10/05/2012, a l'ESCOLA. Continuar AVALUA-6 alumnes 6è.

Continuem amb les proves AVALUA-6 als alumnes de 6è, igual que la vegada anterior ens repartim la mestra d'Educació Especial i jo en cadascuna de les aules. Els apartats que van quedar pendents, i que realitzarem aquesta sessió són els apartats de Resolució de problemes, reflexivitat, pensament analògic, organització perceptiva, memòria-atenció, nivells d'adaptació.

Un cop finalitzades les proves de l'AVALUA-6 en gran grup, continuarem en estones que tinguem lliures per acabar de passar les proves de velocitat lectora, als pocs alumnes què ens queden, i ja podrem donar per enllestit.

Sessió 10/05/2012, a l'ESCOLA. Alumna de P4 i reunió amb la mare.

Aquesta sessió es centra en una de les meves alumnes, la què vaig realitzar la demanda anteriorment. Ja vaig comentar a la Clara, com a psicopedagoga l'actitut de la nena (violenta i agressiva amb companys i adults, ansietat, manca d'atenció, inseguretat que manifesta copiant activitats dels companys en lloc d'intentar a fer-ho per ella mateixa...), a més d'altres aspectes com traç fort i repetitiu en l'escriptura, separar amb punts el seu nom de cadascun dels cognoms (tot i què no s'ha explicar a l'aula la utilitat del punt), dibuix de la família omet el pare...

Aquest cop la Clara em comenta que li faci realitzar un dibuix de la seva família: primer dibuixa a la mare, després al company de la mare, i per acabar es dibuixa ella al mig. Com què el pare no surt per cap lloc li comento, i si ara fem un dibuix on surti el pare, ja que la Clara m'ho va recomanar. Llavors dibuixa al pare primer, a l'àvia, i ella al mig. En ambdòs casos ella es dibuixa la última agafada de la mà dels acompanyants, i sempre al mig, per la manca de seguretat que demostra, i per la necessitat del vincle d'unió.

Un cop recollida aquesta nova informació sobre el dibuix de la família, fem la reunió amb la mare. La Clara com a psicopedagoga de l'EAP i jo li expliquem què és l'EAP, i la seva funció d'orientació i assessorament psicopedagògic a centres educatius i comunitat educativa, en col·laboració amb altres serveis i professionals.

A continuació, la mare descriu el cas, i mostra preocupació per la nena, que ja va manifestar anteriorment. Es tracta d'un cas en què la parella es va separa quan la nena tenia dos mesos, el motiu principal de la separació fou la violència de gènere. La mare va assistir a serveis d'atenció a la dona, fins que fa dos anys se li va donar l'alta amb opció de tornar quan ho necessités. Actualment té una parella, què fa de figura paterna de la nena, i amb el què la nena està molt contenta.

Per altra banda el pare veu a la nena cada dos setmanes, tal i com està acordat pel jutjat.

La relació entre el pare i la mare és molt dolenta, i tot i què diuen que no ho fan constar davant d'ella.

La Clara proposa què pares de la nena assisteixen a un centre de mediació familiar, pel bé de la nena. A més, de derivar a la nena a un psicoleg, no pot ser al CDIAP, ja que ja no entra per edat, però es proposa derivar al CSMIJ o a un psicoleg privat. Li exposem els avantatges i inconvenients de cada cas:

• CSMIJ: Sessions amb el psicoleg amb menys freqüència, però hi ha la coordinació amb els diferents serveis: EAP, Serveis Socials (quan vaig realitzar la demanda, el cas va passar a Serveis Socials, concretament porta el cas l'Educadora Social, ja què es tracta d'un cas de violència de gènere. )..., amb més opcions de derivar a un altre servei si fos necessari. El servei és gratuït.

• Psicoleg privat: Sessions més freqüents que al CSMIJ, no hi ha coordinació amb altres serveis, a no ser què es concerti prèviament. No és gratuït, tot i què es pot demanar una beca, que no cobreix el 100% de les despeses.

A la mare se li deixa uns dies per valorar quin servei prefereix i realitzar la derivació el més aviat possible.

Sessió 8/05/2012, a l'EAP TERRES DE L'EBRE, coordinació amb la Logopeda i correcció CUMANIN.

Durant aquesta sessió a l'EAP comencem amb la coordinació amb la Logopeda, aquesta setmana té la coodinació amb el Logopeda privat, i fan el traspàs d'informació amb la Psicopedagoga de l'EAP, a més de la seva valoració.

Es tracta d'una nena de set anys que presenta dislèxia per via auditiva. Té un nivell de maduresa per sota de l'edat, i problemes per via fonològica, per via visual rep la informació correctament. També té problemes de conducta. La nena està fent logopèdia per via privada, mitjançant una beca, i ara també es demanarà una beca per continuar el tractament a nivell psicològic.

Algunes de les proves que se li han passat són el Bender, HTC, WISK, GALC, Caras,...

L'han derivat a l'ATEA-TE, Associació Trastorns de l'Espectre Autista Terres de l'Ebre. La nena també està pendent de la realització d'una audiometria, per intentar derivar al CREDA.

A continuació comencem amb la correcció del CUMANIN de la nena de P5, què vam realitzar la setmana passada.

Comencem per la prova d'atenció, què és el que més li costa mantenir a la nena, el resultat és baix.

Pel que fa a la lectura i escriptura fa omissions, substitucions, inversions b/p.

Un cop corregits els diferents apartats comencem amb la valoració:

• Resultat baix pel fa a l'atenció, que pot causar els problemes i/o dificultats.

• Dificultats a nivell articulatori.

• A nivell de psicomotricitat tot molt correcte.

• Coeficient de desenvolupament baix però dins dels límits, no significa una deficiència perquè aquestes són quan el coeficient és menor a 69.

• Revisió de dictamen, què l'anterior era per dificultats a tots els nivells, aquest cop es centrarà en aspectes més concrets.


La Clara i jo ens alegrem moltíssim de que la nena no presenti una deficiència.

Sessió 3/05/2012, a l'ESCOLA. Correcció proves AVALUA-6.

Després de l'escola ens quedem la psicopedagoga, la mestra d'Educació Especial i jo a corregir les proves de l'AVALUA-6 realitzada pels alumnes de 6è. En sessions anterior hem pogut organitzar-nos per passar les proves de velocitat lectora.

La Clara, com a psicopedagoga i experta en el tema ens explica com es corregeixen, puntuen i com es calcula la puntuació de cada apartat. Un cop corregides observem el percentil a partir de la guia de correcció del AVALUA-6. Anem apuntant les puntuacions i algunes observacions què ens criden l'atenció, com per exemple, si l'alumne no ha tingut temps d'acabar l'apartat per qüestió de temps.

Quedem per la pròxima setmana continuar corregint, ja que es tracten de proves molt feixugues i hi ha molts alumnes.

Sessió 3/05/2012, a l'ESCOLA. Passar el CUMANIN alumna P5.

Durant aquesta sessió passem part del CUMANIN a una de les nenes en qual es centra el Pràcticum II. No podem acabar de realitzar-lo ja que la nena és molt moguda i li costa centrar-se en les diferents ordres que se li donen i sobretot les activitats de caire més cognitiu.

El CUMANIN, Questionari de Maduresa Neuropsicòlica Infantil, és per realitzar de manera individual a infants entre 3 i 6 anys. La durada de la prova normalment oscil·la entre els 30 i els 50 minuts, tot i que aquest cas no el podem realitzar ni en una hora i mitja.

Les puntuacions obtingudes mitjançant percentils són per observar l'índex de desenvolupament.

El CUMANIN es divideix en dos blocs, escala principal que inclou: psicomotricitat, llenguatge articulatori, llenguatge comprensiu, llenguatge expressiu, estructuració espacial, visopercepció, memòria icònica, ritme. El segon apartat, escala auxiliar: atenció, fluidesa verbal, lectura, escriptura i lateralitat. Un total de 13 escales, que constitueixen un ampli repertori de proves que permeten avaluar el grau de maduresa neuropsicològica de l'infant, així com la possible presència de signes de disfunció cerebral, especialment en aquells casos en què les puntuacions siguin significativament més baixes que les corresponents a l'edat cronològica.

El CUMANI es passa a infants amb dificultats d'aprenentatge. La necessitat de previndre i identificar els signes neurològics serà molt útil detectar-ho durant aquest franja d'edat, ja que és entre els tres i sis anys quan major desenvolupament cognitiu s'observa en els infants.

El CUMANI es passa a infants quan es detecta algun tipus de trastorn en el procés d'aprenenatge de lectura, escriptura, ortografia, raonament o càlcul, tot i què la intel·ligència estigui dins de límits normals, ja que pot existir una disfunció en el sistema nerviós central, o deficiències. A més, també poden existir altres deficiències sensorials, psíquiques, socioculturals o pedagògiques que acompanyin les dificultats d'aprenentatge, però cap d'aquestes és la causa de les dificultats d'aprenentatge. És important perquè aquestes dificultats persisteixen en l'individu quan passa a l'edat adulta.

Alguns dels factors de risc dels infants amb dificultats d'aprenentatge en edat preescolar són:

• Antecents familiars amb Dificultats d'aprenentatge.

• Trastorns perinatals.

• Trastorns del desenvolupament psicomotor.

• Retraç del llenguatge.

• Trastorns de conducta.

• Baixa consciència fonèmica.

• Trastorns de lateralitat.

• Deficiències en l'aprenentatge de preescriptura i prelectura.

Els principals signes neurològics poden ser:

• Trastorns psicomotrius: hiperactivitat, alteracions del to muscular, reflexos anormals o asimètrics, trastorns de coordinació i equilibri, trastorns de la motricitat fina o gruixuda, altres trastorns motrius com (sincinesies, nistegmies, tremolors, etc.).

• Trastorns sensorio-perceptius:agnosies visuals, espacials, auditives o tàctils; trastorns viso-perceptius, desorientació espacial, baixa discriminació audioperceptiva, alteracions de l'esquema corporal.

• Altres signes trastorns del llenguatge, dificultats d'aprenentatge, alteracions en els processos cognitius (atenció, memòria i raonament), lleugeres alteracions en l'exploració neurològica i neurofisiològica, trastorns de conducta.

La finalitat de l'avaluació neuropsicològica en la infància consisteix en constatar les conseqüències que té el funcionament alterat del sistema nerviós sobre la conducta i les funcions cognitives. El CUMANIN és un sitema integrat d'exploració neuropsicològica que ens permet conèixer el grau de desenvolupament maduratiu aconseguit en cadascuna de les àrees explorades. Es pot utilitzar la prova per valorar el procés de maduració aconseguit pel nen al llargdel templs, mitjançant avaluacions periódiques, i igualment pot servir com línia de base per realitzar programes de rehabilitació i desenvolpuament neuropsicològic.

Sessió 26/04/2012, a l'ESCOLA. Proves AVALUA-6 alumnes 6è.

Aquesta tarda comencem a passar les proves AVALUA-6 als alumnes de 6è, com que hi ha dos aules ens repartim la mestra d'Educació Especial i jo. El factor temps ens limita, una hora i mitja, i durant aquesta sessió passem les proves de Comprensió Lectora i Càlcul i numeració.

La bateria diagnòstica consta de diferents apartats: comprensió lectora, velocitat lectora, càlcul i numeració, problemes i atenció. I en la majoria del casos, hi ha un temps limitat per realitzar les diferents activitats dels apartats.

 

Un cop finalitzada la primera tanda de l'AVALUA-6 ens organitzem per passar la prova de velocitat lectora, que és més recomanable passar a nivell individual. Els apartats que queden pendents es realitzaran en un altra sessió.

Sessió 26/04/2012, a l'ESCOLA. Reunió CAD.

Durant aquesta sessió he pogut participar en la Comissió d'Atenció a la Diversitat que s'ha realitzar a l'escola. Els participants i membres de la Comissió són la Cap d'Estudis, la mestra d'Educació Especial, la psicopedagoga de l'EAP, la Coordinadora LIC i la Logopeda (tot i què aquesta sessió no ha pogut assistir).

La psicopedagoga ha començat comentant sobre la nova normativa respecte els dictàmens, de la Resolució del 20/02/12 (podeu trobar més informació al link del post anterior) i com pot afectar aquesta nova normativa al centre, a partir del curs 2012/13.

Els dictamens, o informes de reconeixement, que anteriorment es realitzaven a Educació Infantil o Educació Primària en qualsevol moment de l'escolarització, a partir d'ara només podran realitzar-se:

• A inici de P3 (des de la Llar d'Infants o al l'Escola), i quan es realitza el canvi a secundària, quan els alumnes passen de 6è a 1r d'ESO (annex 1 de la resolució).

• Quan es passi d'una escolarització ordinària a una escolarització compartida.

• I quan es realitza un canvi de centre.

Els trastorns d'aprenentatge no són motiu de dictamen. I els grups SED, alumnes social i econominament desfavorits, també desapareix. La psicopedagoga també afegeix que a partir d'ara es donarà a la família tota la documentació referent a l'informe d'escolarització.

Els informes de reconeixement inclouen els diferents ítems que els dictàmens, més altres de nous, tot i què desapareix l'apartat de valoració psicopedagògica, que es realitzarà a partir de l'Annex 4 del document. Des del centre s'haurà de reconèixer que hi ha dificultats, i la psicopedagoga realització la valoració i orientacions pertinents, a més, l'escola haurà de justificar què s'està fent per l'alumne, quines mesures d'atenció, diferents agrupaments, etc., es duen a terme per l'alumnat que ho requereixi.

Els passos a seguir seran:

1. Detecció, per part dels mestres.
2. Valoració psicopedagògica.
3. Fer arribar l'informe de la valoració a les famílies.

En referència als alumnes que tenen dictamen es pot demanar un suport complementari, un auxiliar d'educació especial. Caldrà realitzar un informe de reconeixement de la nova situació, Annex 2 de la resolució, on es valorarà els recursos de centre, les dificultats de l'alumnat, etc. Com més puntuació obtinguin els alumnes amb els diferents ítems, més possibilitats d'obtenir el suport complementari.

Al centre ja comptem amb un alumne que disposa d'un suport complementari, un total de 15 hores setmanals. A més, hi ha tres alumnes més els quals requeririen suport complementari, dels diferents casos, la psicopedagoga creu que potser potser només se'n podrà obtenir un.

Un cop explicat la normativa es passen a comentar els diferents casos del centre, i quines mesures s'han dut aterme i què es realitzarà de cara al proper curs.

• Alumnes de P3: Els infants d'aquests grups, que ja hi assisteixen, continuaran al CDIAP.

• Alumnes de P4: Altes del CDIAP, per edat. Els alumnes que assisteixen al CDIAP es derivaran al CSMIJ, en un dels casos es valorarà el dictamen, i es passaria la bateria del WIPSI. Pel que fa a la nova demanda de P4 la Educadora Social derivarà la nena al CSMIJ.

• Alumnes de P5: Dels dos casos (un dels quals es el què consta a la memòria) es realitarà una revisió de dictamen i es demanarà una auxiliar d'educació especial. En l'altre cas, valorat i reunit amb la mare, es deriva al CSMIJ per mitjà de la pediatra.

• Alumnes de 6è: Caldrà recollir tota la informació de les diferents actuacions que es realitza en aquests alumnes per elaborar els informes de reconeixement.

Cas 1: Alumne en procés de diagnòstic al CSMIJ, nen molt angoixat, té molts dubtes, li costa que l'ajudin..., en principi donava indicators de TDAH, es farà l'informe de reconeixement per elaborar el dictamen, per passar de 6è a 1r ESO.

Cas 2: Escolarització compartida, el proper curs dos dies al IES, els altres a l'altre centre. Caldrà fer dictamen perquè canvia de centre.

Cas 3: Després de la coordinació amb els psicolegs privats, es demanarà una beca perquè continuï assistint, ja que té problemes a nivell de personalitat. Es derivarà al CSMIJ.

Cas 4: Alumne amb altes capacitats, derivat al CSMIJ, a més assisteix al centre d'altes capacitats, a Barcelona. Es realitzarà un diagnòstic de TDAH mitjançant serveis externs. Caldrà elaborar orientacions per proper curs. Per tant no s'haurà d'elaborar dictamen, perquè amb la normativa nova desapareixen les altes capacitats, però sí un PI.

Cas 5: Alumne amb trastorn de personalitat, personalitat ansiosa de base, caldrà elaborar un dictamen amb diagnòstic clínic.

Cas 6: Alumna que assisteix molt poc a l'escola. Assisteix a l'Aula Hospitalària, s'intentarà que no li donin l'alta. La nena tenia molts problemes amb els companys del centre. Es va proposar què fes la preinscripció a l'IES de la localitat veïna, però a l'escola no es sap on ha fet la preinscripció.

Cas 7: Es demanarà coordinació amb la logopeda, i es demanarà una beca per al proper curs. L'alumna passarà al IES amb orientacions: reforç en la comprensió literal i l'expressió escrita, orientacions sobre la dislèxia. Al juny es realitzarà la coordinació amb el psicopedagog del CREDA.

Per qüestions de temps es continuarà la CAD el proper dijous, que a més comptarem amb la logopeda i l'auxiliar d'educació especial del centre, perquè hi ha diferents casos en els quals han d'aportar la seva valoració.