Orientacions i recomanacions bàsiques sobre la dislèxia.

Tal i com havíem acordat al pla de treball vam preparar una xerrada amb els mestres del centre sobre la dislèxia. La mestra d'Educació Especial i la psicopedagoga em van recomanar unes webs amb una sèrie de documents sobre la dislèxia, per fer un buidatge i traspassar-ho al professorat del centre.

Després de l'exposició els meus companys d'Educació Infantil em van comentar que la majoria d'orientacions per a l'etapa d'Educació Primària, aquest fet es degut a què en etapes com Educació Infantil, i fins i tot, el primer curs cicle inicial es quan els alumnes van assolint el procés de lectoescriptura, i pot ser què tinguin un infant dislèxic a l'aula i passi desapercebut.

Amb aquesta tasca vaig intentar trencar una mica els diferents mites sobre la dislèxia: només es centra amb la lectoescriptura, s'aprepecia molt amb l'escriptura quan l'alumne gira lletres, etc...

Estic molt contenta amb el què he aprés durant aquesta tasca, perquè m'ha enriquit a nivell personal, i són aprenentatges i recursos que podré utilitzar com a futura psicopedagoga.

Us faig arribar el document que vaig elaborar amb la supervisió i rectificació de la mestra d'Educació Especial i la Clara, sobre recomanacions per al professorat amb alumnes amb dislèxia, espero que us sigui útil.

Dislèxia: Recomanacions bàsiques per mestres i educadors.

Què és?

•  La dislèxia és un trastorn neurobiològic que es caracteritza per una dificultat específica per llegir i escriure.

•  Pot venir acompanyada per altres trastorns (comorbilitat). Els trastorns associats més comuns en la dislèxia, i que repercuteixin directament en l'aprenentatge, agreujant més les dificultats manifestes són: el Trastorn per Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDAH); el trastorn del càlcul (discalcúlia); el trastorn de la coordinació i destresa per executar moviments (dispràxia); els trastorns afectius i/o comportamentals.

•  La gran majoria d'alumnes dislèxics que són a les aules pateixen trastorn emocionals associats. És per aquesta raó que els sistemes de reforç positiu, les adaptacions curriculars i una sensibilitat de cadascun dels professionals que treballen amb aquests alumnes són indispensables.

•  De totes formes, l'equip docent pertinent haurà d'adequar les mesures a prendre, en funció de les necessitats específiques de cada alumne amb dislèxia perquè, de fet, tal com hem dit, no existeixen dos dislèxics iguals.

•  La dislèxia no és visible, no té seqüeles físiques, però hi és.

•  El dislèxic no té problemes de memòria, ni de lletra inintel·ligible perquè sigui mandrós.

•  No podem fer-los sentir culpables i responsables del seu problema.

•  Aquest tipus d'alumnat té necessitats específiques de suport educatiu com s'especifica a la LOE (article 71) i ha de rebre una atenció adequada a les seves dificultats.

Mesures d'atenció i recomanacions amb aquests alumnes.

Una dinàmica integradora:

•  Introduir el tema de la dislèxia al grup classe mitjançant personatges famosos que ho han estat (Walt Disney, Michael Jordan, Orlando Bloom, Keira Knightley, Pablo Picasso, etc.)

Quan introduïm el tema de la dislèxia dins de l'aula ho fem perquè:

• L'alumne dislèxic se sent millor entès i acceptat tant pels professionals com pels seus propis companys.

• El grup classe entengui i accepti a l'alumne dislèxic i no consideri les adaptacions curriculars que rep com un privilegi. Ens sensebilitzarem tots i a tots.

• Es crea un sistema educatiu més inclusiu per a l'alumne dislèxic.

Dinàmica dins de la classe:

•  Procurar que l'alumne estigui assegut a les primeres files.

•  Permetre la utilització de la gravadora com a eina complementària a l'agenda o com a recurs addicional a l'estudi.

•  Permetre l'ús de correctors ortogràfics així com l'ordinador per a la realització de treballs. És una bona eina per alumnes amb disgrafia (lletra inintel·legible).

•  Evitar la correcció sistemàtica de tots els errors ortogràfics de la seva escriptura i no fer-ho en públic per preservar la seva motivació i autoestima. Només li farem notar aquella norma i possibles errades ortogràfiques que estem treballant a cada moment.

•  Reduir la quantitat de deures i eliminar activitats repetitives o complementàries.

•  Evitar que l'alumne llegeixi en públic contra la seva voluntat.

•  Si ha de llegir en veu alta a classe, donar-li el text a llegir amb antelació.

•  Proporcionar el temps necessari per completar les activitats.

•  Evitar que l'alumne hagi de copiar de la pissarra i facilitar-li el material per escrit.

•  Avaluar a l'alumne repecte els propis avenços i esforços.

•  Evitar que copiï els enunciats del llibre de text al quadern i permetre que realitzin activitats al llibre mateix si és possible.

•  Facilitar-li esquemes, llistat de conceptes clau, apunts simplicats..., del que s'exposarà a classe abans que s'iniciï l'explicació, i incloure colors, imatges, dibuixos...

•  Fer observacions positives del seu treball per afavorir l'autoestima.

•  Control d'agenda continu.

•  Horaris visuals si és possible.

•  Verbalització d'accions i autoinstruccions (per a l'organització del pupitre o com a recordatori del material que ha d'emportar-se a caa cada dia). Fer-li repetir-se com a si mateix el que està fent, ho ha de fer mentre ho fa o abans de fer-ho.

Examens, treballs, lectures, exercicis i proves en general:

•  Donar a conèixer les dates dels examens amb una setmana d'antelació perquè es puguin organitzar amb temps.

•  Evitar que l'alumne tingui més d'un examen per dia i més de dos per setmana.

•  Reduir la matèria d'examen assenyalant els objectius mínims.

•  Donar les preguntes d'examen per escrit, que no les hagi de copiar de la pissarra.

•  Reduir la quantitat d'exercicis o problemes del mateix tipus.

•  Reduir la quantitat de preguntes d'examen i treure aquelles que no facin referència als objectius mínims.

•  Un cop començat l'examen, apropar-se a l'alumne i llegir oralment les preguntes de l'examen, assegurant-nos que ha comprès l'enunciat de totes les preguntes.

•  Proporcionar temps addicional durant els exàmens escrits, ja que el seu ritme és més lent.

•  Avaluar els examens i treballs en funció del seu contingut (no de la seva forma o presentació). Les faltes d'ortografia no han d'influir en la puntuació o resultat final.

•  Si s'ha de fer un dictat, donar-li un temps per preparar-ho amb anticipació.

•  Adequar el format del dictat, o oferint-li a realitzar per escrit, deixant espais buits per aquelles paraules que facin referència a la regla ortogràfica que s'estigui treballant en aquell moment.

•  Als dictats, corregir únicament les faltes d'ortografia que s'estiguin treballant a classe.

•  Contemplar la possibilitat de realitzar exàmens orals o tipus test.

•  Evitar els exàmens de resposta múltiple o de doble entrada.

•  Evitar preguntes de desenvolupament.

•  Optar per preguntes de completar, associar o de resposta molt breu.

•  Quan les qualificacions siguin baixes en un examen escrit se li permetrà una segona oportunitat.

•  Completar les respostes de l'examen oralment de forma individual.

•  Permetre que pugui completar les preguntes d'examen mitjançant dibuixos o gràfics.

•  Augmentar la grandària de la lletra i/o l'espai de l'interlineat, fer servir colors diferents que facilitin l'estructura visual de la prova.

•  Adaptar el contingut del text, simplificant el vocabulari i/o l'estructura sintàctica.

•  Fragmentar el text i després de cada part afegir les preguntes de comprensió que facin referència a aquell fragment.

•  Reduir el nombre de llibres de lectura obligatòria a dos al llarg del curs (un de llengua catalana i un altre de llengua castellana).

•  Procurar que els llibres estiguin adaptats al seu nivell lector.

•  Avaluar-li els mateixos mitjançant l'entrega d'un treball prèviament estructurat.

•  Evitar que les faltes d'ortografia als exàmens li baixin la nota final dels mateixos o de l'avaluació, o bé, que siguin motiu de suspens.

•  A qualsevol exercici pràctic, disposar d'un exemple davant.

•  Permetre que pugui respondre a les preguntes en la seva llengua materna (castellà o català), independentment de la llengua que en sigui impartida aquella assignatura.

•  Entendre que presenti interferències entre totes dues llengües (català-castellà) a l'hora d'expressar-se a nivell escrit i/o oral, així com no sancionar-li per aquest motiu.

Matemàtiques:

•  Si és necessari, permetre que l'alumne tingui accés a les taules de multiplicar, tant a classe com als exàmens.

•  Permetre l'ús de la calculadora si és possible.

•  Valorar el procés de càlcul d'operacions bàsiques i no els errors de càlcul mental.

•  Al primer cicle de primària es recomana assenyalar les paraules clau dels problemes i proporcionar dibuixos que representin el problema.

•  A segon i tercer cicle de primària, animar a l'alumne a que assenyali les paraules claus dels problemes, i que realitzi dibuixos per a la resolució dels mateixos.

• Permetre que tingui un petit esquema clarificador de les diferents funcions que te cada opració a l'hora de realitzar problemes matemàtics.

• Als exàmens es aconsellable que aconsegueixi els objectius establerts, plantejant-li directament el que ha de resoldre, en comptes de fer-ho amb problemes o enunciats que impliquin raonament i comprensió lectora.

Assignatures amb alt contingut teòric (Medi):

•  Reduïr la matèria d'examen de forma individual, assenyalant-li els objectius mínims.

•  Planteig de preguntes específiques i concretes.

•  No tenir en compte els errors d'expressió escrita (dissintaxi) i d'ortografia a l'hora de corregir l'examen.

Llengua estrangera:

•  Assenyalar de cada tema el vocabulari bàsic i les estructures gramaticals mínimes.

•  Adaptar els exàmens: presentar: presentar les preguntes d'examen amb llengua materna, així com exercicis i frases senzilles, tant a nivell de vocabulari com de gramàtica.

•  No corregir les faltes d'ortografia als exàmens, ni baixar nota o suspendre per aquest motiu (per exemple: father/fader; orange/orach, etc.).

Tot això permetrà que aquests nens i nenes arribin a l'èxit escolar.

Aquest text s'ha basat en els documents següents de les webs:

http://www.arta-web.com/iesarta/departaments/orientacio/index.htm

http://www.xtec.cat/web/serveis/serveis/sez/eap?p_p_id=3&p_p_lifecycle=0&p_p_state=maximized&p_p_mode=view&_3_struts_action=%2Fsearch%2Fsearch&_3_keywords=disl%C3%A8xia&tabs1=XTEC

Sessió 8/03/2012, a l'ESCOLA. Coordinació amb la mestra d'Educació Especial.

El tema principal de la coordinació és tractar el traspàs d'informació que es farà entre l'Escola, amb l'IES i la Llar d'Infants, que es realitzarà al mes de juny. La psicopedagoga demana estar, ja que hi ha molta diversitat al grup de sisè de Primària. La mestra d'Educació Especial comenta que la Inspectora de la zona també demana estar a la reunió del traspàs d'informació.

Alguns alumnes de les aules de sisè que s'ha de tenir en compte són set en total:

-J.M.: Alumne que es derivarà al ICE per valorar altes capacitats. De moment les orientacions que se li han donat a la tutora són seguir dins de l'aula, però estirar-lo més a les àrees que més li agraden.

L'alumne té un dictamen anterior, per altes capacitats i possible TDAH, destaca pel bon nivell verbal, manipulatiu i alta creativitat, pel que fa a idees, dibuix i manipulació. Però també mostra mancances a nivell emocional, i té dificultats per relacionar-se amb els companys.

-O.M.: Alumne que mostra trastorns greus d'aprenentatges en totes les àrees, a més de trastorn afectiu.

-M.P.: És una alumna que mostra dificultats d'aprenentatge i haurà de passar a secundària amb unes orientacions metodològiques molt clares.

-G.F.: Alumne amb dificultats, en principi per a passar a secundària passarà amb una sèrie d'orientacions, tot i què no es descarta que durant el proper curs s'hagi de realitzar un dictamen.

-J.M.: Alumne que té una escolarització compartida. Per al proper curs es plantejarà a la família passar d'escolarització compartida a escolarització total al centre que ja va actualment.

-S.J.: Alumna amb problemes d'angoixa i desconfiança. Es plantejarà una derivació. L'alumna necessita un referent femení, una orientadora al centre, a més d'atenció psicològica.

-A.H.: Alumna que ha assistit tres dies al llarg del curs al centre, no va a l'escola perquè diu que els companys la molesten i no la volen. Mostra problemes psicològics, arran de problemes familiars, la nena ha anat assistint a l'Aula Hospitalària al llarg del curs. Passarà a secundària amb dictàmen.

Tot i això s'acorda passar les proves AVALUA-6 a ambdòs grups de sisè.

Amb aquesta sessió he aprés moltes coses sobre serveis que no coneixia, com l'Aula Hospitalària o que l'ICE realitza valoracions a alumnes amb altes capacitats. I com s'organitza el traspàs d'informació en un canvi de centre. El fet que la psicopedagoga sigui la mateixa en ambdós centres, i conegui els casos de ben a prop és un avantatge tant per la propia feina de la psicopedagoga de l'EAP; com per als alumnes ja que ja hi ha prou novetats al passar a secundària i està molt bé que tinguin a la Clara com a punt de referència;  i pel professorat que comptaran amb les orientacions pertinents per cadascun dels casos.

Crec que aquest és un avantatge que no sempre podem trobar com a futurs psicopedagogs, el fet de treballar en un poble petit, on només hi ha un centre educatiu de cada (Llar d'Infants, Escola i IES). En canvi, en una ciutat i quan els alumnes amb dificultats canvien de centre, perquè tenen un ventall més ample de possibilitats per continuar la seva escolarització a secundària, fa que no sempre coincideixin amb el mateix psicopedagog, i això pot suposar certa pèrdua d'informació d'algun dels casos, la necessitat de crear un nou vincle de referència, i el fet de guanyar-se la confiança de l'alumnat.

Sessió 6/03/2012, a l'EAP TERRES DE L'EBRE.

Al llarg d'aquesta sessió la Clara m'explica com es realitza una derivació a una ICIF.

Les Institucions Col·laboradores d'Integració Familiar (ICIF), són entitats sense ànim de lucre, constituïdes legalment, que tenen com a finalitat la protecció de menors; reuneixen els requisits previstos i estan acreditades d'acord amb el Decret 337/1995, de 28 de desembre, per desenvolupar les funcions de mediació que els atribueix la llei per integrar els infants en una família.

Funcions encomanades a les ICIF:

• Estudi, valoració i preparació de les famílies que han sol·licitat l'acolliment d'un infant.
• Recerca de famílies acollidores per a l'infant proposat.
• Acoblament de l'infant en la família acollidora mitjançant l'equip especialitzat.
• Seguiment posterior de l'infant d'acord amb les directrius de l'organisme competent.
• Formació de les famílies acollidores candidates.
• Promoció de l'acolliment.
• Col·laboració en la gestió del finançament del servei prestat per les famílies acollidores en la manera com s'estableixi mitjançant conveni.
  

La derivació en concret es fa al ICIF DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX EBRE, a Tortosa.

L'informe que s'elabora ha d'estar realitzat per la psicopedagoga de l'EAP, per petició del centre, cal demanar el consentiment de la directora de l'EAP, a més de la institució ICIF de les Terres de l'Ebre.

El document ha de recollir:

-Informe psicopedagògic, on constin les dades de l'alumne (nom, cognoms, data de naixement, centre, curs).

-Antecedents de l'infant.

-Valoració psicopedagògica. Realitzada per la psicopedagoga de l'EAP i on constin els signes d'alerta, la simptomatologia i comportaments.

-Conclusions.

Cada dia crec que la tasca dels psicopedagogs és complicada i complexa, però en aquests casos és molt dur trobar-se amb casos de menors en situacions tant negatives i immerescudes.

Sessió 28/02/2012, a l'EAP TERRES DE L'EBRE.

Comentem la intervenció psicopedagògia què he realitzat a la nena de 1r, a la Clara li sembla prou correcta, tot i què em fa adonar d'altres aspectes què no havia tingut en compte.

Avaluem conjuntament les proves EVALUA-6 passades a alumnes de 2n d'ESO del IES de l'Ametlla de Mar. Avaluem la Competència Matemàtica, Raonament i Competència Lectora.

L'EVALUA-6 es una prova psicopedagògia per avaluar diferents capacitats de: reflexivitat, pensament analògic, organització perceptiva, memòria-atenció, nivells d'adaptació, comprensió lectora, exactitut lectora, escriptura: grafia i ortografia, càlcul i numeració, i ressolució de problemes. Es una bateria de proves que es poden realitzar a nivell individual o col·lectiu, i té un temps d'aplicació de tres hores.

Aquesta bateria de proves ens permet avaluar aprenentatges instrumentals bàsics, funcions d'ordre superior (atenció, concentració, memòria, percepció i llenguatge) i dimensions de l'àrea socio-afectiva. 

 

La bateria consta de dos grans blocs:

-Base del raonament inductiu: on es valora el rendiment en les tasques que exigeixen processos d'observació analítica, comparació i pensament analògic, que habitualment solen ser considerats els components bàsics essencials del raonament en general i en especial del caràcter de cada individu.

-Memòria i atenció: Permet valorar la capacitat de l'alumnat per mantindre una atenció concentrada en tasques que requereixen observació analítica a partir d'estímuls visuals. A més, també es valora la capacitat de memòria a curt plaç en tasques de reconeixement.

Em sembla una sessió molt interessant, i em sorprèn la informació que podem obtenir a partir d'aquestes proves, ja que podem obtenir dades rellevants que ens poden ajudar a millorar els processos educatius, a més aquesta informació pot ser utilitzada de forma complementària amb altres instruments d'avaluació.

Sessió 23/02/2012, a l'ESCOLA. Entrevista amb psicòleg privat i coordinació amb la mestra d'Educació Especial.

Habitualment els dijous la psicopedagoga de l'EAP assisteix al centre, i des de les 12.30 fins les 14.30 realitza coordinacions amb la mestra d'educació especial, on segueixen diferents casos del centre, a més de coordinar-se amb altres professionals. En aquest cas vaig poder assistir a la coordinació amb un psicòleg privat Martí Prades, d'un dels casos que realitzem la intervenció l'alumna de P5. També assisteix a la reunió la tutora de P5.

El psicòleg privat partia de la informació que se li va traspassar de la psicopedagoga, més del CDIAP, on assistia la nena des de la seva arribada a Catalunya.

El psicoleg partint de les tres sessions que ha treballat amb la nena insisteix en què:
-Cal ficar límits.

-Té l'atenció molt dispersa, cal treballar l'atenció anticipada i atenció de treball breu.

-Mostra immaduresa.

Comenta que farà arribar a la tutora diferents materials per treballar amb la nena. I què en breu li passarà el WIPSY. El psicòleg dona el seu mail a les diferents assistents per posar-se en contacte amb ell en cas que necessitessin qualsevol cosa.

La psicopedagoga acorda quedar amb la tutora de P5 per observar una sessió de psicomotricitat, què és on la nena és mostra més dispersa. La Clara també proposa treballar els sentiments i emocions. També comenta que li passarà diferents proves, el CUMANIN i el BENDER.

Crec què el fet que es tracti d'un psicoleg privat què porta el cas fa que es perdi molta informació en ambdós sentits, ja que la coordinació és menys puntual que no pas amb el CSMIJ, a més que no hi ha la mateixa confiança. A més, els comentaris que aporta el psicoleg privat no són cap novetat, i la tutora no veu que la nena progressi o millori el seu comportament a l'aula des que hi assisteix. Al contrari, quan se li fan preguntes al psicoleg sobre certs comportaments de la nena com fer punta constantment o borrar sovint ha d'acabar responent la psicopedagoga de l'EAP, ja que ell diu que no ho fa durant les seves sessions, cosa que a classe ho fa molt sovint.
 

Un cop tractat el cas de la nena de P5 passem a comentar altres casos, començant per la segona de les intervencions que realitzem en aquest Pràcticum, la nena de 1r de primària.

L'alumna mostra:

-Manca d'atenció i concentració.

-És molt inquieta a nivell motriu.

-Molta desorganització.

-Li costa donar-se quan se li crida l'atenció.

-Sempre està en mig de totes les baralles i discussions.

-Sovint està castigada, i no es queixa.

La tutora veu la importància de fer la demanda pel seu comportament a l'aula, a més la mare també ho demana a la reunió realitzada al mes de febrer.

També es tracta un altre cas d'una alumna de 6è, que mostra dificultats de llenguatge, conciència fonològica, tot i què la família també mostra dificultats a nivell oral, es derivarà al CREDA. A més, caldrà realitzar unes orientacions ben concretes des de l'escola per passar a la ESO.

Primer es descartarà la dislèxia i a continuació es descartarà qualsevol problema auditiu, derivant al pediatra per la realització d'una audiometria.

La Clara m'encomana que realitzi diferents observacions d'alumnes durant l'hora del pati, un context educatiu més lliure, per veure com es relacionen els nens amb els iguals i quines activitats realitzen.



D'aquesta sessió m'agradaria comentar un punt negatiu o dificultat què es troben els psicopedagogs de l'EAP com pot ser treballar amb certs professionals, siguin externs, de centre, públics, privats... Per començar entre els diferents implicats en intervencions educatives ha d'haver confiança, traspassar les dades fiables i no ometre informació, de l'infant, context, situació, actuacions, etc... A més d'estar disposats a participar i reunir-se amb altres per realitzar una correcta intervenció. Perquè, al fi i al cap, tots els professionals implicats només busquem el benefici dels infants.

Sessió 21/02/2012, a l'EAP TERRES DE L'EBRE.

En aquesta primera trobada amb la psicopedagoga de caràcter més formal, ja havíem acordat diferents aspectes del pràcticum en trobades al centre, i havíem establert un horari per fer al centre i altres per fer a l'EAP.

Durant la primera trobada a l'EAP la Clara em va explicar com elaboren un dictàmen.

Els diferents EAP's de la zona conten amb una plantilla elaborada per ells mateixos, on consten els següents apartats:

-Dades bàsiques de l'alumne.

-Competències assolides.

-Acords amb la família i docents.

-Observacions.

-Protocol de valoració (dades recollides per diferents professionals).

Un cop està elaborat el dictàmen, s'entrega una còpia a la família, una a l'EAP i l'altra al/la psicopedog/a.

El dictàmen ha de tenir el vist i plau del psicopedagog/a que l'ha elaborat, a més de la directora de l'EAP.

Tot i què cada psicopedagog s'organitza com li va millor, la Clara té classificats els documents de cada centre en carpetes diferents, on guarda de cada cas les proves què han realitzat els nens, observacions, valoracions i informes elaborats per l'EAP o per altres professionals.

D'aquesta manera a l'hora d'elaborar algun tipus d'informe o document ja té tota la informació recollida. Em sembla una idea molt útil i pràctica, sobretot perquè compten amb un gran número de casos, i en diferents centres de la Comarca.

Un altra tasca que em va encomanar va ser a partir de diferents demandes de casos del centre on treballo, va ser elaborar un pla d'intervenció psicopedagògia per un dels casos, en aquest cas vam escollir conjuntament un cas d'una alumna de 1r de Primària, per què semblava més preocupant i destacava vers els altres.

Hola companyes!

Com ja us he comentat al fòrum aquestes pràctiques he aprés i estic aprenent moltíssim. També he tingut la sort de comptar amb una excel·lent tutora de Pràcticum, la Clara Escudero psicopedagoga de l'EAP del les Terres de l'Ebre.

El Pràcticum l'he realitzat al centre on treballo, on hem realitzat tasques més pràctiques com passar proves, realitzar observacions, etc. A més de sessions al propi EAP Terres de l'Ebre, alternant sessions de caire més burocràtic, elaboració de diferents documents, dictàmens, derivacions... i altres de caràcter més pràctic com correcció de diferents proves.

A continuació us faré cinc cèntims de les tàsques què he pogut participar.