Sessió 24/04/2012, a l'EAP TERRES DE L'EBRE.

Al llarg de la sessió la Clara col·laboro amb la Clara amb la realització d'una derivació al CDIAP.

La demanda arriba d'una Llar d'Infants de la zona, es tracta d'un nen què fa dos setmanes que arriba a la Llar, s'observa hipertonia, va nèixer prematur, a les 20 setmanes, amb un pes 900 g.

A partir de la demanda la psicopedagoga i la fisioterapeuta de l'EAP realitzen una observació del nen, partint dels ítems de detecció per valoració psicopedagògica per observar diferents fases per edat. I també una entrevista amb la mare. La mare està molt afectada, ja que es tractava d'un embaràs de bessons i la germana del nen va morir als pocs dies de nèixer. Tampoc pot veure la immaduresa i les dificultats dels seu fill, i comenta que el seu fill camina, còrrer, salta... quan li costa molt aguantar-se dret. El mateix amb altres aspectes com és la parla.

A partir de les dades obtingudes, la psicopedagoga de l'EAP, contacta amb el CDIAP.

Per començar es realitza el traspàs de dades (edat, dades personals, adreça, nom dels pares, telèfon...). A continuació es descriu el motiu, família procedent d'un altra ciutat, que fa dues setmanes que han arribat al centre. S'informa del naixement a les 20 setmanes de gestació, i s'informa d'un document elaborat pel pediatra del nen en el qual consta que l'infant rebia atenció primerenca, i es recomana que la continuï: massatges infantils, psicomotricitat,...). El nen també mostra desorientació i té necessitats logopèdiques.

Finalment s'acorda que l'infant ha rebre atenció psicològica, de logopèdia i de fisioterapeuta, per part del CDIAP.

Un cop realitzada la derivació continuem amb la realització d'un Informe de Reconeixement de Necessitats Educatives Especials, partint del nou model de la nova normativa sobre les actuacions psicopedagògiques.

Es tracta d'un alumne d'ESO que fou derivat al CSMIJ per trastorns greus de conducta. La Clara com a psicopedagoga de l'EAP disposa de molta informació del alumne i ja té recollida una sèrie d'informació mitjançant bateries diagnòstiques, observacions de l'alumne, entrevistes amb el professorat i la família, coordinació amb el professorat del centre, etc. 

L'Informe de Reconeixement consta de diferents apartats:

-Dades bàsiques de l'alumne, i on ha de constar quan es va realitzar la derivació.

-Indicar el tipus de NEE de l'alumne, en aquest cas: possible trastorn greu de conducta.

-Informes aportats per la família, en aquest cas no se'n disposen.

-Suports externs de què disposa l'alumne, derivació al CSMIJ el dia 8/11/11.

-Suport educatiu complementari, en aquest cas no en requereix, es tracta d'auxiliar d'educació especial.

-Pla Individualitzat i actuacions realitzades aquest curs i anteriors per les necessitats de l'alumne, es va realitzar el full de demanda d'assessorament de l'EAP i després la valoració psicopedagògica de l'alumne en funció de les seves competències. S'ha determinat que caldrà l'aplicació al centre d'un Pla Individualitzat, que començarà a aplicar-se a partir d'emetre l'informe de reconeixement de NEE, on haurà de quedar constància per escrit.

-Suports que s'estan realitzant al centre, la psicopedagoga del centre, especialista en educació i, a més, assisteix a la USE.

-Actuacions, les actuacions previstes són: buscar un referent per a l'alumne al centre, i no expulsar-lo del centre, màxim que surti 15 minuts de l'aula.

A diferència dels anteriors Dictàmens, els Informes de reconeixement es caracteritzen per què involucren més al professorat del centre i a la seva feina, limiten i fan concretar moltíssim la tasca dels psicopedagogs, i la família n'ha de disposar d'una còpia, i s'ha de tenir molt en compte la informació què contè o com està explicat.

Us adjunto un link amb la nova normativa que estableix el procediment a seguir i els protocols que han d’utilitzar els equips d’orientació i assessorament psicopedagàgic, per a l’elaboració dels dictàmens d’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials, i d’informes d’alumnat amb necessitats educatives específiques derivades de situacions socioecòmiques o socioculturals desfavorides, per al curs 2012-2013.Podeu trobar el model d'un informe de reconeixement de NEE a l'Annex 6 del document.

http://mesrecursoseducatius.com/images/stories/arxius/EDUCACI%C3%93%20ESPECIAL/NOU%20DICTAMEN%202013.pdf

Sessió 19/04/2012, a l'ESCOLA. Coordinació amb la mestra d'Educació Especial.

Un cop finalitzat l'intercanvi d'informació amb les membres del SIFE, i aquest cas com a rol de tutora de P4, faig una demanda d'una alumna.

Durant el primer i segon trimestre es mostrava molt absent, i puntualment mostrava comportaments molt violents, insults, agredia als seus companys, no tolerava que els adults li cridessin l'atenció i responia autoagredint-se, estava sovint en tensió, mostra certes dificultats d'aprenentatge... Després de reunir-me amb la seva mare i comentar-li aquestes actuacions va semblar molt sorpresa, em va comentar que s'havia separat del pare de la nena quan ella tenia dos mesos, i que la relació no era massa bona. Més endavant va aparèixer el pare de la nena sense avisar, amb un caràcter prou nerviós i que va passar-se l'estona culpant i malparlant a la mare, fins que li vaig parar dels nens, ja que ell venia a parlar de la seva filla, i de res més. Quinzenalment la nena mostrava aquest tipus de comportaments, normalment quan venia d'estar amb el pare, i darrerament era molt sovint, per això, tot i les estratègies psicopedagògiques que utilitzava dins l'aula, no eren sufients. Per aquest motiu vaig parlar amb la Clara, com a psicopedagoga, i amb la mestra d'Educació Especial per realitzar la demanda, per començar la intervenció.

Amb les dades de la nena vaig realitzar la demanda, a la Clara li va preocupar molt el cas, i va intentar prioritzar-lo, ja que en aquest tipus de casos que hi ha cert ocultisme per part de la família.

Aquest és un dels casos que vam decidir incloure a la memòria.

Sessió 19/04/2012, a l'ESCOLA. Reunió SIFE (Servei d'Informació d'Acollida de Família Extensa).

La Clara no pot assistir al traspàs d'informació de l'equip del SIFE perquè té un altra reunió al IES i hi assisteixo jo com a representant. Els assistents són l'equip del SIFE, el tutor de 5è, la mestra d'Educació Especial, i jo com representant de l'EAP.

El SIFE forma part del ICIF (Institucions Col·laboradores d'Integració Familiar), es tracta d'entitats sense ànim de lucre, constituïdes legalment, que tenen com a finalitat la protecció de menors; reuneixen els requisits previstos i estan acreditades d'acord amb el Decret 337/1995, de 28 de desembre, per desenvolupar les funcions de mediació que els atribueix la llei per integrar els infants en una família.

Funcions encomanades a les ICIF:

• Estudi, valoració i preparació de les famílies que han sol·licitat l'acolliment d'un infant.
• Recerca de famílies acollidores per a l'infant proposat.
• Acoblament de l'infant en la família acollidora mitjançant l'equip especialitzat.
• Seguiment posterior de l'infant d'acord amb les directrius de l'organisme competent.
• Formació de les famílies acollidores candidates.
• Promoció de l'acolliment.
• Col·laboració en la gestió del finançament del servei prestat per les famílies acollidores en la manera com s'estableixi mitjançant conveni.

Us adjunto el link del Consell Comarcal del Baix Ebre, on consta l'ICIF com a Serveis Comarcals http://www.baixebre.cat/adopcions-que-es.asp

Es tracta d'una situació difícil i molt desagradable, es el cas d'un nen, que fou abandonat per la seva mare, i de pare desconegut. La mare va conviure a casa amb el nen fins que la mare va deixar-lo amb la seva àvia, sense cap tipus d'explicació, dient-li que tornaria. Les últimes notícies que va rebre de la mare, va ser que estava a Amèrica del Sud i què havia canviat de sexe.

El cas del nen era tractat per l'EAIA fins l'any 2010. La situació actual és regularitzar l'acolliment.

El nen va ser criat per l'àvia, amb una situació no regulada o legal, sinó mitjançant un pacte.

Es va renovar l'acolliment per un informe l'any 2010/11, abans de què el cas hagi estat estudiat, l'àvia era la responsable idònia pel nen.

Al domicili de l'àvia viuen el nen, l'àvia i el company de l'àvia, que actua com a referent patern.

El nen està angoixat per la identitat del pare, i per altra banda, també li preocupa no tenir contacte amb la mare, alhora que n'està avergonyit pel canvi d'identitat i abandó per part d'aquesta.

El mestre comenta que les relacions socials amb els altres són complicades, sobretot per origens socials. Diu que al nen es posa amb els altres, i també s'hi posen, sovint és qüestionat i poc acceptat.

L'objectiu del mestre durant el curs ha estat integrar-lo al grup, mitjançant diferents tipus d'agrupaments, reforçar-lo quan realitza accions positives, però sempre dins dels límits, perquè veu que el nen està molt marginat.

Des del CSMIJ es va proposar un canvi de centre, però finalment el nen no va voler. L'infant està a gust, tot i que no estigui acceptat.

Actualment sembla que estigui més tranquil. Abans estava prou preocupat perquè quan se li va plantejar el canvi de centre pensava que era pel motiu de les baralles i discussions freqüents.

No es tracta d'un nen molt agressiu, sinó que no sap relacionar-se d'un altra manera, es tracta d'una conducta prou infantil.

El mestre també informa del rendiment acadèmic, és just, bastant baix, té molt poca actitut de treball. El treball és lent i no porta els deures de casa. Sembla que hagi millorat, però molt poc. Li agrada molt l'assignatura de coneixement del medi. I no li agraden gens les matemàtiques, ni les llengües. Té mals hàbits com no apuntar-se les coses a l'agenda, sempre és l'últim en portar les coses, etc.

La seva assistència a l'escola és correcta, i sovint es queda al menjador.

Pel que fa a les adaptacions curriculars segueix el currículum ordinari, tot i què li costa, perquè és mandrós i no fa la feina.

Al centre es realitzen activitats multinivells, el nen segueix les activitats de dificultat baixa, no s'ha elaborat un PI, ja que no hi ha molta diferència.

L'Equip del SIFE tenen una reunió amb l'àvia la propera setmana, parlaran amb l'àvia per veure què sap de la mare.

El mestre comenta que diferents estats d'ànim del nen vergonya, pena, tristor... A més del tema morbós de la seva situació, a vegades els companys li treuen en cara. També comenta que el propi mestre té dificultats per resoldre aquests conflictes quan es produeixen a l'aula.

Del SIFE aporten els resultats del BASC, una prova d'avaluació de conducta, que se li va passar al nen el juliol del 2011, el resultats van ser: actitut negativa cap als mestres, dificultats de control, estrés social, ansietat i depressió, desajustament social i clínim, relacions internacionals baixes.

El curs passat el nen va tenir molta ansietat per por de la mort de l'àvia. L'àvia va comentar la possibilitat de passar l'acollida a un altra filla, germana de la mare, que viu a Vilafranca i té tres fills.

Es proposa continuar al CSMIJ, a més d'un psicòleg privat del DGAIA, amb l'ajuda d'una beca, ja que la situació econòmica de l'àvia no és molt favorable.

Un dels objectius de regular l'acolliment es perquè d'aquesta manera, les famílies poden cobrar ajudes.
 

Sessió 17/04/2012, a l'EAP TERRES DE L'EBRE.

En aquesta sessió la Clara m'ha presentat el cas d'una demanda per dificultats d'aprenentatge d'una alumna de secundària.

Se li han passat una sèrie de proves:

· AVALUA-6: Prou bé, tot i què li manca temps.

· BENDER: A partir del Bender podem extreure certa informació útil per la valoració psicopedagògica:

-Tendència a la impulsivitat.

-Perfeccionisme.

-Necessitat de finalitzar una tasca abans de realitzar-ne un altra.

-Realitza un repàs del traç, per a que quedi bé.

-Té una activitat molt metòdica i ordenada.

-Extrema estructuració.

· WISC IV: S'avalua la comprensió verbal, memòria de treball, raonament perceptiu, veloccitat de processament. El resultat tenim una memòria de treball baix, que requereix més temps.

Se li realitzarà una adaptació metodològica. No es consideren Necessitats Educatives Especials.

· CARES: No mostra dificultats d'atenció.

· PROLEC: Relaciona paraula/frase amb dibuix, velocitat lectora, comprensió i lectura de paraules i pseudoparaules. El seu nivell és mitjà.

A partir dels resultats obtinguts i les observacions recollides per la psicopedagoga durant la realització de les proves, podem extreure una sèrie d'Orientacions metodològiques i assessorament:

1.- Espai interlineat que no sigui senzill, 1,5 o més.

2.- Poques preguntes a contestar en el mateix foli.

3.- Deixar-li el seu temps.

4.- Aconsellar que abans de començar una tasca respiri o conti fins a tres, i després comenci (per la impulsivitat).

5.- Treure el suport d'acompanyar-se amb el dit durant la lectura.

6.- Proposar preguntes curtes o amb alternatives.

7.- Evitar els exàmens orals.

8.- Comentar-li els seus punts forts.

9.- Ajudar si ho requereix en l'organització de tasques que estiguin molt desestructurades.


Aquesta sessió m'he disfrutat moltíssim, ja que en sessions anterior havia sentit a parlar de demandes, alumnes amb dificultats, correcció de bateries diagnòstiques, etc... però és aquí quan és comença a veure el fruit de tota la tasca de la psicopedagoga. Partint del recull d'informació i, sobretot, dels resultat de les proves diagnòstiques podem elaborar les orientacions i assessorament. 


Molts cops en treballs al llarg de la carrera hem realitzat activitats d'orientació i assessorament partint de certa informació que se'ns donava o què ficavem de la nostra mà. Però el fet de realitzar-ho a partint d'un cas real, partint d'una sèrie de resultats de bateries diagnòstiques em sembla més que genial. A més, la Clara em va deixar revisar l'informació recollida i els resultats de les proves, cosa què em fer molt partícip en l'elaboració d'aquestes orientacions metodològiques i assessorament.

Sessió 27/03/2012, a l'EAP TERRES DE L'EBRE.

Avui la Clara m'ha ensenyat com es fa una demanda d'intervenció fisioterapeutica, partint de dos casos.

CAS 1: Alumne de P4 amb dictamen. La demanda inclou les dades bàsiques de l'alumne, a més del motiu de la demanda. Les dificultats observades, en aquest cas problemes de motricitat fina i motricitat gruixuda.

Els pares no podem portar a la nena a la fisioterapeuta del CDIAP, perquè no tenen mitjà de transport. També s'adjunta l'informe realitzat pel pediatra del CAP.

Es farà una derivació interna a la fisioterapeuta del EAP.

CAS 2: Alumne de P3 sense dictamen. El motiu de la demanda és baixa coordinació de moviments, mal control postural, baixa coordinació oculo-motriu. Al primer trimestre havia d'assistir a la fisioterapeuta del EAP però no ho van fer perquè estaven al Marroc. S'adjunta a la demanda un informe amb observacions realitzades per la mestra i per la psicomotricista del nen.

Un cop elaborades les demandes, ajudo a la Clara amb la correcció de les proves EFAI 1. L'EFAI 1 és una prova què passa col·lectivament a alumnes de 2n fins a 4t de primària, hi ha continguts de memòria, raonament, numèric i verbal, raonament perceptiu, raonament espaial, a més d'una autoavaluació sobre com ha anat la prova.

L'EFAI avalua la intel·ligència general, s'avalua la capacitat d'actuar de l'individu per resoldre àgilment diferents tipus de problemes que puguin implicar aspectes verbals, numèrics o conceptes abstractes i simbòlics. En general reflexa la seva agilitat i aptitut per raonar i establir judicis, comprendre relacions i utilitzar eficaçment el coneixementadquirit. Pot predir el seu potencial per adquirir nous coneixements de forma àgil i efectiva.

En cas d'obtenir resultats baixos:

· Pot haver la presència de certes limitacions per executar processos mentals complexos que requereixin abstracció i treballar mentalment amb diferent tipus d'informació.

· Baixa capacitat per jutjar, comprendre i raonar amb diferents tipus de contingut o lentitut en el processament de la informació.

· Certes dificultats a l'hora d'adquirir nous coneixements i informacions. Pot requerir més temps i un ensenyament més directe i supervisat per adquirir determinats coneixements.

Si s'obtenen alts resultats:

· La capacitat per executar àgilment processos mentals complexos que impliquin la conceptualització i transformació de la informació.

· Satisfactòria capacitat i agilitat per jutjar, comprendre i raonar amb diferents tipus de continguts.

· Bon potencial per adquirir nous coneixements.

La Clara m'explica altres proves què es realitzen amb alumnes d'Educació Primària:

· TALEC (Test d’Anàlisi de Lectura i Escriptura en Català): Bateria diagnòstia per l'avaluació i diagnòstic del llenguatge, parla i veu. És una prova d'aplicació individual dirigida a nens amb un aprenentatge de la lecto-escriptura insuficient o anòmala. L'edat d’administració està compresa entre 6 i 10 anys, o més grans si hi ha dificultats lectores. La duració depèn de les característiques del subjecte avaluat, normalment entre 30-40 minuts. Té per objectius determinar els nivells generals i les característiques específiques de la lectura i l’escriptura d’infants en edat d’adquisició del procés lector i escriptor.

La prova consta d’una versió en llengua castellana (T.A.L.E.) i d’una en llengua catalana (T.A.L.E.C.). El material amb què compta és: 4 Cartolines de lletres, síl·labes i paraules, textos per a la lectura, comprensió i dictat. A més de plantilles de correcció i llibreta de resultats.

S'avalua la lectura a partir de: lletres, síl·labes, paraules, comprensió i velocitat lectora. I l'escriptura mitjançant: lletres, sil·labes, paraules, frases, redacció dictat i còpia.

Al TALEC es puntuen les omissions, substitucions, addicions, inversions, entre d’altres. També l’ortografia arbitrària i natural i la cal·ligrafia. Utilitzant les plantilles de correcció es calcula la puntuació directa (PD). S’han de tenir en compte tant els errors comesos com el temps que s`ha tardat en fer la prova. Les taules de la llibreta de resultats ens serveixen per passar la PD a la puntuació percentil. Si el resultat és inferior al percentil 20, aproximadament, ens trobem davant d’un cas preocupant de lecto-escriptura.

· PROLEC-R: La bateria PROLEC és un dels referents més importants per l'avaluació de la lectura. Està basada en el model cognitiu, i es centra en els processos que intervenen en la comprensió del material escrit: identificació de lletres, reconeixement de paraules, processos sintàctics i processos semàntics. El PROLEC-R segueix la mateixa filosofia, tractar de saber quins components del sistema lector no funcionen en els nens que no consegueixen aprendre a llegir. En primer lloc, es consideren els temps d'execusió juntament amb els acerta per poder determinar la precisió i eficiència lectores. Per altra banda, s'han eliminat les tàsques poc discriminatives i modificat l'estructura d'altres per millorar les seves propietats psicomètriques. Es pot passar a partir de 1r de Primària, i s'ha ampliat l'àmbit d'aplicació als últims nivells d'Educació Primària (5è i 6è). També s'ha incorporat a l'avaluació un nou mecanisme a destacar: la comprensió oral.

· PROLEC-SE: Bateria diagnòstica adreçada a infants de 10 a 16 anys, que té per objectiu l'avaluació dels processos lectors que intervenen en la comprensió lectora.

El fet de conèixer i poder treballar amb diferents bateries diagnòstiques és un fet nou per a mi, ja que tot i què n'havia sentit a parlar d'alguna d'elles, en desconeixia la seva utilitat, i mai les havia pogut veure en persona. Com a psicopedagogs competents hem de saber dels diferents recursos que disposem i com s'utilitzen, i les bateries diagnòstiques en són un de molt útil i important per a descartar o detectar alguna dificultat.

Per acabar també m'informa del canvi de normativa sobre la seva tasca com a psicopedagoga de l'EAP, que començarà a aplicar-se el proper curs.

Actualment s'elaboren dictàmens en els següents casos: canvi d'etapa, canvi de centre, escolarització compartida, inici d'escolarització i per dictamen de reconeixement. A partir d'ara només s'elaboraran en cas de canvi de centre o canvi d'etapa.

Els antics dictàmens de reconeixement, quan els mestres realitzen la demanda, passaran a ser informes de reconeixement, els quals necessitaran més implicació per part del centre. Tot informe haurà de tenir un PI que s'haurà de realitzar com a mínim dos mesos abans de fer l'informe de reconeixement. Tindrem en compte que el PI es realitza quan hi ha un cicle de retard o un curs de repetició. Caldrà adjuntar sempre, si n'hi ha, infomres de psicolegs privats, CSMIJ... Si els psicolegs elaboren un informe, per casos socials, també se li entregarà a la psicopedagoga per adjuntar-ho al PI.

El primer trimestre els psicopedagogs s'hauran de dedicar a la detecció de P3 i realitzar les derivacions al CDIAP i elaborar els informes de reconeixement pertinents.

Els anomenats trastorns greus d'aprenentatge desapareixeran i s'englobaran dins dels trastorns de desenvolupament. Tampoc estaran incloses les altes capacitats.

Sessió 20/03/2012, a l'EAP TERRES DE L'EBRE.

Revisem la PAC sobretot la proposta metodològica i planificació. La Clara em comenta que tot i tenir-ho tot ben programat sempre poden sorgir imprevistos, urgències, casos nous... I podrà haver alguna modificació respecte la memòria final.

Sessió 15/03/2012, a l'ESCOLA. Coordinació amb la mestra d'Educació Especial, traspàs d'informació CDIAP.

El passat dimarts la Clara, psicopedagoga de l'EAP, va assistir a la reunió amb els membres del CDIAP a Deltebre. Avui dijous assiteix al centre i traspassa la informació a la mestra d'Educació Especial, per a que informi als tutors dels alumnes que hi assisteixen.

Els alumnes d'Educació Infantil són:

-A.J.: La nena va començar a assistir al CDIAP per Logopèdia, i més endavant també per Psicoleg. Té un retard de la parla, a més de molta contaminació del castella, la seva llengua materna. Li costa generalitzar els sons /k/ i /g/. A la última reunió la psicologa va comentar que a part dels problemes de parla la nena tenia un caràcter molt fred, i no mostrava les emocions.

Des de l'EAP plantegen un alta favorable al mes de maig, encara que el seu llenguatge sigui molt infantil. Al maig o juny es confirmarà. 
 

-A.M.: Mostra una bona disposició, generalitza, tot i què mostra dificultats en processos fonològics en els sons que van a finals de síl·laba. També se li farà l'alta favorable, al juny. Només assisteix per logopèdia i no es considera cap problema.

-A.M.: Un altre alumne amb problemes de parla, se li farà seguiment de logopèdia, i es proposa fer l'alta al febrer de 2013.

-U.C.: Alumne molt mogut, però treballa a nivell individual. És un nen poc expressiu emocionalment. Tenen dubte que sigui un possible TDAH, o per pautes familiars. Es farà l'alta poc favorable al juny. Tot i què s'insitirà que continuï.

Dels diferents alumnes que van al CDIAP, dos són alumnes meus, la nena A.J. i el nen U.C., li comento que no estic gens d'acord en l'alta que es proposa, la nena amb problemes de parla ha millorat molt poc, tot i què fa més d'un any que assisteix al logopeda del CDIAP, a més es tracta d'una nena de pares separats amb moltes angoixes, poca seguretat i baixa resposta emocional. Pel que fa al nen es tracta d'un alumne què se li ha d'estar a sobre i dificulta el treball en gran grup, per ell mateix i amb els altres. Com a tutora puc dir què la seva conducta ha millorat al llarg del curs, al segon trimestre va començar a mirar-me a la cara i dirigir-me la paraula, però quan canvia l'adult de referència es perd i s'altera moltíssim. La mare és molt receptiva, i està molt implicada i segueix les tècniques i orientacions que li donen al CDIAP. Per aquest motiu insisteixo que aquests dos alumnes continuïn al CDIAP. 


La Clara em comenta que l'alta dels alumnes del CDIAP es fa quan els infants compleixen 5 anys, i després del CDIAP si és necessari es pot realitzar la derivació mitjançant el CDIAP i l'EAP al servei que els infants requereixin. La psicopedagoga també em comenta que els alumnes poden assistir al servei de Logopèdia, per vía pública, fins als 6 anys.

Dels altres alumnes que assisteixen al CDIAP i no s'han anomenat en aquesta reunió continuaran amb els serveis que reben.

Es torna a tractar el tema d'alguns dels alumnes de sisè.

-J.M.: El nen i la seva família van assistir al centre d'altes capacitats. En principi estava una mica espantat, però va sortir molt content. Els pares es van implicar molt, i continuaran assitint. La mestra d'Educació Especial comenta que des de l'Escola, com a escola inclusiva, el proper curs col·laboraran amb el projecte Escolta'm.

Per més informació sobre el projecte Escolta'm podeu consultar:

http://www.gencat.cat/benestarsocialifamilia/publica/butlletiDGAIA/num51/projecte_escoltam.htm

http://www.xtec.cat/se-vallesoccidental7/plaformacio/berenars/PROJECTE%20ESCOLTA%27M.pdf

-A.H.: Tot i venir tres dies en tot el curs, aquesta setmana ha tornat a l'Escola. La inspectora de la zona vol venir a reunir-se amb la tutora i la mestra d'Educació Especial, per veure el PI de la nena. Però amb tres dies d'assistència no s'ha pogut avaluar. La psicopedagoga comenta que s'hauran de fer adaptacions metodològiques centrades en habilitats socials.

A partir de la setmana que vé la nena assistirà a l'escola el dimarts, dimecres i dijous, i la resta a l'aula hospitalària. La setmana següent s'ampliarà un dia més a l'escola.


Tot i què ja coneixia el CDIAP i quina tasca realitza a trets generals, en aquesta sessió he conegut més aspectes sobre aquest servei els àmbits d'intervenció, quan realitzar altes, què fer després del CDIAP els nens i nenes que continuen tenint dificultats, i segons el cas, a quin tipus de servei públic poden ser derivats: CSMIJ, CREDA... o a altres serveis privats.


Pel que fa als casos dels alumnes de 6è, el fet de tenir novetats sobre aquests casos implica reorganitzar la intervenció psicopedagògica. Amb això vull comentar què la feina dels psicopedagogs de l'EAP no és una feina líneal i estàtica, al contrari, una feina dinàmica, que suposa modificar intervencions, realitzar noves observacions, avaluació i seguiment dels casos, coordinació amb altres professionals, etc., la qual cosa requereix una constància i gran implicació i dedicació per part del psicopedagogs.