Sessió 8/05/2012, a l'EAP TERRES DE L'EBRE, coordinació amb la Logopeda i correcció CUMANIN.

Durant aquesta sessió a l'EAP comencem amb la coordinació amb la Logopeda, aquesta setmana té la coodinació amb el Logopeda privat, i fan el traspàs d'informació amb la Psicopedagoga de l'EAP, a més de la seva valoració.

Es tracta d'una nena de set anys que presenta dislèxia per via auditiva. Té un nivell de maduresa per sota de l'edat, i problemes per via fonològica, per via visual rep la informació correctament. També té problemes de conducta. La nena està fent logopèdia per via privada, mitjançant una beca, i ara també es demanarà una beca per continuar el tractament a nivell psicològic.

Algunes de les proves que se li han passat són el Bender, HTC, WISK, GALC, Caras,...

L'han derivat a l'ATEA-TE, Associació Trastorns de l'Espectre Autista Terres de l'Ebre. La nena també està pendent de la realització d'una audiometria, per intentar derivar al CREDA.

A continuació comencem amb la correcció del CUMANIN de la nena de P5, què vam realitzar la setmana passada.

Comencem per la prova d'atenció, què és el que més li costa mantenir a la nena, el resultat és baix.

Pel que fa a la lectura i escriptura fa omissions, substitucions, inversions b/p.

Un cop corregits els diferents apartats comencem amb la valoració:

• Resultat baix pel fa a l'atenció, que pot causar els problemes i/o dificultats.

• Dificultats a nivell articulatori.

• A nivell de psicomotricitat tot molt correcte.

• Coeficient de desenvolupament baix però dins dels límits, no significa una deficiència perquè aquestes són quan el coeficient és menor a 69.

• Revisió de dictamen, què l'anterior era per dificultats a tots els nivells, aquest cop es centrarà en aspectes més concrets.


La Clara i jo ens alegrem moltíssim de que la nena no presenti una deficiència.

Sessió 3/05/2012, a l'ESCOLA. Correcció proves AVALUA-6.

Després de l'escola ens quedem la psicopedagoga, la mestra d'Educació Especial i jo a corregir les proves de l'AVALUA-6 realitzada pels alumnes de 6è. En sessions anterior hem pogut organitzar-nos per passar les proves de velocitat lectora.

La Clara, com a psicopedagoga i experta en el tema ens explica com es corregeixen, puntuen i com es calcula la puntuació de cada apartat. Un cop corregides observem el percentil a partir de la guia de correcció del AVALUA-6. Anem apuntant les puntuacions i algunes observacions què ens criden l'atenció, com per exemple, si l'alumne no ha tingut temps d'acabar l'apartat per qüestió de temps.

Quedem per la pròxima setmana continuar corregint, ja que es tracten de proves molt feixugues i hi ha molts alumnes.

Sessió 3/05/2012, a l'ESCOLA. Passar el CUMANIN alumna P5.

Durant aquesta sessió passem part del CUMANIN a una de les nenes en qual es centra el Pràcticum II. No podem acabar de realitzar-lo ja que la nena és molt moguda i li costa centrar-se en les diferents ordres que se li donen i sobretot les activitats de caire més cognitiu.

El CUMANIN, Questionari de Maduresa Neuropsicòlica Infantil, és per realitzar de manera individual a infants entre 3 i 6 anys. La durada de la prova normalment oscil·la entre els 30 i els 50 minuts, tot i que aquest cas no el podem realitzar ni en una hora i mitja.

Les puntuacions obtingudes mitjançant percentils són per observar l'índex de desenvolupament.

El CUMANIN es divideix en dos blocs, escala principal que inclou: psicomotricitat, llenguatge articulatori, llenguatge comprensiu, llenguatge expressiu, estructuració espacial, visopercepció, memòria icònica, ritme. El segon apartat, escala auxiliar: atenció, fluidesa verbal, lectura, escriptura i lateralitat. Un total de 13 escales, que constitueixen un ampli repertori de proves que permeten avaluar el grau de maduresa neuropsicològica de l'infant, així com la possible presència de signes de disfunció cerebral, especialment en aquells casos en què les puntuacions siguin significativament més baixes que les corresponents a l'edat cronològica.

El CUMANI es passa a infants amb dificultats d'aprenentatge. La necessitat de previndre i identificar els signes neurològics serà molt útil detectar-ho durant aquest franja d'edat, ja que és entre els tres i sis anys quan major desenvolupament cognitiu s'observa en els infants.

El CUMANI es passa a infants quan es detecta algun tipus de trastorn en el procés d'aprenenatge de lectura, escriptura, ortografia, raonament o càlcul, tot i què la intel·ligència estigui dins de límits normals, ja que pot existir una disfunció en el sistema nerviós central, o deficiències. A més, també poden existir altres deficiències sensorials, psíquiques, socioculturals o pedagògiques que acompanyin les dificultats d'aprenentatge, però cap d'aquestes és la causa de les dificultats d'aprenentatge. És important perquè aquestes dificultats persisteixen en l'individu quan passa a l'edat adulta.

Alguns dels factors de risc dels infants amb dificultats d'aprenentatge en edat preescolar són:

• Antecents familiars amb Dificultats d'aprenentatge.

• Trastorns perinatals.

• Trastorns del desenvolupament psicomotor.

• Retraç del llenguatge.

• Trastorns de conducta.

• Baixa consciència fonèmica.

• Trastorns de lateralitat.

• Deficiències en l'aprenentatge de preescriptura i prelectura.

Els principals signes neurològics poden ser:

• Trastorns psicomotrius: hiperactivitat, alteracions del to muscular, reflexos anormals o asimètrics, trastorns de coordinació i equilibri, trastorns de la motricitat fina o gruixuda, altres trastorns motrius com (sincinesies, nistegmies, tremolors, etc.).

• Trastorns sensorio-perceptius:agnosies visuals, espacials, auditives o tàctils; trastorns viso-perceptius, desorientació espacial, baixa discriminació audioperceptiva, alteracions de l'esquema corporal.

• Altres signes trastorns del llenguatge, dificultats d'aprenentatge, alteracions en els processos cognitius (atenció, memòria i raonament), lleugeres alteracions en l'exploració neurològica i neurofisiològica, trastorns de conducta.

La finalitat de l'avaluació neuropsicològica en la infància consisteix en constatar les conseqüències que té el funcionament alterat del sistema nerviós sobre la conducta i les funcions cognitives. El CUMANIN és un sitema integrat d'exploració neuropsicològica que ens permet conèixer el grau de desenvolupament maduratiu aconseguit en cadascuna de les àrees explorades. Es pot utilitzar la prova per valorar el procés de maduració aconseguit pel nen al llargdel templs, mitjançant avaluacions periódiques, i igualment pot servir com línia de base per realitzar programes de rehabilitació i desenvolpuament neuropsicològic.

Sessió 26/04/2012, a l'ESCOLA. Proves AVALUA-6 alumnes 6è.

Aquesta tarda comencem a passar les proves AVALUA-6 als alumnes de 6è, com que hi ha dos aules ens repartim la mestra d'Educació Especial i jo. El factor temps ens limita, una hora i mitja, i durant aquesta sessió passem les proves de Comprensió Lectora i Càlcul i numeració.

La bateria diagnòstica consta de diferents apartats: comprensió lectora, velocitat lectora, càlcul i numeració, problemes i atenció. I en la majoria del casos, hi ha un temps limitat per realitzar les diferents activitats dels apartats.

 

Un cop finalitzada la primera tanda de l'AVALUA-6 ens organitzem per passar la prova de velocitat lectora, que és més recomanable passar a nivell individual. Els apartats que queden pendents es realitzaran en un altra sessió.

Sessió 26/04/2012, a l'ESCOLA. Reunió CAD.

Durant aquesta sessió he pogut participar en la Comissió d'Atenció a la Diversitat que s'ha realitzar a l'escola. Els participants i membres de la Comissió són la Cap d'Estudis, la mestra d'Educació Especial, la psicopedagoga de l'EAP, la Coordinadora LIC i la Logopeda (tot i què aquesta sessió no ha pogut assistir).

La psicopedagoga ha començat comentant sobre la nova normativa respecte els dictàmens, de la Resolució del 20/02/12 (podeu trobar més informació al link del post anterior) i com pot afectar aquesta nova normativa al centre, a partir del curs 2012/13.

Els dictamens, o informes de reconeixement, que anteriorment es realitzaven a Educació Infantil o Educació Primària en qualsevol moment de l'escolarització, a partir d'ara només podran realitzar-se:

• A inici de P3 (des de la Llar d'Infants o al l'Escola), i quan es realitza el canvi a secundària, quan els alumnes passen de 6è a 1r d'ESO (annex 1 de la resolució).

• Quan es passi d'una escolarització ordinària a una escolarització compartida.

• I quan es realitza un canvi de centre.

Els trastorns d'aprenentatge no són motiu de dictamen. I els grups SED, alumnes social i econominament desfavorits, també desapareix. La psicopedagoga també afegeix que a partir d'ara es donarà a la família tota la documentació referent a l'informe d'escolarització.

Els informes de reconeixement inclouen els diferents ítems que els dictàmens, més altres de nous, tot i què desapareix l'apartat de valoració psicopedagògica, que es realitzarà a partir de l'Annex 4 del document. Des del centre s'haurà de reconèixer que hi ha dificultats, i la psicopedagoga realització la valoració i orientacions pertinents, a més, l'escola haurà de justificar què s'està fent per l'alumne, quines mesures d'atenció, diferents agrupaments, etc., es duen a terme per l'alumnat que ho requereixi.

Els passos a seguir seran:

1. Detecció, per part dels mestres.
2. Valoració psicopedagògica.
3. Fer arribar l'informe de la valoració a les famílies.

En referència als alumnes que tenen dictamen es pot demanar un suport complementari, un auxiliar d'educació especial. Caldrà realitzar un informe de reconeixement de la nova situació, Annex 2 de la resolució, on es valorarà els recursos de centre, les dificultats de l'alumnat, etc. Com més puntuació obtinguin els alumnes amb els diferents ítems, més possibilitats d'obtenir el suport complementari.

Al centre ja comptem amb un alumne que disposa d'un suport complementari, un total de 15 hores setmanals. A més, hi ha tres alumnes més els quals requeririen suport complementari, dels diferents casos, la psicopedagoga creu que potser potser només se'n podrà obtenir un.

Un cop explicat la normativa es passen a comentar els diferents casos del centre, i quines mesures s'han dut aterme i què es realitzarà de cara al proper curs.

• Alumnes de P3: Els infants d'aquests grups, que ja hi assisteixen, continuaran al CDIAP.

• Alumnes de P4: Altes del CDIAP, per edat. Els alumnes que assisteixen al CDIAP es derivaran al CSMIJ, en un dels casos es valorarà el dictamen, i es passaria la bateria del WIPSI. Pel que fa a la nova demanda de P4 la Educadora Social derivarà la nena al CSMIJ.

• Alumnes de P5: Dels dos casos (un dels quals es el què consta a la memòria) es realitarà una revisió de dictamen i es demanarà una auxiliar d'educació especial. En l'altre cas, valorat i reunit amb la mare, es deriva al CSMIJ per mitjà de la pediatra.

• Alumnes de 6è: Caldrà recollir tota la informació de les diferents actuacions que es realitza en aquests alumnes per elaborar els informes de reconeixement.

Cas 1: Alumne en procés de diagnòstic al CSMIJ, nen molt angoixat, té molts dubtes, li costa que l'ajudin..., en principi donava indicators de TDAH, es farà l'informe de reconeixement per elaborar el dictamen, per passar de 6è a 1r ESO.

Cas 2: Escolarització compartida, el proper curs dos dies al IES, els altres a l'altre centre. Caldrà fer dictamen perquè canvia de centre.

Cas 3: Després de la coordinació amb els psicolegs privats, es demanarà una beca perquè continuï assistint, ja que té problemes a nivell de personalitat. Es derivarà al CSMIJ.

Cas 4: Alumne amb altes capacitats, derivat al CSMIJ, a més assisteix al centre d'altes capacitats, a Barcelona. Es realitzarà un diagnòstic de TDAH mitjançant serveis externs. Caldrà elaborar orientacions per proper curs. Per tant no s'haurà d'elaborar dictamen, perquè amb la normativa nova desapareixen les altes capacitats, però sí un PI.

Cas 5: Alumne amb trastorn de personalitat, personalitat ansiosa de base, caldrà elaborar un dictamen amb diagnòstic clínic.

Cas 6: Alumna que assisteix molt poc a l'escola. Assisteix a l'Aula Hospitalària, s'intentarà que no li donin l'alta. La nena tenia molts problemes amb els companys del centre. Es va proposar què fes la preinscripció a l'IES de la localitat veïna, però a l'escola no es sap on ha fet la preinscripció.

Cas 7: Es demanarà coordinació amb la logopeda, i es demanarà una beca per al proper curs. L'alumna passarà al IES amb orientacions: reforç en la comprensió literal i l'expressió escrita, orientacions sobre la dislèxia. Al juny es realitzarà la coordinació amb el psicopedagog del CREDA.

Per qüestions de temps es continuarà la CAD el proper dijous, que a més comptarem amb la logopeda i l'auxiliar d'educació especial del centre, perquè hi ha diferents casos en els quals han d'aportar la seva valoració.

Sessió 24/04/2012, a l'EAP TERRES DE L'EBRE.

Al llarg de la sessió la Clara col·laboro amb la Clara amb la realització d'una derivació al CDIAP.

La demanda arriba d'una Llar d'Infants de la zona, es tracta d'un nen què fa dos setmanes que arriba a la Llar, s'observa hipertonia, va nèixer prematur, a les 20 setmanes, amb un pes 900 g.

A partir de la demanda la psicopedagoga i la fisioterapeuta de l'EAP realitzen una observació del nen, partint dels ítems de detecció per valoració psicopedagògica per observar diferents fases per edat. I també una entrevista amb la mare. La mare està molt afectada, ja que es tractava d'un embaràs de bessons i la germana del nen va morir als pocs dies de nèixer. Tampoc pot veure la immaduresa i les dificultats dels seu fill, i comenta que el seu fill camina, còrrer, salta... quan li costa molt aguantar-se dret. El mateix amb altres aspectes com és la parla.

A partir de les dades obtingudes, la psicopedagoga de l'EAP, contacta amb el CDIAP.

Per començar es realitza el traspàs de dades (edat, dades personals, adreça, nom dels pares, telèfon...). A continuació es descriu el motiu, família procedent d'un altra ciutat, que fa dues setmanes que han arribat al centre. S'informa del naixement a les 20 setmanes de gestació, i s'informa d'un document elaborat pel pediatra del nen en el qual consta que l'infant rebia atenció primerenca, i es recomana que la continuï: massatges infantils, psicomotricitat,...). El nen també mostra desorientació i té necessitats logopèdiques.

Finalment s'acorda que l'infant ha rebre atenció psicològica, de logopèdia i de fisioterapeuta, per part del CDIAP.

Un cop realitzada la derivació continuem amb la realització d'un Informe de Reconeixement de Necessitats Educatives Especials, partint del nou model de la nova normativa sobre les actuacions psicopedagògiques.

Es tracta d'un alumne d'ESO que fou derivat al CSMIJ per trastorns greus de conducta. La Clara com a psicopedagoga de l'EAP disposa de molta informació del alumne i ja té recollida una sèrie d'informació mitjançant bateries diagnòstiques, observacions de l'alumne, entrevistes amb el professorat i la família, coordinació amb el professorat del centre, etc. 

L'Informe de Reconeixement consta de diferents apartats:

-Dades bàsiques de l'alumne, i on ha de constar quan es va realitzar la derivació.

-Indicar el tipus de NEE de l'alumne, en aquest cas: possible trastorn greu de conducta.

-Informes aportats per la família, en aquest cas no se'n disposen.

-Suports externs de què disposa l'alumne, derivació al CSMIJ el dia 8/11/11.

-Suport educatiu complementari, en aquest cas no en requereix, es tracta d'auxiliar d'educació especial.

-Pla Individualitzat i actuacions realitzades aquest curs i anteriors per les necessitats de l'alumne, es va realitzar el full de demanda d'assessorament de l'EAP i després la valoració psicopedagògica de l'alumne en funció de les seves competències. S'ha determinat que caldrà l'aplicació al centre d'un Pla Individualitzat, que començarà a aplicar-se a partir d'emetre l'informe de reconeixement de NEE, on haurà de quedar constància per escrit.

-Suports que s'estan realitzant al centre, la psicopedagoga del centre, especialista en educació i, a més, assisteix a la USE.

-Actuacions, les actuacions previstes són: buscar un referent per a l'alumne al centre, i no expulsar-lo del centre, màxim que surti 15 minuts de l'aula.

A diferència dels anteriors Dictàmens, els Informes de reconeixement es caracteritzen per què involucren més al professorat del centre i a la seva feina, limiten i fan concretar moltíssim la tasca dels psicopedagogs, i la família n'ha de disposar d'una còpia, i s'ha de tenir molt en compte la informació què contè o com està explicat.

Us adjunto un link amb la nova normativa que estableix el procediment a seguir i els protocols que han d’utilitzar els equips d’orientació i assessorament psicopedagàgic, per a l’elaboració dels dictàmens d’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials, i d’informes d’alumnat amb necessitats educatives específiques derivades de situacions socioecòmiques o socioculturals desfavorides, per al curs 2012-2013.Podeu trobar el model d'un informe de reconeixement de NEE a l'Annex 6 del document.

http://mesrecursoseducatius.com/images/stories/arxius/EDUCACI%C3%93%20ESPECIAL/NOU%20DICTAMEN%202013.pdf

Sessió 19/04/2012, a l'ESCOLA. Coordinació amb la mestra d'Educació Especial.

Un cop finalitzat l'intercanvi d'informació amb les membres del SIFE, i aquest cas com a rol de tutora de P4, faig una demanda d'una alumna.

Durant el primer i segon trimestre es mostrava molt absent, i puntualment mostrava comportaments molt violents, insults, agredia als seus companys, no tolerava que els adults li cridessin l'atenció i responia autoagredint-se, estava sovint en tensió, mostra certes dificultats d'aprenentatge... Després de reunir-me amb la seva mare i comentar-li aquestes actuacions va semblar molt sorpresa, em va comentar que s'havia separat del pare de la nena quan ella tenia dos mesos, i que la relació no era massa bona. Més endavant va aparèixer el pare de la nena sense avisar, amb un caràcter prou nerviós i que va passar-se l'estona culpant i malparlant a la mare, fins que li vaig parar dels nens, ja que ell venia a parlar de la seva filla, i de res més. Quinzenalment la nena mostrava aquest tipus de comportaments, normalment quan venia d'estar amb el pare, i darrerament era molt sovint, per això, tot i les estratègies psicopedagògiques que utilitzava dins l'aula, no eren sufients. Per aquest motiu vaig parlar amb la Clara, com a psicopedagoga, i amb la mestra d'Educació Especial per realitzar la demanda, per començar la intervenció.

Amb les dades de la nena vaig realitzar la demanda, a la Clara li va preocupar molt el cas, i va intentar prioritzar-lo, ja que en aquest tipus de casos que hi ha cert ocultisme per part de la família.

Aquest és un dels casos que vam decidir incloure a la memòria.